Opinió

Avaluació d’un llarg primer trimestre

Aquest curs va començar el dia 5 de setembre amb jornada matinal durant tot el primer mes. L’hora lúdica de la tarda va ser un experiment d’aquells que necessiten una anàlisi acurada. Caldria preguntar-se quin cost va tenir i quins beneficis va aportar als infants. Pensem que es va encomanar a persones que només tenien l’obligació de fer una tasca de guarda. El concepte “guarderia”, que havia caigut completament en desús, va reeixir les caloroses tardes de setembre a les escoles de tota Catalunya.

Mentre a Espanya i a Europa les escoles tenen l’opció de fer jornades intensives amb activitats extraescolars de tarda que complementin l’activitat lectiva, aquí es fan bromes de mal gust com els ventiladors que havien d’arribar a les escoles en el llarg i calorós inici de curs. A Lleida, cada cop hi ha més dies a més de 30ºC dins l’aula i això implica que no hi ha unes condicions adequades pels infants. Caldrà posar sobre la taula canvis horaris en els cinc mesos on la calor és més forta (setembre, octubre, abril, maig i juny).

El boom digital i la pluja de dispositius electrònics als centres de la mà dels Next Generation ha aminorat, però continua carregant de feina la coordinació d’estratègia digital dels centres. Una escola qualsevol de primària pot tenir més de dos-cents equips que cal gestionar. Les persones que s’encarreguen ho fan amb un complement econòmic i una dedicació horària totalment insuficients. A secundària la problemàtica es multiplica. Per contra, qualsevol família o docent pot constatar les dificultats generalitzades en la capacitat de concentració de l’alumnat i, no podem obviar, que una part bé de l’abús en els dispositius electrònics diversos. A que respon aquesta massiva introducció d’ordinadors a les escoles? Estem donant resposta a una necessitat o estem vivint el resultat de mesures preses en calent a l’escalfor dels confinaments i els temps més durs de la crisi de la covid19? Som a temps de reconduir la situació i racionalitzar-ho?

La formació permanent del professorat també ha estat tensada durant aquest inici de curs amb les Formacions Internes de Centre d’Estratègia Digital que s’estan fent de manera massiva arreu de Catalunya. La figura del mentor digital està sent molt útil als centres, però cal fer un reflexió profunda sobre la utilitat d’una formació genèrica per un conjunt de professionals tan divers com els mestres amb realitats ben diferents en funció de com es treballa a cada escola. Aquesta proposta genèrica xoca frontalment amb l’autonomia de centres, perquè es fa de forma obligatòria a tothom, sense comptar amb el bagatge individual i col·lectiu dels mestres i les escoles.

A finals de setembre també es va publicar el decret d’ordenació de l’educació bàsica, que concreta aspectes tan importants com el currículum, incloent canvis importants també en com es fa l’avaluació. La Lomloe aporta alguns canvis. El que fan, a grans trets, és intentar adaptar la llei a les pràctiques que fa anys que s’estan duent a terme a moltes escoles. Les franges horàries interdisciplinars, les noves formes d’avaluar o la creació de situacions d’aprenentatge en el context del treball basat en projectes són aspectes a tenir molt presents, que sorgeixen de la pràctica quotidiana dels centres.

I com en un bon informe d’avaluació en el qual s’informa del treball realitzat, es necessiten fer algunes propostes de millora que farien bé d’entomar els diferents partits polítics que parlen de pressupostos i que, de ben segur, ja estan pensant en com afrontar el curs 2023-24. Els sindicats de l’ensenyament també fan bé de copsar tota aquesta problemàtica que es respira als centres i que aplicant petites modificacions podrien ajudar a millorar l’educació a Catalunya. Polítics i sindicats faran bé d’abandonar els brindis al sol i les reivindicacions grandilocuents i fent propostes concretes que responguin a les necessitats dels professionals de l’ensenyament.

Cal temps per gestionar els entorns virtuals d’aprenentatge, les pàgines web, les incidències dels ordinadors, l’assessorament entre companys… i per tant cal una major dotació horària o un complement econòmic digne que compensi als mestres que entomen la coordinació d’estratègia digital

En primer lloc, cal posar sobre la taula la possibilitat real de fer jornada contínua si el Consell Escolar així ho decideix. Rellançar l’autonomia de centre des de la participació democràtica podria ser una bona idea. La calor, però també l’organització quotidiana, pot fer possible aquesta organització horària present arreu. Es poden garantir activitats extraescolars de qualitat per tothom, reduint els preus per les famílies amb els diners que es va sufragar l’hora lúdica, que era una simple “guarderia”.

Un segon problema que cal afrontar, amb dotació econòmica, és la gestió de l’estratègia digital dels centres. Es necessita temps per poder gestionar els entorns virtuals d’aprenentatge, les pàgines web, les incidències dels ordinadors i els equips amb els quals es doten les escoles, la gestió adequada de l’INDIC i l’IDI, l’assessorament entre companys i companyes i totes les tasques que entoma la figura de la coordinació d’estratègia digital. Aquest temps ha d’implicar una major dotació horària o un complement econòmic digne que compensi la dedicació dels mestres que encapçalen aquest repte digital. No seria cap bogeria la inclusió de la coordinació d’estratègia digital dins dels equips directius, tan sols per la quantitat de dades a la que es té accés i la importància creixent dels EVA i la presència a la xarxa dels centres educatius. Una altra bona opció seria un augment de les plantilles per possibilitar aquesta major dedicació horària o la contractació fixa de tècnics informàtics en els centres amb més de 100 equips. Hi ha moltes possibilitats, però no es pot continuar mirant cap a una altra banda i seguir “qui dia passa any empeny” a cost zero.

Per acabar, seria clau racionalitzar la formació permanent del professorat i evitar la sobrecàrrega que implica l’obligació de seguir un itinerari formatiu estàndar a tot el professorat en una societat tan complexa i focalitzar-la en generar un clima de reflexió a les escoles que permeti fer una aturada després d’un temps excepcional marcat per la covid19 i que faci possible recuperar aquelles pràctiques que es van anar abandonant i mantenir les noves iniciatives que la crisi va fer-nos engegar.

Després d’aquest intens i llarg primer trimestre, la preparació del curs 2023-24 ja ha d’estar en marxa i necessita un treball quotidià de copsar el que està passant a les escoles i recollir les propostes dels mestres, en aquests i altres aspectes, evitant nous invents que tensionin encara més els centres i no repercuteixin positivament en la vida escolar dels nens i les nenes.