Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Isabel Celaá tornarà a ser ministra d’Educació i FP amb el nou Executiu de coalició entre PSOE i Unides Podem (UP), si bé deixarà de ser la portaveu del Govern. Amb aquesta decisió del president Pedro Sánchez s’endevina la continuïtat i el suport a les polítiques realitzades pel seu equip des de la moció de censura que va portar als socialistes al Govern el 2018.
Ara, a banda de conèixer la composició dels segons i tercers càrrecs dins del Ministeri, per davant s’entreveu una difícil conjuntura per una de les promeses estrella de l’actual Govern: la derogació de la LOMCE i l’aprovació d’una nova llei educativa.
Encara que fa un any l’equip de Celaá va portar al Consell de Ministres un text alternatiu a l’actual legislació, ha estat esperant des de llavors a causa de les diferents cites electorals. Amb la nova composició, tant de l’Executiu com, sobretot, del Congrés dels Diputats, la incògnita és si aquest mateix text serà el que s’intentarà tirar endavant o caldrà fer un de diferent, d’una banda, i de l’altre, veure com aconseguir la majoria absoluta parlamentària amb la qual poder aprovar-la. Tota Llei orgànica necessita ser aprovada per 176 diputats.
Mentre això passa (o no), molts altres temes que no depenen de la llei orgànica podran ser tractats. Entre els més destacats estarien la unificació de les hores lectives del personal docent o les ràtios per aula, que avui queden en mans de les comunitats autònomes que decideixen quin és el màxim.
