Actualitat

Campanya per fomentar el català en la FP

Plataforma per la Llengua i el sindicat UGT denuncien que en el currículum de Formació Professional (FP) no s’imparteix cap hora de llengua catalana i han presentat un manifest conjunt amb deu peticions perquè la Generalitat de Catalunya garanteixi l’aprenentatge de la llengua en aquesta etapa formativa.

Segons assenyalen, es dona el cas que ara mateix el Consell Escolar de Catalunya té sobre la taula el projecte de decret del règim lingüístic del sistema educatiu fet pel Departament d’Educació, un decret que tan sols fixa que la Formació Professional haurà de garantir el nivell lingüístic “que sigui necessari”, sense arribar-lo a concretar.

Totes dues entitats consideren que aquesta anomalia s’ha de revertir de manera urgent, perquè “cal garantir que tota la població tingui unes competències lingüístiques sòlides que atenguin la demanda —i el dret— de la societat catalana de ser atesa en català, i per augmentar les oportunitats laborals de la població”.

La directora de Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, ho ha defensat així en una roda de premsa que ha comptat amb les intervencions d’Eva Gajardo, secretària d’Igualtat i Formació de la UGT Catalunya; Jesús Martín, responsable de Formació Professional de la Federació de Serveis Públics del mateix sindicat, i de Marc Guevara, responsable d’Educació i Universitats de Plataforma per la Llengua.

Argumenten que a l’FP, amb 152.040 alumnes aquest curs, hi ha més alumnat immigrant que al Batxillerat i, en molts casos, s’ha incorporat al sistema educatiu català tardanament, per la qual cosa el contacte previ amb la llengua pot ser escàs i el coneixement, insuficient.

Per aconseguir que els estudiants d’FP tinguin un bon nivell de català, el manifest reclama també que s’augmentin els recursos perquè el SOC ensenyi català en les seves formacions no reglades.

El tercer punt del manifest reclama la implicació de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya competents en matèria de FP: Educació, Presidència, Empresa i Treball, Cultura (Secretaria de Política Lingüística), i Universitats i Recerca haurien de coordinar-se per impulsar aquest pla de xoc.

El quart punt del reclama que l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional (FPCAT) incentivi l’alumnat per a la millora de l’ús del català a l’empresa, perquè hi sigui la llengua vehicular i perquè els consells sectorials i territorials d’FP es comprometin amb l’ús del català.

El suport del Consorci per la Normalització Lingüística, el cinquè punt del manifest, es considera indispensable per augmentar el nombre de docents de català i, per això, el sisè punt proposa que el Departament d’Universitats i Recerca faciliti la graduació de nous professors de català fent un nou grau de didàctica de la llengua o bé oferint més places del màster de didàctica de la llengua.

Les entitats exigeixen que es modifiqui el projecte de Decret del règim lingüístic del sistema educatiu elaborat pel Departament d’Educació (que ara mateix el Consell Escolar de Catalunya analitza), perquè es modifiqui el currículum de la Formació Professional inicial, i perquè l’article 5.3 sigui molt més específic. Aquest apartat fixa que “els ensenyaments de formació professional i de règim especial, llevat de l’ensenyament d’idiomes, asseguren el domini oral i escrit en català, en castellà i en aranès a l’Aran, que sigui necessari per a l’ensenyament cursat i per a l’àmbit professional que hi està vinculat”. Les entitats consideren, però, que el nivell “que sigui necessari” és massa genèric i no s’ajusta a les necessitats del sistema FPCAT ni a les exigències de la societat catalana, que vol viure i ser atesa en català.

Les tres últimes peticions del manifest fan referència a l’FP Dual, a les aules d’acollida i a l’obligatorietat dels estudis. D’una banda, les entitats reclamen a la Direcció General d’FP que estableixi el català com a element curricular de les pràctiques dels programes d’FP Dual (fet que permetria a les empreses tenir professionals capacitats lingüísticament i complir la normativa de consum). D’altra banda, el manifest exigeix reforçar les aules d’acollida en l’educació obligatòria i fer-les extensives a la Formació Professional, i, per acabar, es proposa al Govern que estudiï la possibilitat d’ampliar l’obligatorietat dels estudis fins als divuit anys per evitar l’abandonament, i li reclama que compleixi la inversió del 6% del PIB en educació, establerta per la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).