Autor: Víctor Saura

Dues associacions de sords bilingües recorren al contenciós-administratiu per demanar que s’obligui la Generalitat a proporcionar interpretació en llengua de signes a tots els infants sords que ho desitgin des del naixement. Educació al•lega que en l’ensenyament obligatori i postobligatori ja s’està fent.

El nou decret de menjadors, que el Departament d’Educació pretenia tramitar al llarg d’aquest curs, haurà d’esperar. Hi ha dubtes jurídics i dificultats per assolir un ampli consens, en especial amb els representants de les famílies. Les converses segueixen, però la tramitació s’endarrereix i fa inviable la seva aplicació de cara al curs 2019/20.

Parlem amb Josep Maria Cornadó, responsable d’Ensenyament de mestres de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV i coordinador de la Prova d’Aptitud Personal (PAP) per a l’accés als graus de mestre. La PAP de 2019 ja té data: 27 d’abril (prova ordinària) i 19 de juliol (prova extraordinària).

És possible fracassar a la secundària i acabar sent metge? És inversemblant, però no impossible. De fet, és la història de Rafael Garcia Prado, avui metge de família i durant tretze anys zelador de l’Hospital Clínic. Va deixar penjats els estudis a 2n de BUP i es va posar a treballar en un bar. Ara, en el seu darrer any de residència, passa visita al CAP Borrell.

Identitat digital, vincles i reconeixement social, límits i potencialitats, usos i abusos, de tot això es va parlar dissabte passat en una jornada sobre TIC i Educació que va organitzar la Fundació Ferrer i Guàrdia i en la qual van participar diversos experts.

En el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat volem portar-vos la història de la Paula, una nena d’11 anys que aquest curs ha deixat l’escola ordinària on anava des de P-3 per una d’especial. Un fet habitual que deixa indiferent tothom… menys als companys.

Assistim a una jornada de treball de la Xarxa de Centres Municipals d’Educació Especial, a l’escola Llevant de Badalona. Les principals preocupacions dels assistents: el menjador, la gestió dels alumnes amb brots violents, i el llarg camí per desplegar el decret d’inclusió.

Capacitat d’indagar i fer-se preguntes. Capacitat de prendre perspectiva de manera empàtica. Capacitat de relacionar-se i dialogar amb el diferent. I disposició per ajudar a construir una societat més inclusiva i sostenible. A grans trets, això és adquirir la competència global, un dels principals reptes del futur de l’educació segons aquesta investigadora de la Harvard University.

Una àmplia majoria de docents considera que una major estabilitat dels equips docents, personalitzar l’aprenentatge com a pràctica innovadora i abaixar les ràtios gràcies a una major inversió són els tres elements clau per millorar l’educació, segons el darrer Edubaròmetre presentat avui per la Fundació Bofill.

En el seu darrer Informe Sobre els Drets dels Infants, presentat ahir al Parlament, el Síndic de Greuges posa el dit a la nafra sobre un fenomen cada cop més recurrent: la demanda per part de grups de famílies de projectes educatius singularitzats. Atendre aquest tipus de demanda pot accentuar la segregació, alerta el Síndic.