Actualitat

Comença el curs escolar 2024-25 amb 1,6 milions d’alumnes i més de 82.000 docents

El curs escolar 2024-25 comença aquest dilluns 9 de setembre amb una previsió d’1.610.346 alumnes i 82.277 docents en els diferents ensenyaments, continuant la tendència a la disminució d’estudiants, amb 610 menys que el curs anterior, i a l’augment del professorat, amb 942 dotacions més.

En el règim general, hi ha 1.333.171 estudiants, 3.755 menys que el curs anterior. No obstant, creix la previsió d’alumnat de batxillerat (+10.910) i de formació professional (+3.706).

Sí que hi ha increments en ensenyaments de règim especial (30.020 alumnes, +517), formació d’adults (68.400, +512), i ensenyament a distància (78.755, +2116).

Més personal

Del total de personal docent, 38.865 dotacions són d’infantil i primària, i 43.412 ho són de secundària i ensenyaments postobligatoris. Hi haurà 18.295 docents estabilitzats en les oposicions ordinàries i extraordinàries del passat curs, de manera que a finals d’any l’índex d’interinitat s’hauria de reduir fins al 5,57%.

També hi haurà més personal d’administració i serveis (PAS) amb 4.408 dotacions (+80), i més personal d’atenció educativa (PAE) amb 3.681 (+321).

La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha explicat en roda de premsa que “la principal prioritat d’aquest govern i d’aquesta Conselleria en particular serà la millora educativa i el reforçament d’aprenentatges orientats a garantir l’èxit educatiu de l’alumnat”.

Niubó ha apostat per treballar en “augmentar l’escolarització en edats primerenques perquè és una etapa clau per la reducció de desigualtats, on es detecten de manera precoç dificultats diverses que pot ajudar molt a reduir fracassos escolars posteriors”.

Ràtios a infantil

Segons les dades de la Conselleria, el curs 2024-25 tindrà tot el segon cicle d’infantil amb les ràtios reduïdes, i majoritàriament els grups dels centres públics tindran 20 o menys alumnes per aula: un 94% dels centres públics i un 79% dels centres concertats. De fet, a infantil 3, la ràtio mitjana de Catalunya serà de 18 alumnes per aula.

Pel que fa al primer cicle d’infantil, s’implanta per tercer curs consecutiu la gratuïtat de l’infantil 2 per tal de beneficiar els infants i les seves famílies, i per augmentar l’escolarització a les edats més primerenques. Des del curs 2021-2022, primer curs d’implantació de la mesura, fins al curs passat 2023-2024, l’increment de la matrícula en infants de 0-3 anys va ser del 18,23%.

Llengües i matemàtiques

Els centres disposaran de documents de concreció dels aprenentatges bàsics de les diferents àrees del currículum de l’etapa obligatòria en el segon trimestre, començant per les llengües oficials i les matemàtiques. Es tracta d’una de les recomanacions del Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives.

A més, aquest setembre el curs comença amb més aules d’acollida que mai, fins a arribar a 1.282 dotacions d’aules d’acollida. A Barcelona, les aules d’acollida accelerada, que van començar el curs passat com a prova pilot, passen de 8 a 10, i aquesta modalitat arrenca també fora de la ciutat amb la previsió d’arribar a una desena.

En l’àmbit matemàtic, 87 centres formaran part del programa de millora Florence aquest setembre i durant el primer semestre es durà a terme la convocatòria per als centres que iniciaran el programa el gener del 2025.

Una altra de les apostes del Departament és la plataforma de continguts audiovisuals educatius en català SuperCampus, amb l’estrena de 10 noves produccions al setembre i 10 més al gener per tractar aspectes com literatura, matemàtiques, biologia, foment de la lectura, economia bàsica, educació mediàtica, música, física o robòtica.

També continuarà el programa de residència inicial docent Sensei, que va començar el curs passat, i que compta amb 250 places per a professorat novell. La valoració mitjana de satisfacció dels qui van fer el programa és de 7,6 sobre 10.

Menys burocràcia

La consellera ha subratllat que es posarà en marxa un Pla de desburocratització per reduir la càrrega del sistema educatiu, sobretot a les direccions dels centres. El pla preveu deu mesures relacionades amb les aplicacions de les gestions, els calendaris de procediments, els horaris i les contractacions.

L’objectiu, ha dit Niubó, és que les direccions puguin “centrar la seva feina en el lideratge pedagògic i en com reforçar el projecte educatiu del seu centre”.

Equitat

​La titular d’Educació ha assenyalat l’equitat i la lluita contra la segregació escolar com una prioritat del Departament. Aquest curs serà el tercer d’implementació de les motxilles econòmiques per a l’alumnat vulnerable, de manera que arriba a cobrir sis cursos (tot el segon cicle d’infantil i de 1r a 3r d’ESO). Es destinaran a aquest fi un total de 88 milions d’euros, 8 milions més que l’any anterior.

Per segon curs consecutiu s’implementa la figura del referent de coeducació, convivència i benestar emocional (COCOBE), una a cada centre educatiu, amb 3.400 referents. A més, es dotarà cada servei territorial d’un treballador social —amb un total d’11 dotacions—, que serà la persona referent de violències a cada territori.

S’activa el canal de compartició de dades d’abandonament de l’alumnat amb els municipis, que ha de servir per intercanviar informació amb l’objectiu de lluitar contra l’abandonament escolar prematur. Durant el curs, es faran els darrers tràmits del Decret d’orientació educativa, amb l’objectiu marcat per la Unió Europea d’assolir una taxa d’abandonament escolar prematur per sota del 9%.

Inclusiva

Pel que fa a l’educació inclusiva, es reforça l’atenció a l’alumnat amb la contractació per primera vegada de personal laboral de logopèdia, ja que fins ara una tasca que duien a terme els mestres d’audició i llenguatge o els mestres amb formació de logopedes. També s’internalitzen els intèrprets de llengua de signes amb la incorporació de 18 places d’aquest perfil professional.

Durant el curs es presentarà el full de ruta per a la transformació dels centres d’educació especial en CEEPSIR (Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos), un treball en col·laboració amb diferents agents implicats.

Dincat demana més recursos

No obstant, la federació Dincat, que representa 57 escoles d’educació especial de Catalunya, lamenta que “encara no comptem amb una escola veritablement inclusiva” i ha demanat celeritat en la concreció del model únic de CEEPSIR.

Més de 8.000 alumnes amb necessitats específiques aniran a les aules dels Centres d’Educació Especial (CEE) a partir del 9 de setembre. “L’accés a les aules i escoles ordinàries té un efecte molt positiu sobre el desenvolupament curricular i social de l’alumnat amb necessitats educatives especials. Tanmateix, aquests centres, i el sistema educatiu en general, encara no donen una resposta adequada a aquest alumnat, especialment a aquells infants i joves amb necessitats de suport més intenses”, remarca Dincat en un comunicat.

Per això, Dincat fa una crida a la nova consellera per tal de definir un “colideratge clar” entre el Departament i el sector per fer front als reptes i necessitats de l’alumnat, famílies i centres educatius.

CCAPAC reclama més places per a l’alumnat NESE

Per part seva, la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) demana de cara al nou curs al Departament d’Educació que revisi el calendari de reserva de places per a alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), atès que aquesta reserva es manté fins al mes de setembre i són moltes les famílies que es troben en llista d’espera sense poder matricular-se al centre que volen en primera opció.

La CCAPAC proposa que aquesta reserva de places s’alliberi el mes de juny en lloc del setembre, ja que un dels objectius del Decret 11/2021 de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya era la detecció d’alumnat NESE i, passats tres anys des de la publicació del decret, la major part d’aquest ja està detectat. D’aquesta manera, les famílies es podrien matricular al mes de juny, just després del procés de preinscripció, segons ha assenyalat l’entitat en un comunicat.

“El fet d’haver d’esperar fins al setembre genera tensió a les famílies, ja que fins aleshores no saben a quina escola aniran els seus fills i, per tant, no poden preparar adequadament l’inici de curs, des de la compra de llibres i material escolar, la inscripció a les extraescolars o la gestió del transport”, assegura, i cita dades del Departament segons les quals el passat mes de juny hi havia més de 2.900 places de reserva per a alumnat NESE-B de I3 i 1r ESO que no s’havien omplert i, per tant, que estaven vacants.