Autor: Francesc Imbernon

No es pot confondre cultura amb adoctrinament. La majoria del professorat, durant mols anys, ha treballat les dues llengües, ha desenvolupat valors de democràcia i solidaritat, cultura pròpia i propera

Desenvolupar una cultura col·laborativa en els centres vol dir partir de les necessitats reals de la situació escolar, i que l’organització de l’escola contempli la participació de les persones.

Els polítics i tertulians, per la seva banda, són molt donats a dir: “Hem de fer o s’ha de fer pedagogia”. ¿Per què en lloc d’omplir-se la boca de fer pedagogia i fer didàctica no miren de millorar-la en l’educació dels ciutadans?

Hauríem de lluitar amb nosaltres mateixos i amb els altres per comprendre, interpretar i construir, des del nostre lloc, una educació pública de veritat

Hi ha un abandonament del sector públic i hi ha desigualtats en el finançament entre escoles i territoris. I aquí les empreses arriben com a salvadores del desastre educatiu creant una imatge positiva de la seva marca.

Com els pressupostos estaran íntegrament en mans de la Generalitat, esperem millorar la coherència en les prioritats nacionals, basant-se en l’evidència del que millora l’educació.

Alguns informes ens recorden que un de cada quatre professors de la majoria dels països perd almenys 30% del temps d’ensenyament a causa de la conducta pertorbadora

Si no recuperem la veu individual i col·lectiva, si no ens convertim en intel·lectuals col·lectius i no critiquem el que no millora l’educació dels infants, al final l’afonia col·lectiva serà total. I ens diran que tenim l’educació pública que ens mereixem.

Des de principis d’any, alguns partits, organitzacions i entitats educatives han tornat a demanar la derogació de la LOMCE, sembla que podria ser possible amb l’actual configuració del parlament central.

Si el debat de la formació inicial es mou encara en una racionalitat tècnica, models obsolets i polítiques neoconservadores dels qui els repugna el canvi, no anem bé.