Opinió

Birret, orla i graduació, realment cal al 0-3?

A l’escoleta a on treballava fa uns anys, la festa de fi de curs pels infants de 2-3 anys era un acte que requeria d’una preparació i una organització prèvia que havia de començar mesos enrere, ja que calia la contractació d’un grup musical, el lloguer de taules i cadires, i fins i tot d’un escenari. A banda hi havia el disseny de la samarreta, que era diferent cada any, demanar-les, tramitar els pagaments per part de les famílies i un llarg etc.

El dia de la festa l’escola es convertia en un entrar i sortir de pares i mares que preparaven el berenar més propi d’un casament que d’una escola i que s’afanyaven per poder col·locar les banderoles, les pancartes i els globus amb l’objectiu de tenir una decoració ben maca.

A la tarda, quan terminava la jornada escolar, començava la festa. Les famílies esperaven al pati mentre nens i nenes sortien fent un tren buscant amb la mirada a la mare o al pare. Alguns infants no podien esperar-se i se sortien de la filera per córrer en busca dels seus braços i un cop començava el festival, escoltaven tocar al cantant una estona molt més llarga del que realment podien estar-se sense moure’s.

Aquell model de festa agradava molt a les famílies, i nosaltres, les mestres, ens hi deixaven arrossegar amb l’excusa del “sempre ho hem fet d’aquesta manera”, malgrat que ens suposava dies de feina invertint un temps que no teníem, un temps que necessitàvem perquè a l’escola bressol mai hem anat sobrades de mans.

Aquell model de festa agradava molt a les famílies, i les mestres ens hi deixaven arrossegar amb l’excusa del “sempre ho hem fet així”, malgrat que ens suposava invertir un temps que no teníem

Cal que com a professionals de 0-3 reflexionem sobre aquest tipus de festes de comiat amb infants que estan acostumats a viure una escola amb calma. Hem de ser capaces de pensar-hi si algunes coses de les que de vegades fem en aquesta mena de festes son coherents amb una mirada respectuosa envers la petita infància.

Cal replantejar-nos si toca posar birrets a unes criatures a les que sovint no els hi agrada posar-se coses al cap, si val la pena obligar-les a estar assegudes per poder fer una bona foto o per donar una orla que en teoria fem perquè es els hi quedarà de record.

Tot plegat podria ser més senzill… Potser simplement cal una trobada amb les famílies com ho faríem amb la nostra pròpia, amb la calma, l’estima i el respecte amb els que obrim cada dia la porta de l’escola i sense tota la resta de coses que envolta a una celebració que al 0-3 els queda lluny, molt lluny.