Autor: Redacció

El confinament que estem vivint és una situació excepcional, d’estrès emocional important i de gran incertesa. Ens posa a prova a tots, petits i grans. Però ara especialment els grans hem de tenir en compte que som el ‘model’ de la casa.

Kieran Egan, filòsof de l’educació, proposà que des de l’educació hem d’integrar els relats en els processos d’ensenyament, pel seu gran potencial expressiu i fins i tot retòric i persuasiu. Com es podria fer?

El projecte Planeta B, ideat i implementat a l’Institut Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat, va sorgir de la necessitat de fer alguna cosa per ajudar a salvar la humanitat. Ambiciosos? El mateix títol del projecte ja ens fa reflexionar sobre la manca d’aquest planeta B on poder viure i, per tant, sobre l’absoluta urgència de preservar el nostre.

Els estudiants es troben davant d’una manera diferent d’aprendre i per això la tecnologia té un paper protagonista. Ells estan acostumats a utilitzar-la, però sempre enfocada a l’oci. Seran capaços de fer-la servir per continuar aprenent? Tindran les competències digitals necessàries per això?

La por és com un monstre de diversos caps. La sentim personalment, però també de forma col·lectiva, com a societat. Ara la patim amb el Coronavirus. Per això hem de conèixer com funciona aquesta emoció tan humana.

La formació inicial del professorat té un ampli marge de millora al nostre país i és molt interessant que se prenguin com a referència altres sistemes educatius que acumulen casos d’èxit.

En el marc de la proposta d’Educació a l’hora, hem conegut l’experiència de transformació d’escoles matinals a escoles a temps complet realitzada a Alemanya, de la mà de Heike Kahl, directora de la Deutschen Kinder und Jugendstiftung.

L’Institut Pau Claris ha fet 25 anys, un període relativament curt però ple d’aprenentatges pels canvis que ha viscut al centre. De ser un institut de referència al barri va passar, al tombant del mil·lenni, a veure’s immers en un procés de segregació progressiva.

L’autora Roser Cabacés ens parla de com es mostren els parlamentaris aquests dies i ens ofereix un decàleg perquè serveixin d’exemple per a les noves generacions. Com a mestra ens dóna la visió dels infants que s’estan formant i que veuen i viuen l’exemple que s’està oferint al Parlament.

Dels fotomuntatges de l’URSS on ‘desapareixien’ membres del partit caiguts en desgràcia fins als viatges falsos de youtubers: els ‘fake’ formen part de la nostra relació amb la representació i fan evident l’esquerda de l’estatut de veracitat de les imatges. Conèixer-los pot ser una eina útil per construir una mirada crítica i aprendre a desconfiar de les imatges.