Autor: Víctor Saura

L’escola pública suporta un percentatge de població d’origen immigrant superior al que li correspondria, però aquesta realitat no permet veure el quadre complet. També hi ha concertades ‘guetto’. Expliquem dos casos situats al cor de Barcelona, que són extrems, però no únics.

“Som l’esperança de la humanitat, i en temps convulsos com els que vivim, citant Simon & Garfunkel, som els ponts sobre aigües turbulentes”. Així tancava Marvin W. Berkowitz la xerrada inaugural de la 44 Conferència de l’Association for Moral Education (AME), que ha reunit durant tres dies més de 400 experts en educació en valors a Barcelona.

El Diari de l’Educació ha demanat a deu representants de la comunitat educativa (cinc de sindicals i cinc institucionals) que valorin els dos aspectes que més han cridat l’atenció sobre l’informe presentat fa uns dies pels responsables del programa MIF

“L’educació, ara mateix està sola”, sosté Enrique Díez, davant d’un panorama on al capitalisme només li queden “els béns públics” per conquerir. Perquè l’escola, afegeix, educa per a la cooperació, però el sistema social, la tribu, està educant per a tot el contrari.

El 29 de novembre les escoles i instituts de la xarxa pública viuran una nova jornada de vaga, que pot no ser l’única d’aquest curs 2018/19. Els sindicats convocants consideren que després de cinc anys de creixement econòmic és hora de revertir les retallades de 2010 i que el pressupost destinat a educació augmenti substancialment.

La presentació del document sobre el model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya s’ha vist envoltat per una polèmica inesperada, fruit, probablement, de la mala interpretació del concepte de “llengua primera” aplicada al castellà. En parlem amb el director general d’ESO i Batxillerat, Josep Vallcorba.

El departament d’Ensenyament ha presentat el “nou model lingüístic del sistema educatiu català”, amb el qual es vol reforçar la competència lingüística de l’alumnat, de bilingüe a plurilingüe. Això, a la pràctica, vol dir dominar el català i el castellà, aprendre molt bé l’anglès o el francès, i haver estat en contacte amb altres llengües com l’àrab o el xinès.

Un grup de mestres del Baix Llobregat i de professionals sanitaris de l’Institut Català d’Oncologia i de l’Hospital Sant Joan de Déu promouen el Projecte Anjana, l’objectiu del qual és explorar com sanitaris i docents poden complementar-se per acompanyar els infants i adolescents quan es produeix una situació traumàtica.

La Universitat de Barcelona ha commemorat els 30 anys del doctorat honoris causa que va atorgar a Paulo Freire convidant un dels seus deixebles, José Eustáquio Romão. Conversem amb ell sobre la vigència del pensament de l’autor de ‘Pedagogia del oprimido’.

El Departament d’Ensenyament ha pitjat l’accelerador perquè a finals d’aquest mes hi hagi un projecte de decret de menjadors que comenci la tramitació formal a fi que el Govern l’aprovi a finals de curs. Aquest decret garantirà la qualitat del servei? Garantirà l’equitat i la inclusió? Segons qui contesti, les respostes són divergents.