Aquest article no neix de la teoria, neix de la necessitat de posar en ordre els pensaments i experiències d’un ciutadà, pare i docent que veu amb preocupació la deriva del sistema educatiu. Neix de l’experiència de qui ha passat pel fracàs escolar, ha gestionat en el sector privat i ha intentat, des d’un equip directiu, optimitzar un centre públic. No és una visió marginal; és compartida amb docents, famílies i, els més afectats, els alumnes. Ens hem instal·lat en un escenari de queixes on el relat —manca de recursos, ràtios i burocràcia—, tot i ser cert, no és complet.…
Llegir més