Autor: Jordi Ojeda

Sovint, les històries d’èxit en l’àmbit artístic tenen una relació directa amb un detonant, un objectiu clar i la perseverança i el treball dur dels participants en el projecte i, també, amb la reinterpretació que es pugui fer de l’obra en el futur, com és el cas que ens ocupa. Un detonant crucial va ser la revista setmanal infantil En Patufet (1904-1938 a la seva primera etapa), fundada a Barcelona per Aureli Capmany i promoguda per l’entitat Foment Autonomista Català, amb un objectiu clar explicitat en el seu primer número: la voluntat de servir d’eina d’aprenentatge de la llengua catalana…

Industry Awards (un dels premis internacionals més importants del sector del còmic), destacava especialment el nom de la canadenca Kate Beaton, guanyadora del Premi a la millor obra autobiogràfica i del Premi a l’autor complet (guionista i dibuixant). El reconeixement era esperat després que la seva obra hagués estat escollida el 2022 com a “Llibre Notable” pel New York Times, com a “Millor Llibre de l’any” per New Yorker, Time, NPR, Chicago Tribune i Washington Post, o “millor novel·la gràfica de l’any” per Forbes i Guardian, entre molts altres premis, dels quals destaca, curiosament, l’elecció de Barack Obama com un dels seus vint llibres favorits de l’any. Kate Beaton, nascuda a…

Parlar de Fermín Solís (Madroñera, Càceres, 1972) és parlar d’un dels autors més innovadors del país. La seva producció inclou còmics, historietes, il·lustració i contes infantils, així com guionista de diverses obres audiovisuals. En especial destaca la seva novel·la gràfica Buñuel en el laberinto de las tortugas (2008), l’adaptació de la qual va guanyar, entre d’altres, el Premi Goya a la Millor Pel·lícula d’Animació el 2020. El 2019, d’aquesta mateixa obra, publicava una nova versió a color coincidint amb l’estrena de la pel·lícula, mentre compaginava el seu treball amb publicacions infantils en què ha dedicat els darrers gairebé tres lustres.…

A la 20a edició del Festival Nits de Cinema Oriental de Vic 2023 (o en el seu nom internacional, Asian Summer Film Festival, ASFF), el jurat oficial format pels cineastes Raquel Barrera, Jaume Balagueró i Paul Urkijo, va atorgar el Gran Premi del Jurat a la pel·lícula coreana Next Sohee (Da-eum So-hee, 2022), de la directora July Jung, «per la seva capacitat d’aprofundir i atrapar-te en una història aparentment senzilla que acaba resultant ser devastadora i emocionant». La pel·lícula ha esdevingut un gran èxit en la seva estrena el febrer del 2023 a Corea del Sud, i està prevista la…

Nova York, 24 de setembre de 2013. La intervenció del president d’Uruguai davant l’Assemblea General de l’ONU mostrava al món un singular polític que feia un al·legat sobre una nova manera de dirigir, i ho feia en un lloc tan significatiu com l’Organització de les Nacions Unides. La denúncia era contundent i a la cara de tots els països: “Bloquegen en els fets aquesta ONU que va ser creada amb una esperança i com un somni de pau per a la humanitat. Però, encara pitjor, la desarrelen de la democràcia en el sentit planetari perquè no som iguals. No podem…

Hi ha obres que no només són interessants per si mateixes, sinó també pels processos creatius en què van ser concebudes, les conclusions que es poden obtenir de la situació i decisions dels artistes, i aquelles obres i autors que els van inspirar. I aquest n’és un bon exemple. Maurane Mazars va guanyar el 29 de gener de 2021 el Premi Revelació al 48è Festival International de la Bande Dessinée d’Angoulême, probablement el festival de còmic més prestigiós a Europa i un dels més importants a nivell internacional, i ho va fer amb la seva novel·la gràfica ¡Baila! (Tanz!, 2020), publicada el…

La publicació del llibre Un rêve d’enfant étoilé: comment la pâtisserie lui a sauvé la vie et l’a éduqué ([El somni d’un nen amb estrella: com la pastisseria li va salvar la vida i el va educar], 2016), a on narrava la història real del reconegut pastisser Yazid Ichemrahen, que en aquell moment comptava amb només 25 anys, va servir per donar a conèixer la resiliència, perseverança i determinació amb què havia actuat des de feia més d’una dècada. Nascut a Épernay, de pares marroquins, Ichemrahen va créixer a Chouilly amb una família d’acollida, des dels dos fins als deu…

El 6 de setembre de 2013, desenes de policies antiavalots entraven per la força a l’edifici conegut com “Moreau Lofts” a Montreal, Canadà, per desmantellar el campament que havien muntat els pocs ocupants que protestaven davant l’imminent enderrocament de l’edifici, després de diverses accions reivindicatives multitudinàries en els darrers dies. L’espai s’havia convertit en un lloc emblemàtic de creació artística durant les dues darreres dècades, immortalitzat al documental La Maison des rêves ([La casa dels somnis], 1998), dirigit per l’actor canadenc Guy Sprung. En realitat, el desallotjament efectiu es va realitzar uns mesos abans, el 5 de juny, quan més d’una centena…

L’agost del 1955, un adolescent afroamericà de 14 anys va viatjar des de Chicago, la seva ciutat natal, fins a l’estat segregacionista de Mississippi, per visitar uns familiars. Tres dies després es va trobar el seu cos flotant al riu amb mostres evidents d’haver rebut una pallissa brutal. Els dos homes acusats de l’agressió, ambdós blancs, van adduir que el jove havia xiulat la dona d’un, mig germana de l’altre. En vista d’aquesta excusa i en vista de la paraula de la dona, van ser declarats innocents per un jurat popular integrat completament per blancs, i els mitjans locals els…

Yves Lavandier és un assagista, guionista i director de cinema francès nascut el 1959. Pare de quatre fills, a mitjans dels anys noranta es va proposar escriure una història que homenatgés les professores que veia durant anys cuidant els seus fills des de petits. Va pensar que la feina que feien era admirable, per dos motius principalment: per ajudar els futurs adults a aprendre a conviure junts, i per tractar tots els nens per igual, independentment del gènere, del color de la pell, de l’origen social o de l’agudesa intel·lectual. Com a guionista, va pensar que el millor que podia…