Autor: Pablo Gutiérrez de Álamo

És veritat, Espanya ha aguantat millor que molts dels nostres països veïns, la baixada de l’última edició de PISA. Un descens que no sols es justifica per la pandèmia i el tancament d’escoles (que també), sinó que és gairebé un clàssic, lent però implacable, des de fa una dècada. En qualsevol cas, a més que les puntuacions en l’examen internacional, dedicat aquesta edició a les matemàtiques, hagin caigut (deu punts, enfront dels 20 de la mitjana de l’OCDE i el total de la UE), hi ha altres dades preocupants que es desprenen d’aquest últim informe. Les treuen a…

Les notícies no són bones. La lectura de PISA 2022 no deixa molt de marge per a l’optimisme, més enllà de poder dir que la baixada dels resultats per a Espanya és menys acusada que la que han sofert la mitjana de l’OCDE i els països de la UE. El 2012 la competència matemàtica va ser la protagonista també, com ara. I els gràfics, encara que puguin endolcir-se d’alguna manera, no deixen molt de marge de maniobra. L’OCDE ha perdut 22 punts en aquests deu anys (fonamentalment des de 2018); la UE, per part seva, cau 19, mentre que en…

“Jo no sé res de música”. “Jo no sé tocar un instrument”. Acostumen a ser respostes habituals quan es parla d’art sonor, però ja no són (o no haurien de ser) excusa per no llançar-se a les diferents disciplines que componen la, segurament, més desconeguda de les arts contemporànies. Dins del projecte de PLANEA en el qual l’art s’imbrica amb l’escola i els seus quefers, s’ha publicat el manual Un llarg ressò. Aprenentatges i accions des de la creació sonora, l’objectiu del qual, explica María Andueza, una de les seves autores, és fer “un manual que et faci venir ganes de fer”.…

Fa ja uns mesos van saltar les alarmes a Catalunya. Els nivells de comprensió lectora de l’alumnat de primària van caure fins a quedar a la cua de la resta de territoris a Espanya. Encara que les dades no van ser bones per a ningú, en el cas d’aquesta comunitat van agafar a molta gent per sorpresa. El Departament d’Educació es va posar a la feina per mirar de capgirar aquesta situació. Entre les moltes iniciatives que han posat en marxa, destaca un projecte pilot en 50 centres de les quatre províncies, on volen rellançar aquests espais. Per a això,…

Segons els qui intenten estudiar els efectes, siguin positius o negatius, de les tecnologies, encara queda molt per fer. Mentre que sembla que algunes coses poden ser perjudicials, unes altres poden ser positives. Aquesta setmana es publicava en la revista Nature una metanàlisi de 2.400 estudis previs amb una població total de gairebé dos milions de joves. Entre els molts resultats caldria destacar l’escàs impacte, en un sentit o un altre, de bona part dels estudis. La revisió, signada per una vintena d’acadèmics i acadèmiques, ha repassat desenes d’efectes de les pantalles en l’educació per a arribar a determinar coses…

Les matemàtiques tenen infinites utilitats. Una d’elles pot suposar un abans i un després en la vida dels centres educatius, almenys per als departaments d’orientació i per a tutores i tutors. Es tracta de mapejar les relacions socials que es teixeixen entre l’alumnat i que fan que unes persones tinguin molts o pocs amics. O molts o pocs “enemics”. Un consorci format per investigadores i investigadors de la Universitat de Loyola, de la Carles III (Madrid), de la de Granada, el País Basc i Barcelona, de disciplines diferents, ha volgut estudiar com són les relacions dins dels centres educatius, qui…

Irene Psifidou és una dona amb un vast coneixement sobre les polítiques europees relacionades amb la formació professional. És, a més, una apassionada del que explica, creu en allò que diu i confia (té dades per a això) en el paper de la formació professional per a la millora de la vida de milers de noies i nois. Parlem amb ella uns dies després que hagi realitzat una intervenció a la Fundació Bofill de Barcelona per parlar sobre la feina que desenvolupen al Cedefop per demanar dades amb què generar eines i estratègies de lluita contra l’abandonament prematur, tant des de…

L’estudi, basat en una enquesta realitzada a 10.000 docents, dels quals 3.000 són espanyols, no entra en grans valoracions sobre causes i conseqüències dels resultats que presenta però, en qualsevol cas, obre la finestra a la necessitat d’atendre determinades qüestions. Entre elles, el fet que, efectivament, el 27% dels que treballen en educació, si haguessin de tornar a triar, no tornarien a ser docents. Aquestes dades van molt en la línia d’un altre 25% que opina que l’ambient de treball al seu centre no és bo o és molt dolent. Una situació que, potser, podria explicar-se pel fet que una…

La convivència en els centres educatius és un dels assumptes que mai deixen de preocupar. Aquest inici de curs, particularment, amb els casos de Melilla i d’Almendralejo, on es barreja violència i abús de la imatge (sexualitzada) de noies i nois. És, a més, el segon any d’implantació de la figura de la coordinació de benestar i convivència en els centres educatius en un moment en el qual Olaguíbel creu que “la pregunta no és què els passa als nens en el meu centre, sinó què els passa als nens del meu centre”. Parlem amb aquesta experta d’UNICEF Espanya sobre…

El 5 d’octubre és el Dia Mundial de les i els mestres, decretat fa diverses dècades per la Unesco. Hauria de ser un dia per a la celebració, per a festejar una de les professions més importants socialment. Però no és així en bona part del món. Cada vegada més i més països tenen problemes per a poder fer front, si més no, a les classes convencionals. La falta de personal docent i, que a més, estigui qualificat correctament per a l’empresa que té entre mans, és cada vegada més gran. I les causes, segons alguns informes de la Internacional…