Autor: Carme Escales

Tornem a ser al setembre, aquell mes de l’any on el retorn a l’horari laboral i escolar marquen novament les nostres agendes. Despertadors en hores matineres, telèfons que sonen un altre cop i missatges a la bústia de correu que ja ens reclamen feines. Tan bé que s’estava allà on érem, fins i tot durant les hores que també havíem dedicat a preparar algun tema de feina. Amb la natura a tocar, poder sortir a passejar sense planificar-ho, espontàniament, fa que el plaer i la relaxació siguin sempre a un instant de la concentració en la tasca laboral i escolar.…

L’assignació de màsters, l’avaluació de les oposicions a jutge, la concessió de la llibertat a presoners, qualsevol puntuació de capacitats i altres barems quantificables sotmesos a la ment humana no són en absolut aliens a aspectes que escapen de l’objectivitat. El cansament d’un avaluador en sobrepassar un determinat número d’examinats pot ser determinant per a la nota final de les últimes proves corregides, per tant, l’ordre en el qual un professor comenci a corregir, poc o molt, importa. Membres d’un tribunal que, més conscient o inconscientment, preveuen que aprovaran uns 7 candidats i en suspendran 3 és un altre exemple…