Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El debat sobre el govern de les universitats, cada dia més viu, s’ha intensificat especialment en els últims catorze anys i presenta propostes ben diverses entre elles. L’Observatori del Sistema Universitari ha presentat aquest dimecres l’informe Com s’ha de governar la universitat? que recull les propostes sobre el govern de les universitats des del 1983, quan es va aprovar la primera llei que regulava la universitat després del franquisme.
L’Estat espanyol va viure des de llavors un període de 18 anys d’estabilitat pel que fa a la legislació universitària. El 2001, però, el PP va aprovar una reforma amb la seva majoria absoluta que va ser modificada el 2007 pel govern del PSOE. És a partir d’aquesta darrera reforma, amb el transfons del procés de Bolonya, quan s’intensifica el debat sobre el model de govern, en el que participen des de les mateixes universitats fins a sindicats i patronals.
Cronologia de les reformes i propostes impulsades des de l’Administració:
Les propostes impulsades sota l’auspici de l’administració, però, són només una petita part de les que s’han posat sobre la taula. Vera Sacristán, de l’Observatori del Sistema Universitari, considera que la gran quantitat de documents al respecte mostren que el govern de la universitat és una qüestió que interessa no només als universitaris sinó al conjunt de la societat.
D’altra banda, afegeix que la manca de consens en les propostes i fins i tot en el diagnòstic es deu a la diferència d’objectius de les propostes. “Si ni tan sols les comissions d’experts creades recentment pels governs català i espanyol han pogut arribar a un acord és perquè no és una qüestió tècnica, sinó que depèn de l’orientació que se li vulgui donar a la universitat com a servei públic”, declara.
