És impossible veure l’última pel·lícula d’Icíar Bollaín i no sentir-se devastat emocionalment. L’ensordidora ovació que va rebre Sóc Nevenka al festival de Sant Sebastià és perfectament lògica. Un té la impressió d’estar davant d’un acte de reconeixement, davant d’un acte de justícia, si és que una obra de ficció pot aspirar a una cosa tan gran. Una justícia (la oficial, la que s’imparteix cada dia als tribunals d’Espanya) que, per cert, Nevenka Fernández no va rebre quan va denunciar l’alcalde de Ponferrada per assetjament sexual, el 2001. Va rebre un veredicte favorable, però no justícia. Ismael Álvarez va ser declarat…
Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.