Autor: Redacció - El Blog de l'Educació Local

Avui, quan es compleixen 30 anys de l’aprovació de la Carta de Ciutats Educadores, és un bon moment per reivindicar el paper dels municipis en l’educació i dels diferents projectes i iniciatives de tota mena que la Carta ha inspirat al llarg de tots aquests anys.

Les entitats socials han percebut de primera ma les conseqüències de la pandèmia de la Covid-19, que ha afectat directament el seu model d’intervenció en aspectes com el vincle comunitari o els espais col·lectius i de socialització.

La gestió de la pandèmia, tant durant el confinament, com a l’estiu i ara en l’inici del curs escolar, ha reforçat el paper dels ajuntaments com a administració educativa. Des de la seva proximitat a la ciutadania han hagut de pal·liar, sense tenir-ne competències, moltes de les mancances del sistema donant respostes i oferint serveis davant les necessitats educatives i socials que la Covid-19 ha posat de relleu.

En els darrers anys, les Oficines Municipals d’Escolarització (OME) han adquirit protagonisme en l’àmbit de les polítiques educatives municipals. La necessitat d’ordenar l’oferta i demanda educatives ha impulsat un seguit d’eines que, com les OME, poden afavorir la lluita contra la segregació escolar i les desigualtats educatives.

L’etapa 0-3 és un moment de descobriment i aprenentatge continu, de moviment i d’interrelació, que s’ha vist sacsejat pel confinament. Parlem amb directores de diferents escoles bressol municipals que expliquen com s’han adaptat per no perdre el vincle amb les criatures i donar tot el suport possible a les famílies.

L’evolució de les escoles d’educació especial ha hagut de superar diferents fites que ens han portat a l’escola que avui coneixem, des de l’època que els pares i les institucions es posen d’acord per crear centres específics d’educació especial, passant per un període de la integració a l’escola ordinària des de la igualtat d’oportunitats i arribant a l’escola que coneixem avui dia, una escola de tothom i per a tothom.

Joan Carles Navarro, cap del departament d’Educació de l’Ajuntament d’El Prat, explica la gestió que està fent el municipi durant els mesos de pandèmia i confinament; posa l’accent en el treball conjunt entre el consistori, els centres i les entitats de lleure per a haver pogut continuar amb l’activitat educativa, tant formal com informal.

Molts ajuntaments han desplegat una intensa activitat durant la crisi el coronavirus per adaptar les seves iniciatives educatives a les necessitats del moment. A Viladecans han desenvolupat el projecte ‘Escola a Casa’, un espai online que ofereix recursos educatius a famílies, infants i joves en temps de confinament.

Durant anys i dia a dia, hem treballat per bastir una educació artística que estigués sempre orientada a la pràctica i basada en el grup. Quantes vegades no hem glossat les virtuts de l’aquí i l’ara, del ser-hi, del fer i de fer-ho en grup! La presencialitat no ens ha estat només condició sinó principal valor educatiu.

Una de les qüestions que més ens preocupa en l’actual període de confinament és l’impacte emocional que pot tenir sobre la vida dels infants. Donada la manca d’estudis que tractin una situació tan inèdita, les famílies s’han de moure a partir de l’experiència. Coneguem els neguits d’alguns infants a partir de la seva pròpia opinió i reflexionem al voltant dels aspectes positius i negatius del confinament i de què podem fer els adults per acompanyar-los i contribuir al seu benestar emocional.