Autor: Evaristo González
Evaristo González
Exdirector de l'Institut Torre de Palau de Terrassa
La formació en aquests aspectes tan humans, des d’una vessant completa, planificada i transversal, és bàsica en qualsevol persona. També és preventiva per enfrontar-se després a continguts i propostes de tot tipus que circulen en les converses, xarxes socials i webs a l’abast de tothom. És difícil evitar-los però, amb formació prèvia, el seu impacte pot ser relatiu perquè els contextos s’entenen i es disposa de recursos propis i adquirits que ajuden a discriminar, interpretar i relativitzar els efectes. Caure en la negativitat, en veure o imaginar perills acumulats per tot arreu, adoptar postures favorables a les prohibicions, filtres, gestors…
En l’educació connectar és imprescindible. Alumnes, professorat, famílies, institucions, organitzacions, societat; coneixements, conceptes, competències, habilitats, actituds, aptituds: són algunes paraules en representació de moltes altres que no tindrien sentit sense una autèntica interconnexió entre elles i amb les persones dins i fora de les aules. Enmig, també la tecnologia com a facilitadora dels processos, encara més imprescindible en un món en constant moviment. Avui, tot és més mòbil que fixe. Mobilitat i connectivitat, dues claus també en els processos educatius. MWC 2022 La paraula connectivitat formava part del lema del Mobile World Congress 2022 (MWC): Connectivity unleashed, amb dues traduccions…
Aparadors Durant aquests dies, en un any normal, encara estaríem parlant sobre les valoracions i repercussions de la celebració del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona (cada any acudim a la cita amb alguna reflexió en aquestes pàgina). La normalitat es va trencar al 2020, quan el 12 de febrer el màxim responsable i CEO del MWC, John Hoffman, va anunciar la seva cancel·lació. Aquells temors i precaucions van ser un encert i un avançada del que ja estava passant. Hoffman anuncia ara que se celebrarà a finals de juny, amb exigents mesures de seguretat: PCR negatives, proves cada tres…
Després de sis mesos sense la presència física en els centres docents no universitaris, l’educació ha posat en marxa un curs escolar que serà una gran aposta per a tothom, amb la formació sanitària preventiva com a primer objectiu a aconseguir.
La pandèmia Covid19, a més d’un drama humà enorme, ha estat una gran oportunitat per aprendre en contextos nous. Tots els sectors i totes les persones ens hem enfrontat a experiències, situacions, accions i decisions difícils de preveure abans del 13 de març. Mai les aules havien estat tan obertes. S’han convertit en ‘hiperaules’.
La situació actual provocada per la pandèmia de la Covid 19 que patim és tan nova que resulta més fàcil criticar que adoptar decisions urgents (difícils i arriscades), siguin mèdiques, socials, econòmiques, educatives, d’ordre públic o de qualsevol àmbit.
El confinament a casa i el respecte a les normes de les autoritats ja és un bon aprenentatge que estem fent, en moments excepcionals en què l’escola és a casa i a Internet. Tothom pot ensenyar i aprendre des de qualsevol lloc.
Un sector del professorat també s’ha afegit a la por a utilitzar un dels aparells que dominen el món i els costums de tothom. Però es pot acompanyar, educar, i prevenir amb prohibicions?
Quins efectes té en un centre educatiu quan l’alumnat es compromet a educar en feminisme, contra la violència de gènere i a favor de la diversitat dintre de la normalitat?
Hem pensat alguna vegada en la quantitat de coneixement que consulta, gestiona i produeix un centre educatiu cada dia? I al llarg de la seva història? La gestió del coneixement en centres educatius pot implicar canvis evolutius destacats.