Autor: Siscu Baiges

A Ana Basanta li agrada molt escriure i ho fa bé. Com a escriptora té obres d’assaig i novel·les. Ha escrit Doctor no voy a rendirme (Diëresis), Días que valieron la pena (Tandaia), Halcón de los Andes (Libertarias) i Líbano desconocido (Libertarias), i és coautora d’Inconformistes. Cròniques socials a la Barcelona de la crisi (Angle Editorial). A aquest llistat hi acaba d’afegir La aldea del silencio (Distrito 93). La aldea del silencio ens trasllada a la postguerra civil espanyola. Què la va decidir a dedicar un llibre a aquest període de la nostra història? És com una assignatura pendent per…

Què té de dolent que els joves i els adolescents es passin més de 30 hores setmanals a les xarxes socials? Té de dolent que els genera molta ansietat. Humanament no estem programats per estar alimentant una ànsia de notificacions, una ànsia de ser famós en una plataforma, i això vulnera una mica el que havíem construït durant molts segles. L’intent de recrear contínuament aquest sistema fa que tinguis molta ansietat emocional per rebre acceptació social, la qual cosa és normal a l’adolescència, a la joventut, però no a través dels sistemes de notificacions i els sistemes de likes que…

Què té de dolent que els joves i els adolescents es passin més de 30 hores setmanals a les xarxes socials? Té de dolent que els genera molta ansietat. Humanament no estem programats per estar alimentant una ànsia de notificacions, una ànsia de ser famós en una plataforma, i això vulnera una mica el que havíem construït durant molts segles. L’intent de recrear contínuament aquest sistema fa que tinguis molta ansietat emocional per rebre acceptació social, la qual cosa és normal a l’adolescència, a la joventut, però no a través dels sistemes de notificacions i els sistemes de likes que…

Com entenem i com acompanyem els adolescents trans? Aquesta és la qüestió que es plantegen Miquel Missé i Noemi Parra al llibre Adolescentes en transición (Bellaterra Edicions). Les transicions de gènere dels adolescents han augmentat molt en els darrers temps. El debat social –sovint excessivament crispat– sobre aquest tema requereix una honestedat i un esforç d’anàlisi i comprensió que Missé i Parra aporten en aquest llibre. Per què tants adolescents trans? Per què ocupa avui aquest tema un lloc molt més destacat als mitjans de comunicació i al debat polític i social que fa uns anys? M.M. Hi ha una…

Diu que quan de petit li preguntaven què volia ser de gran ell contestava que “dibuixant”. Va començar a treballar als 14 anys i no va ser dibuixant sinó en una oficina bancària. S’hi va estar fins els 23. Els darrers anys de feina al banc els va compaginar amb els dibuixos que feia per la revista Mata Ratos. Després els va fer a Por Favor, Interviú i Primera Plana. El 27 de maig del 1977 va sortir el primer número d’El Jueves, de la mà de Tom, Romeu i seva. El banc va passar a la història. La primavera…

Quan va ser elegit rector de la Universitat Pompeu Fabra va dir que volia portar-hi el model educatiu de la d’Oxford. En què consistia aquest model i ha aconseguit aplicar-lo? El model educatiu que volíem implantar i que hem implantat no és tant el d’Oxford com un marc educatiu que en diem edvolució, que vol dir educació-evolució. És un marc que té en compte que els estudiants no aprenen avui igual que ara fa deu o vint anys sinó que fa tres anys. On entra Internet ho transforma tot, la premsa, la comunicació, les agències de viatges, tot… l’educació també. Transforma…

El Casal dels Infants és tot un referent de l’acció social en favor dels més joves al barri del Raval. Del seu naixement i primeres passes, entre els anys 1978 i 1983, n’ha deixat constància l’educador Enric Canet al llibre El cel té pigues (Pol·len edicions). Quaranta anys després, aquell casal que va posar en marxa un petit grup de persones al Raval barceloní disposa d’un equip de més de 1.200, de les quals prop de 900 són voluntàries i unes 330 hi treballen contractades. Ha acompanyat en aquests anys més de 40.000 infants, joves i les seves famílies i, a…

Francesc Torralba és filòsof, teòleg i docent. Té tres doctorats en tres universitats diferents: en Filosofia, per la Universitat de Barcelona; en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya i en Pedagogia per la Universitat Ramon Llull. En aquest darrer centre universitari dirigeix la Càtedra Ethos. La Fundació Jaume Bofill ha publicat l’informe Som crítics? Fonaments per a una educació compromesa, escrit conjuntament amb la coordinadora de la Càtedra Ethos, Mar Rosàs. Parlem amb ell sobre el paper del pensament crític en la societat i en el sistema educatiu. Hi pot haver pensament que no sigui crític? Hi ha…

El 13 de novembre el catedràtic d’Enginyeria Química de la Universitat Autònoma de Barcelona Javier Lafuente va prendre possessió del càrrec de rector. Parlem amb ell sobre els reptes de futur: “M’agradaria aconseguir que la societat vegi que la universitat és útil i necessària”.

Molts joves es preocupen poc per la pandèmia, igual com a molta gent gran tampoc l’amoïna gaire el canvi climàtic, explica José Ramon Ubieto. Amb ell parlem sobre el risc de confinar-nos en nosaltres mateixos per la por al virus i la puixança del món online.