Autor: Sandra Vicente

Mercè Arjalaguer és psicòloga clínica i membre de l’equip d’intervenció del Centre de Recursos per l’Autisme a Barcelona (CRAB), qui ens explica com ha estat el confinament i el retorn a l’escola per infants amb necessitats educatives especials.

L’Escola Popular de Tecnologia i Creativitat per a nenes, impulsat des de la cooperativa Cooptècniques, proposa cinc tallers per nenes d’entre 10 i 13 anys per a abordar la relació entre el gènere i la tecnologia.

L’FP és una modalitat formativa que, a l’imaginari social, és per a nois. I així ho mostren les xifres. Les polítiques públiques sovint se centren en assolir la paritat, però obvien la problemàtica de discriminació de gènere que pateixen les noies que estudien graus ‘de nois’.

El taller ‘Color carn’, que se celebrarà al CCCB, està basat en el projecte Humanae de la fotògrafa Angelica Dass i proposa que els infants es dibuixin un autoretrat més enllà dels tons que se’ls ha assignat i que cadascú trobi “el seu propi color”.

‘Estimat Diari’ és un projecte impulsat des de l’Ajuntament de Barcelona que, a través dels dibuixos, les fotos i els escrits dels nens i nenes de la ciutat, va crear una memòria col·lectiva del confinament. Ara s’ha convertit en una exposició itinerant que tindrà un espai destacat a la Biennal de Pensament de Barcelona per discutir sobre la pandèmia des de la mirada dels infants.

Les normatives per a controlar l’expansió del virus són iguals per a tots els centres educatius, tot i que cadascun d’ells té les seves especificitats. Parlem amb diversos centres per veure com combinen l’acompanyament emocional i la proximitat amb la seguretat.

Si ja l’estiu és una època important per mantenir l’equitat i l’educació en valors dels joves i infants, enguany juga encara un paper més important. Després de mesos de confinament, els casals i espais d’educació en el lleure treballen per un retrobament entre companys i oci a l’aire lliure. Parlem amb el Consorci del Lluçanès, Montcada i Sant Boi sobre com s’ha garantit l’oci en el lleure, seguint també les mesures de seguretat.

El confinament va obligar a replantejar molts esdeveniments, entre els quals hi ha les fires d’orientació. Lluny d’anul·lar-les, molts ajuntaments van decidir reconvertir els recursos i les xerrades a format virtual, posant el peu així a les xarxes socials, l’ecosistema natural dels joves. Una reconversió que, sembla, ha arribat per quedar-se.

El canvi de rutines i passar d’una educació i acompanyament presencial a una telemàtica ha causat problemes afegits a l’alumnat amb necessitats educatives especials, que ha vist aturar-se o canviar, no només la seva activitat acadèmica, sinó també el seguiment emocional i fisioterapèutic. Sobre la tornada al setembre hi ha moltes incògnites.

Lluís Carol, cap de l’Àrea de Drets Civils i Ciutadania de Barberà del Vallès, apunta que s’ha d’enfortir l’educació en el lleure, ja que no només és una bona manera de retrobar-se amb una “certa normalitat” sinó que és l’eina per a atacar les desigualtats, “amb crisi sanitària o sense”.