Opinió

Davant la polarització: educació

En un moment en què la polarització sembla no assolir cimera, un ambient d’incertesa amb ombres bel·licistes ens envolta i els titulars sobre el “trumpisme” i els seus sequaços ens assoten cada dia, veure l’avenç de l’extrema dreta és inquietant ja que posa en risc valors democràtics, conquestes tant en drets per a les dones com en identitat de gènere, drets.

Aitor Esteban feia referència als joves en el comiat del congrés transmetent-los el missatge que no donin l’esquena a la política perquè és una valuosa eina per fer coses pel bé comú. Arran d’això, escoltava en un programa radiofònic un comentarista que “la joventut és a les xarxes socials i això és el perillós”. A això hi vaig.

¿ Les xarxes socials són la causa de l’auge de l’extrema dreta que s’allunya dels valors democràtics? És la causa de la polarització social?

Com sabem, l’algoritme ens fa arribar continguts digitals afins, i sap que són afins per les dades d’entrada que donem: les webs que visitem, les cookies comportamentals que mesuren el temps que passem veient un anunci, les aplicacions que ens descarreguem o mitjançant l’accés que atorguem al micròfon del nostre terminal, moltes vegades de forma inconscient, en prémer “sí, he llegit i accepto les condicions”. Així que, si l’ambient familiar és de tendència ultraconservadora, o l’educació rebuda o els cercles socials ho són, una persona pot assumir les creences que es veuen reafirmades per la informació que l’algorisme fa arribar. Hi ha hagut cabuda a altres idees? Hi ha hagut pluralitat o pensament crític? És la joventut més ultraconservadora que generacions anteriors o es perpetuen idees abans potser més dissimulades? I em permeto una darrera pregunta a manera de parèntesi, sap la ultradreta enviar missatges senzills que calin i es multipliquin a les xarxes mentre l’esquerra s’ha instal·lat a la supèrbia intel·lectual de debats conceptuals?

La veritat és que l’accés a la informació (i a la desinformació) de forma digital és a tota la societat, el rang de població de més edat es decanta per xarxes com Facebook i la població més jove per xarxes més ràpides, som a l’era de la velocitat, Tik Tok o Instagram, majoritàriament.

Desconec com es pot desenvolupar l’àrea 6 del DigcomEdu dedicada al desenvolupament de la competència digital de l’alumnat sense accés a pantalles

Davant d’això algunes comunitats autònomes han decidit limitar l’accés a les pantalles o reduir el temps d’accés al mínim. És a dir, en comptes d’apostar per l’alfabetització digital de la persona usuària, la digitalització es prohibeix o es redueix al mínim. La competència digital és una de les competències clau del nostre sistema educatiu. Es defineix com “l’ús segur, saludable, sostenible, crític i responsable de les tecnologies digitals per a l’aprenentatge, per al treball i per a la participació a la societat, així com la interacció amb aquestes”. Com pot saber una persona què és un ús segur, com exposa les dades personals, què és la “netiqueta”, com diferenciar la fiabilitat d’una font d’informació o el cost en aigua i energia de la intel·ligència artificial, per exemple, si no hi està alfabetitzada? Desconec com es pot desenvolupar l’àrea 6 del DigcomEdu dedicada al desenvolupament de la competència digital de l’alumnat sense accés a pantalles.

La Unió Europea considera la competència digital dins de les habilitats bàsiques que tota ciutadania ha de tenir. Les habilitats digitals per a la competitivitat, la societat moderna i la vida quotidiana. L’alfabetització mediàtica és clau per a una ciutadania activa i informada , així es recull a l’informe Action Plan on Skills publicat per la Unió Europea el 5 de març passat sobre habilitats bàsiques. En aquest informe es fa menció en diverses ocasions a l’informe Letta, ( Enrico Letta – Much more than a market (April 2024) . En ell es fa referència a ” el compromís amb una transició ecològica i digital justa”. Aquesta decisió reflecteix un compromís a llarg termini per transformar la societat i l’economia europees de manera sostenible i equitativa. La propera legislatura es considera la integració de la propera legislatura. Una transició justa suposa no deixar ningú enrere en el canvi o transformació, ni per manca de mitjans materials ni per dificultats d’accés del tipus que sigui de l’entorn: tenir en compte l’impacte de les tecnologies sobre el medi ambient del DigCompEdu).

Una altra de les habilitats o competències bàsiques a què fa referència l’informe europeu és la ciutadana, i se cita expressament que és fonamental per fomentar la participació activa en societats democràtiques. Els avenços tecnològics ràpids, juntament amb la creixent polarització i la difusió d’informació errònia, fan que cultivar habilitats ciutadanes sigui més crucial que mai.

Mantenir una ciutadania desinformada, no alfabetitzada digitalment o procliu a creure en els crits convenients per a certes estratègies polítiques o comercials fa que la societat sigui més manipulable, que continuï caient en polaritzacions extremistes i individualismes, i que posa en perill valors democràtics.

En un moment social de canvis ràpids i constants en tots els contextos, ens veiem influenciats per diversos factors que ens envolten: la crisi climàtica, la proliferació de notícies falses, les migracions creixents per diversos factors, l’auge de la violència i els conflictes bèl·lics, la proliferació de tecnologies recents com la intel·ligència artificial amb les seves virtuts i els seus perills. És molt difícil gestionar tota aquesta informació si no es focalitza una formació en habilitats bàsiques per poder formar part d’una ciutadania activa, inclusiva, que sàpiga gestionar la informació i participar en decisions que li competeixen.

Per tant, la lluita contra la polarització comença a l’educació, de tota la societat, però cal posar el focus a la societat del futur que tenim a les aules potenciant habilitats bàsiques com una competència digital i ciutadana que creï ciutadania crítica, activa, compromesa amb causes com la sostenibilitat o la lluita contra les desigualtats i l’equitat; compromesa amb els valors democràtics i els drets socials. L’altra opció, la dels oligarques, governants d’extrema dreta o ultraliberals són polítiques que no inclouen la majoria, són polítiques exclusivistes a mida, però per poder decidir quins principis defensa cada persona cal accés a la informació i pensament crític.