Autor: Pablo Gutiérrez de Álamo

Entrevistar Ana López Navajas és, a més d’altres coses, assistir a una classe ràpida d’història de la literatura, la música, la pintura i la ciència. Una classe alternativa en la qual irrompen els noms de dones de diferents latituds i èpoques. Dones de les quals, en la major part de casos, un no havia sentit a parlar mai. Aquest és el treball d’aquesta professora i investigadora de la Universitat de València que coordina un projecte, Erasmus+ Women’s Legacy (liderat per la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana), que pretén divulgar aquests coneixements. I fer-ho pel professorat de l’ESO. Es tracta…

Caterina Calsamiglia, professora i investigadora ICREA a IPEG i cofundadora de Pentabilities, ha estudiat durant els últims anys els mecanismes d’escolarització i d’elecció de centres educatius, principalment a la ciutat de Barcelona. Els ha presentat, comenta al telèfon, a diferents comunitats autònomes, als seus responsables polítics. Espanya, ara com ara, utilitza el que es coneix com a Mecanisme de Boston (perquè en aquella ciutat es va estudiar per primera vegada el 2003 i, després d’avaluar les seves dificultats, va ser modificat el 2005). És relativament senzill. Les famílies han de triar, d’entre totes les possibilitats on matricular als seus fills,…

«Ens feia molta il·lusió», diu Monserrat OIiveras, directora del portal educaweb. Feia anys que pensaven en la manera de donar més visibilitat al treball dels diferents serveis d’orientació, educativa o laboral, de centres educatius, empreses, oenegés… que realitzen «una labor silenciada i silenciosa», explica. Ho han aconseguit, per fi. En la presentació (virtual) dels premis del concurs corresponent a 2020 van anunciar la posada en marxa d’aquest espai en el qual han recopilat 400 projectes d’orientació acadèmica i laboral, recollits després de 13 anys de convocatòries en els seus premis. A partir de l’edició d’enguany, les bases de la qual…

Espanya s’estanca i Catalunya no queda gaire ben parada en l’informe TIMSS sobre ciències i matemàtiques, que es realitza cada quatre anys i s’acaba de presentar. Des de l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa afirmen que en el cas català aquest tipus d’avaluacions milloren sempre a secundària.

Jaume Martínez Bonafé és mestre i professor de la Universitat de València (ara ja jubilat). També toca en un grup de música des de fa dècades. I acaba de publicar, amb Jaume Carbonell, ‘Otra educación con cine, literatura y canciones’, un llibre de 170 pàgines en el qual tots dos desgranen les seues idees sobre com hauria de pensar-se l’educació, l’escola i la professió docent. Un exercici d’acostament de l’escola a la cultura popular i viceversa.

Les notícies falses no són cap novetat, però sí la rapidesa com es propaguen. Milers d’elles impacten a les nostres vides diàriament i van modificant el nostre sistema de creences, secundades per les nostres emocions i, en bona mesura, per unes xarxes socials que no volen fer-se responsables del que s’hi publica. Parlem amb Marc Amorós, periodista expert en aquest fenomen que acaba de publicar ‘Por qué las fake news nos joden la vida?’

Tomb extraordinari en el cas de Rubén Calleja, un jove amb síndrome de Down al qual la Conselleria d’Educació de Castella i Lleó va voler enviar a un centre d’educació especial quan tenia 11 anys. Deu anys després, l’ONU dona la raó a la família i ‘condemna’ Espanya a indemnitzar-la i a matricular Rubén en un cicle formatiu d’FP inclusiu.

En pocs dies Madrid ha vist néixer dues iniciatives sobre dues qüestions que fa anys que formen part de l’agenda educativa a Catalunya. D’una banda, l’Alianza contra la segregación escolar, formada per tres entitats socials representatives, i per l’altra el Frente por la Diversidad y la Inclusión, impulsada per famílies i experts en educació inclusiva.

El Congrés comença la tramitació de la llei amb la votació de les esmenes plantejades a l’abril pel Partit Popular, Ciutadans i Vox. El termini d’esmenes parcials es va tancar ahir, després de nou pròrrogues. En total, 195 vots en contra de les esmenes i 153 a favor.

Carlos Magro és, entre moltes altres coses, president de l’associació Educación Abierta, des de la qual ja fa anys s’ha convertit en un bon observador d’alguns dels reptes i problemes del sistema educatiu i que a partir de diferents plataformes intenta fer aportacions a la «conversa» educativa.