Autor: Víctor Saura

Periodista i professor de secundària. Exdirector del Diari de l'Educació i secretari de la Fundació Periodisme Plural. Autor de 'Aquest confús i desigual món explicat als joves' (Octaedro)

Un sector del jovent (no majoritari, però sí molt important) ha comprat el marc mental de l’extrema dreta i de la internacional friqui conspiranoica. I així: la delinqüència és culpa de la immigració, que a més acapara tots els ajuts socials, els governs discriminen els homes a través de l’agenda feminista woke, els objectius de desenvolupament sostenible i el reciclatge de residus són una enredada, les vacunes causen l’autisme, l’administració pública s’ha de desparasitar i els mitjans de comunicació menteixen perquè estan controlats pels governs a través de les subvencions. Som davant d’una greu crisi de valors, les causes…

Llegir més

L’any 2023 les empreses catalanes disposaven de 238 milions d’euros per invertir en formació contínua bonificada, però només en van gastar una mica més de la meitat: 122,8 (51,4%). L’any anterior va passar si fa no fa igual: hi havia una bossa de 233,5 milions i només se’n van utilitzar 118,4 (50,7%). Aquestes xifres surten dels informes que publica la Fundación Estatal para la Formación en el Empleo (Fundae), entitat pública que gestiona els fons de les cotitzacions socials que es destinen a la formació contínua dels treballadors. Segons aquests informes, les empreses catalanes que demanen aquests fons no arriben ni al…

Llegir més

Doctor en Ciències Humanes, Socials i Jurídiques, llicenciat en Filosofia i Lletres i pedagog, Antoni Arasanz va ser president de la Fapel entre els anys 1995 i 2011, i, com a tal, membre del Consell Escolar de Catalunya durant vint anys (1996-2015). Quinze anys després de la LEC, quin balanç en fa? Sisplau, no se centri únicament en els aspectes negatius. Entenc que la llei va aportar alguns aspectes positius, que alguns d’ells han estat obviats per les darreres lleis orgàniques, però malgrat tot alguna cosa s’ha conservat; un exemple del que dic és que cada vegada hi ha més…

Llegir més

Doctor en Economia per la Universitat d’Stanford i professor del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, Walter Garcia-Fontes va ser president de la Fapac (actual Affac) entre els anys 2007 i 2010, si bé ja formava part de la seva junta directiva des de 2002. Quinze anys després de la LEC, quin balanç en fa? Sisplau, no se centri únicament en els aspectes negatius. La LEC i el seu fonament, el Pacte Nacional per l’Educació, van tenir com a virtut principal basar-se en un ampli consens, cosa que no s’ha aconseguit en cap altra iniciativa legislativa abans…

Llegir més

Advocat i docent (a l’Escola Pia de Sant Antoni), Miquel Mateo Garcia era el responsable de l’àrea jurídica de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya durant els anys que es tramitava la llei. Des de 2015 i fins ara n’és el secretari general adjunt, amb l’excepció del període 2017-2018, que va ser director general de Centres concertats i Centres privats del Departament d’Ensenyament. Quinze anys després de la LEC, quin balanç en fa? Sisplau, no se centri únicament en els aspectes negatius. El reconeixement que la LEC fa del Servei d’Educació de Catalunya representa un avanç molt rellevant des del…

Llegir més

Mestre jubilat i exdirector de l’Escola Anxaneta de Mataró, Ricard Aymerich va viure la gestació de la LEC com a president de la Federació de Moviments de Renovació de Catalunya (2004-2009). Avui forma part del Consell d’Educació de Catalunya, en tant que personalitat de reconegut prestigi. Quinze anys després de la LEC, quin balanç en fa? Sisplau, no se centri únicament en els aspectes negatius. La LEC és un marc necessari per al nostre sistema educatiu, però que, en ser la primera llei catalana, va arribar 15 o 20 anys massa tard; el 2009, any de la seva aprovació, la…

Llegir més

Llicenciat en Filosofia i Lletres i catedràtic de batxillerat especialista en Grec, Alberto del Pozo Ortiz va ocupar diversos càrrecs del Departament d’Educació (aleshores, d’Ensenyament) pràcticament des dels seus inicis. En els anys previs a l’aprovació de la LEC n’era el subdirector general de Professorat i, posteriorment, entre el 2012 i el 2015, va ocupar el càrrec de director general de Professorat i Personal de Centres Públics. Quinze anys després de la LEC, quin balanç en fa? Sisplau, no se centri únicament en els aspectes negatius. Faig un balanç força positiu de l’impacte de la LEC en el sistema educatiu,…

Llegir més

Joan Mateo era catedràtic de la Facultat d’Educació de la UB i membre del Consell Escolar de Catalunya durant els anys que es va tramitar la llei. Posteriorment, amb Irene Rigau com a consellera, Mateo va ser secretari de Polítiques Educatives (2013-2015). Abans havia presidit el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, càrrec que va tornar a ocupar fins al 2021. Quinze anys després de la LEC, quin balanç en fa? Sisplau, no se centri únicament en els aspectes negatius. El balanç és positiu. Només cal revisar la llei per veure que 15 anys després està bàsicament vigent. Va ser…

Llegir més

Montse Ros és mestra jubilada. Entre els anys 2007 i 2015 va ser la secretària general d’Educació de CCOO de Catalunya, fins al 2017 secretària de política educativa a la federació estatal. Posteriorment, i fins a la seva jubilació, va ocupar el càrrec de secretària de comunicació i de finances a CCOO de Catalunya. Quinze anys després de la LEC, quin balanç en fa? Si us plau, no se centri únicament en els aspectes negatius. La LEC no ha arreglat cap aspecte del sistema educatiu. Va provocar un augment de la segregació escolar, fins al punt que el Síndic va…

Llegir més

Llicenciada en Psicologia i durant molts anys professora d’Humanística a l’antiga FP, Rosa Cañadell va ser la portaveu del sindicat USTEC-STEs entre els anys 2006 i 2013. Continua ben activa, com a membre del Seminari Ítaca d’Educació Crítica i com a articulista, entre altres d’aquest mateix diari. Quinze anys després de la LEC, quin balanç en fa? Si us plau, no se centri únicament en els aspectes negatius. És una petició gairebé impossible de complir, ja que gairebé tots els aspectes són negatius. De fet, la LEC és el primer intent de transformar el paradigma d’escola pública, democràtica, participativa, laica…

Llegir més