Autor: Francesc Imbernon

Hauríem de lluitar amb nosaltres mateixos i amb els altres per comprendre, interpretar i construir, des del nostre lloc, una educació pública de veritat

Hi ha un abandonament del sector públic i hi ha desigualtats en el finançament entre escoles i territoris. I aquí les empreses arriben com a salvadores del desastre educatiu creant una imatge positiva de la seva marca.

Com els pressupostos estaran íntegrament en mans de la Generalitat, esperem millorar la coherència en les prioritats nacionals, basant-se en l’evidència del que millora l’educació.

Alguns informes ens recorden que un de cada quatre professors de la majoria dels països perd almenys 30% del temps d’ensenyament a causa de la conducta pertorbadora

Si no recuperem la veu individual i col·lectiva, si no ens convertim en intel·lectuals col·lectius i no critiquem el que no millora l’educació dels infants, al final l’afonia col·lectiva serà total. I ens diran que tenim l’educació pública que ens mereixem.

Des de principis d’any, alguns partits, organitzacions i entitats educatives han tornat a demanar la derogació de la LOMCE, sembla que podria ser possible amb l’actual configuració del parlament central.

Si el debat de la formació inicial es mou encara en una racionalitat tècnica, models obsolets i polítiques neoconservadores dels qui els repugna el canvi, no anem bé.

L’abandonament escolar prematur no existirà, ja que tot català estarà obligat a escolaritzar-se més temps. I per tant, hi haurà una gran reducció del fracàs escolar. És un somni?

Després de més de 40 anys, amb variacions, no es poden mantenir unes proves que el que avaluen es la memòria, la repetició i els coneixements.

Vull referir-me a l’anàlisi del contingut de les revàlides: no hi ha un alienament pedagògic (o sigui coherència) entre el que es pretén i el que s’avaluarà. Ara sí, tindran fàcil la correcció