Autor: Jordi Nomen

En una societat que s’ha tecnificat fins a extrems inimaginables, sembla consolidar-se la creença que les Humanitats són prescindibles i innecessàries per al progrés humà.  Res més lluny de la realitat. Us confessaré que, en el meu cas, jo vull tenir un metge que vegi més els malalts que les malalties, una arquitecta que proposi comoditat assequible a tothom més que luxe a uns pocs, una economista que darrere les dades fredes hi vegi persones amb les seves necessitats, un poeta que m’arribi al cor més que algú que rimi amb eficiència. En definitiva, necessitem persones amb un cap fred…