Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Si una festa popular destaca entre totes les que se celebren en l’àmbit educatiu, tant a les escoles com a les entitats de lleure, és sense cap mena de dubte, la festa del Carnestoltes. Durant uns dies, els centres es transformen en veritables laboratoris d’enginy i imaginació per poder dissenyar disfresses, construir carrosses, organitzar comparses. A les aules i als passadissos s’amunteguen els cartrons, les teles, les pintures, les màscares i un sense fi de materials que són les eines imprescindibles per mobilitzar el procés creatiu. S’encomana la diversió i l’ambient es torna més distès i dinàmic. Quan el carnaval adopta una intencionalitat educativa, els seus beneficis es multipliquen en termes de valors i aprenentatges.
Hi ha centres que organitzen consultes per triar el centre d’interès del carnaval i tant petits com grans hi participen. Impliquen la canalla en el disseny i l’elaboració de la disfressa i els seus complements i, fins i tot, barregen grups de diferents nivells per estimular el treball intergrupal i l’ajuda mútua. Es forgen noves amistats, es trenquen dinàmiques i s’adquireixen un munt d’habilitats manuals, instrumentals i creatives. Tot plegat té un impacte molt positiu en la cohesió i el sentiment de pertinença a la comunitat educativa.
Centres que veuen aquesta festa com una bona oportunitat per enfortir la relació amb les famílies i amb aquest propòsit es generen entorns oberts a la seva participació activa: col·laboren en la confecció de la disfressa, creen la seva pròpia comparsa, donen suport a l’equip educatiu durant la rua, etc.
Quan el carnaval adopta una intencionalitat educativa, els seus beneficis es multipliquen en termes de valors i aprenentatges
D’altres centres, plantegen el Carnaval com un projecte transversal i interdisciplinari de manera que es treballa la temàtica triada englobant les diferents assignatures. A medi natural i social s’investiga sobre l’origen de la festa i com se celebra a les diferents comunitats i països; a música s’identifiquen cançons i ritmes propis d’aquesta celebració; a les llengües s’aprenen dites i refranys; a educació física les coreografies de la rua; a l’àrea d’educació artística es preparen les disfresses; a educació en valors es debat sobre com viure un carnaval lliure d’estereotips sexistes, etc. Es tracta d’una proposta que compta d’entrada amb molts elements d’èxit, ja que l’emoció i l’interès dels infants està prou assegurada.
En el context de l’educació en el lleure, és fonamental destacar la dimensió comunitària i de servei que adquireix el Carnaval. Els esplais i caus tenen un paper crucial en dinamitzar la participació de les associacions i la comunitat local als seus respectius barris. Aquesta festa no és només un espai de diversió, que en ell mateix ja té valor, sinó que també es converteix en una palanca de cohesió social. Fomenta valors de col·laboració, solidaritat i compromís, contribuint així a l’enriquiment del teixit social a les comunitats.
En pocs dies milers de nenes i nens, també monitors i monitores i docents i moltes famílies desfilaran amb les seves disfresses i comparses exhibint-les amb orgull. La màgia i les rialles ompliran els patis dels centres i els carrers dels barris. Música i ball acompanyaran les rues i, durant unes hores, ens sentirem cofois. Res més potent i saludable per a les nostres ments i cors que l’alegria compartida. Així que com diria un dels manaments del rei o reina Carnestoltes: “el Carnaval ja ha arribat, per poder-nos divertir i de la gresca gaudir”, caldrà fer-li cas.
El Diari de l’Educació, 2025
2 comentaris
Així, en general, el carnaval a les escoles s’ha convertit en quelcom entre ridícul i esperpèntic, les famílies n’estan tipes i els alumnes, en parlar-ne, cada cop expressen el seu desig de no disfressar-se. A més a més, s’hi fomenta el gregarisme i l’acceptació acrítica de consignes sense sentit del grup per por a ser assenyalat.
Tot això queda allunyat de l’esperit transgressor del carnaval en el qual, recorde-m’ho, hom hauria de participar de manera voluntària: “si no vols carnestoltes, tanca les portes”, diu la cançó. Però a l’escola això és, senzillament, impossible.
Ah! Se m’ha oblidat comentar com és d’inclusiu el carnaval a l’escola: gens ni mica. Només cal pensar en el tràngol que suposa per als xiquets i xiquetes amb TEA.
Però la foto acaba essent més important que el seu benestar. Així de trist.