Actualitat

De El Gallinero al Parlament Europeu: una nena gitana defensa la seva educació a Brusel·les

Article publicat a eldiario.es

Valica Costea, de 10 anys, ha explicat al Parlament Europeu com cada dia deixa la seva barraca al poblat madrileny del Gallinero per anar a l’escola. Té una germana gran que ja ha abandonat l’escola per cuidar alguns dels 11 germans que conviuen a la casa. Valica diu que vol ser veterinària. No obstant això, en quatre anys les seves expectatives poden donar un tomb. El 64% de les nenes abandona la Secundària entre els 12 i 14 anys, segons alguns estudis. Diversos col·lectius de gitanos, convidats a la cambra europea per la coalició Primavera Europea, han exigit a Brussel·les majors esforços per a la integració de la comunitat gitana en un context de retallades per als més desfavorits.

En el dia dels Drets Humans, Malala Yousafzai, de 17 anys, rebia el Nobel de la Pau al costat del activista indi Kailash Satyarthi i recordava, una vegada més, que continuarà la seva lluita “fins que vegi a tots els infants a l’escola”. Una reivindicació que gairebé li va costar la vida al Pakistan, on moltes nenes no poden anar a l’escola. Aquest mateix dimecres, Valica Costea presentava a Brussel·les una realitat completament diferent a diversos eurodiputats i membres d’associacions de gitanos a Espanya, però marcada pel mateix desig que tots els que vulguin estudiar puguin fer-ho. Ella vol seguir estudiant, però la complexa realitat que envolta el poble gitano pot convertir el seu cas en una excepció.

“Valica no hauria de ser una excepció, ni una somiadora empedreïda”, diu François Bonnetier, la voluntària del Gallinero que ha acompanyat a la nena en el seu viatge. “Ella s’ho mereix”. La petita havia emprès hores abans el seu primer trajecte en avió amb innocència i moltes ganes. Tantes, que quan un empleat de la seguretat del aeroport va aixecar el braç en senyal d’alt, ella li va xocar la mà i va seguir endavant.

“Quan hi ha tolls a El Gallinero sempre hem d’anar corrent per no perdre l’autobús. A vegades ens taquem, de vegades no”, explica amb naturalitat. Les pèssimes condicions en les que viuen al poblat barraquista i els alts índexs de pobresa -93%, segons l’índex de pobresa Humana- han quedat reflectits en un recent informe de Save the Children i la Universitat Pontifícia Comillas. Valica explica que cinc dels seus germans no van a l’escola: dos són nadons i altres dos no volen “perquè tenen por”. “La més gran s’ha de quedar a cuidar-los i la meva mare se’n va a demanar”.

Dificultat d’accés a estudis superiors

Les polítiques d’integració del poble gitano van començar fa dècades amb la intenció de reduir l’exclusió de la comunitat i amb un punt central en l’educació. Des de llavors, les dades d’escolarització en etapes obligatòries han augmentat fins gairebé els índexs de la resta de la població. El Centre Nacional d’Innovació i Recerca Educativa, del Ministeri d’Educació, apunta en un informe al febrer que l’Estat espanyol està situat entre els països europeus amb millors índexs d’escolarització. El 2012, el Consell d’Europa va triar el país com a exemple de les polítiques d’integració.

No obstant això, els reptes són molts encara. El Comissari Europeu João Delgado, present a l’acte, va denunciar que “un 76% d’abandonament escolar dels nens gitanos és inacceptable”. Els menors entren a les aules però tenen moltes més probabilitats de no finalitzar els seus estudis que altres companys. També de no arribar als nivells educatius superiors: entre un 1 i un 2% dels gitanos accedeix a la universitat , segons dades de la Fundación Secretariado Gitano. En aquest procés, les joves abandonen les classes més aviat que els nois per tenir cura de la família o formar la seva pròpia. Molts nois pengen les motxilles per intentar portar diners a casa.

“Hi ha molt per fer”, apunta Miguel Ángel Vázquez, portaveu del partit Per un Món Més Just, que va acudir a les eleccions europees amb la candidatura de Primavera Europea. “Per exemple, el col·legi està assegurat però els llibres no. Aquí han de buscar-se la vida per aconseguir-los”, assenyala. El partit va decidir portar a una nena del Gallinero “perquè el seu testimoni és la millor de les denúncies”. “Si tinguessin accés a una llar d’infants, la nena de 14 anys no hauria de sortir-se a cuidar els seus germans petits”, apunta.

A l’acte, que va moderar l’eurodiputat espanyol Jordi Sebastià, van participar diversos gitanos amb estudis universitaris que van demanar visibilitzar també aquesta realitat, com un bon exemple, i que els mitjans no només donessin espai a representacions negatives del poble gitano. Carmen Santiago, advocada i gitana, ha apuntat que és important “creure en els gitanos, creure que podem estudiar, que podem ocupar un lloc en la societat a la vista”. Joan Oleaque, periodista i professor a la universitat, va assenyalar la importància de la ‘romafobia’ a la societat: “Dels gitanos es pot dir qualsevol cosa, una cosa que contra altres col·lectius com els jueus no es podrien dir”.

Dos eurodiputats gitanos, Soraya Post i Damian Draghici, van insistir en la necessitat d’enderrocar els prejudicis i el antigitanisme que hi ha instal·lat a Europa i que cobra força amb l’auge de partits d’extrema dreta. “Cal canviar les normes perquè no surti barat insultar els gitanos”, va exigir Draghici.

Menys recursos per als nens desfavorits

La crisi econòmica s’ha cobrat part de la cobertura social que funciona de matalàs per als que menys tenen. Els diners destinats a l’educació compensatòria, els programes que “intenten garantir l’accés, la permanència i la promoció en el sistema educatiu de l’alumnat en situació de desavantatge social” s’han quedat gairebé a zero en els pressupostos de 2015. La seva partida baixa una 90,2% respecte a 2014. Passa de 53.660.000 a tot just 5,35 milions. L’any passat el pressupost va registrar ja una baixada del 68%. El 2012 el seu pressupost era de 169,5 milions.

“En temps de crisi retallar en educació o limitar la seva inversió és un gran error”, va afirmar el comissari europeu João Delgado. L’advocada Carmen Santiago va denunciar la desaparició de programes com el Educa3, d’impuls de l’educació infantil de 0 a 3 anys. En aquesta primera intervenció hi ha un gran marge d’ajust del nivell formatiu dels alumnes més vulnerables respecte a la resta d’alumnes, segons els experts.

Valica se’n va del Parlament Europeu i aquest dijous dormirà amb els seus deu germans, de nou a El Gallinero. L’últim que va dir als presents a l’acte és que volia ser veterinària: “I ja està”.