Actualitat

Blanquerna es desmarca de la PAP

Blanquerna-URL deixarà de demanar la Prova d’Aptitud Personal (PAP) a partir del curs vinent, segons ha informat aquest dimarts Unportal. Es tracta d’un cop molt dur a aquesta iniciativa, que es va posar en marxa fa sis anys, ja que, com recorda aquest mitjà especialitzat en educació superior, la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna disposa de 230 de les 740 places dels graus d’Educació Infantil i Primària del sistema universitari català. Aquest pas es dona després d’anunciar durant la primavera passada a la resta d’universitats que hi havia la intenció de no renovar l’acord subscrit fa anys per tirar endavant aquesta prova conjunta, i d’obtenir la llum verda de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Educatiu de Catalunya (AQU) i del Consejo de Universidades del Govern central.

Des de l’any 2017, superar la PAP (a més de les PAU) és requisit imprescindible per poder accedir a un grau de mestre a qualsevol universitat catalana. Inicialment n’eren nou (UB, UAB, URV, UdG, UdL, Blanquerna-URL, UVic, UIC i UAO), i recentment s’hi va afegir també la UOC, quan va començar a oferir aquests estudis. És una prova que avalua la comprensió i l’expressió escrita, l’aplicació del coneixement científic, la capacitat de síntesi o la capacitat d’interpretar la realitat, i el que busca, com s’ha explicat moltes vegades, és que els aspirants a mestre arribin a la facultat amb una base cultural mínima.

Quan es va implantar, la PAP va ser una experiència pionera a l’Estat, però no en el sistema universitari, ja que altres carreres, com Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, Traducció i Interpretació, Pilot d’Aviació Comercial I Cinematografia, entre altres, tenen les seves pròpies PAP. A les Illes Balears també es fan aquestes proves per l’accés als graus d’Educació des de fa dos anys. A banda del primer any, en què pràcticament 3 de cada 4 aspirants va superar la PAP, al llarg dels altres anys la prova ha estat més selectiva i només l’han superat entre el 50% i el 60% dels que s’hi han presentat.

D’acord amb les explicacions que ha donat a Unportal el degà de Blanquerna, Jordi Riera, la principal raó d’aquesta decisió és que la PAP deixa fora més de la meitat dels aspirants que procedeixen de cicles superiors, molts dels quals tenen “un perfil aptitudinal ideal” per fer de mestres i ser professionals “extraordinaris”. El degà considera que la PAP penalitza aquest tipus d’estudiants vocacionals perquè no té un “filtre aptitudinal”, nega que la caiguda de la matrícula tingui res a veure amb la decisió, i lamenta que després d’aquests anys no s’hagi confeccionat cap informe de valoració sobre la PAP. “No hi ha res que demostri la fiabilitat de les proves actuals si el que es vol és aconseguir millors mestres”, explica Riera al portal universitari. Com a contrapartida, Blanquerna plantejarà una prova pròpia que els seus estudiants hauran passar com a condició sine-qua-non per obtenir el títol, si bé Riera també suggereix la possibilitat d’implantar un màster habilitant d’un any, per després del grau, com el del professorat de secundària.

Cornadó: “La PAP és una experiència d’èxit absolut”

En declaracions al Diari de l’Educació, Josep Maria Cornadó, professor de la Universitat Rovira i Virgili i coordinador de la PAP, considera que la decisió de Blanquerna és “decebedora” perquè “objectivament el perfil de l’estudiant del grau de mestre ha millorat molt els últims anys, això t’ho dirà qualsevol professor universitari”. Cornadó afirma que la casuística dels aspirants que venen de cicles formatius, i que en els seus estudis no treballen les competències lingüística i matemàtica, es podria resoldre d’altres maneres, i que de fet “hi ha centres d’FP que preparen els seus alumnes per superar la PAP”.

“Respecto la decisió, però no la comparteixo –continua Cornadó–, entre altres coses perquè la PAP és una experiència d’èxit absolut, tant és així que a la resta de l’Estat estan molt animats a implementar-la”. El coordinador de la prova considera que, tal com està plantejada, la PAP només es pot fer abans de l’accés, i no un cop ja s’ha accedit al grau, però a la vegada admet que el pas donat per Blanquerna obliga a replantejar-ho tot. “Això era un acord entre tots, i la meva opinió és que o la PAP la fa tothom o estem creant una doble via d’accés als estudis que no s’entén; en tot cas, la decisió sobre què passa partir d’ara l’ha de prendre el Consell Interuniversitari de Catalunya, del que formen part els degans de les facultats d’Educació, el programa MIF i jo mateix”.

Des del programa MIF, el seu coordinador i professor de la UdG, Jaume Ametller, explica a aquest diari que encara és massa d’hora per fer cap valoració. Fins al moment, la resta d’universitats privades tampoc no han manifestat si pensen o no ratificar l’acord vigent fins ara o seguir la via Blanquerna, mentre que les públiques sí que s’han posicionat clarament a favor del manteniment de la PAP.