Opinió

D’escriure, de llegir (I)

L’allau de propostes, programes i iniciatives que arriben als centres educatius i la pressió que exerceix la maquinària administrativa i burocràtica col·lapsa la pràctica reflexiva. Els equips de professors (cicles, departaments, claustres, CCP…) s’haurien d’esmerçar en dissenyar, aplicar i valorar  pràctiques que ajudin a tots i cadascun dels fillets i de les filletes en el seu procés d’aprenentatge; i no només des de perspectives acadèmiques; garantir un bon acolliment, l’establiment de relacions satisfactòries i un ambient emocionalment estable són factors determinants. La formació és un element fonamental que s’hauria de desvincular de les directrius dels governs i formar part de l’autonomia dels centres.

No podem oblidar que un dels objectius fonamentals de l’educació és l’ensenyament i aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Però no simplifiquem; llegir, escriure i fer comptes és allò que hom ha considerat sempre fonamental, des dels inicis de l’escolaritat universal. No estem parlant d’això. Estem parlant d’aprendre a llegir i a escriure al llarg de l’escolaritat obligatòria de manera explícita. No és suficient dir “ja sap llegir o ja ha après a escriure”. Ambdós són processos enormement complexos que es poden anar millorant al llarg de la vida.

Massa vegades, en tost d’afrontar la complexitat, busquem la simplicitat. I, des d’aquesta perspectiva, ens plantegem discussions superficials: quin mètode? Quina tipologia de lletra? Corregir o no corregir les faltes? A primer de primària ja han de saber llegir?

La reflexió i la recerca dels darrers anys ha permès identificar alguns aspectes força consensuats. El mateix ha passat en els processos d’ensenyament i aprenentatge en general.

Pensament, llenguatge i raonament s’han de treballar explícitament

El que resumim en aquest article és el resultat de diversos processos de formació, amb implementació de pràctiques lligats a treballs de fi de grau des de la pràctica reflexiva. Aquesta iniciativa és una manera de relacionar tres processos fonamentals: la formació inicial, la formació permanent i la recerca (tutor de pràctiques de la universitat, tutor de pràctiques del centre i estudiant en pràctiques treballant conjuntament a l’aula focalitzats en la lectura i en l’escriptura). Ens hem documentat, hem reflexionat sobre les pràctiques i hem intentat sistematitzar allò que havíem après. En hores d’ara pensem que un bon plantejament de centre hauria de tenir en compte els següents elements:

• Tot i que la lectura i l’escriptura no és una finalitat de l’educació infantil cal garantir una continuïtat metodològica que eviti trencaments. Aquesta continuïtat metodològica en basa en l’enfocament comunicatiu, la concepció socioconstructivista de l’aprenentatge i la consideració que saber llegir i escriure són processos complexos inscrits en les funcions cognitives d’ordre superior:
  • Sempre partirem d’una activitat comunicativa, comprensiva i significativa que ens permet entendre com es llegeix i com s’escriu.
  • Sempre hem de posar l’èmfasi en la construcció activa del coneixement per part dels fillets i de les filletes, valorant i aprofitant el coneixement que ja té adquirit en diferents contextos (no només l’escolar).
  • Pensament, llenguatge i raonament s’han de treballar explícitament; el pensament ens ajuda a plantejar els problemes, el llenguatge ens permet comunicar-nos i comunicar-los i el raonament ens permet trobar solucions.
• La consciència fonològica esdevé un aprenentatge fonamental per adquirir la lectura i l’escriptura. Cal reconèixer i usar els sons de la llengua i desenvolupar la capacitat d’escoltar, identificar i manipular els fonemes. És important inserir aquestes activitats en contextos de lectura i escriptura reals. Quan escrivim o llegim dubtem (com s’escriu…? com es diu…?) i cometem errors. Reflexionar conjuntament sobre aquests dubtes i aquests errors, introduint jocs i molts exemples en contextos diferents, millora força aquesta capacitat. La consciència fonològica és una habilitat meta-lingüística que permet reflexionar i manipular els trets estructurals de la parla una vegada apreses les habilitats de producció i percepció de la parla. No és una habilitat mecànica; és profundament reflexiva, conscient i explícita (identifiquem sons, els allarguem, busquem rimes…)
• Flexibilitat. Si bé és important tenir pensat allò que treballarem, una dinàmica oberta permet introduir aspectes que no havíem tingut en compte. La flexibilitat ens permet estar atent als coneixements que aporten, als dubtes que plantegen i a les propostes que formulen. Temps i espais també han de ser flexibles per respectar els ritmes i els coneixements de cada infant. Fer una activitat, tots alhora, amb el mateix temps i les mateixes exigències és un despropòsit. Per molt que ho intentem mai ho aconseguirem. Som diferents. Respectar els ritmes implica acompanyar, guiar, suggerir, intervenir, proposar millores, plantejar petits reptes… No forçar, no penalitzar. Respectar no vol dir “deixar com està” sinó intervenir per millorar, per créixer.
• Materials variats. Arraconem ja les fitxes. Arraconar vol dir oblidar-les. No posar-les en un racó “d’aprenentatge individualitzat per anar fent” o en algun espai “de lliure circulació”. Necessitem disposar de lletres mòbils de diferents tipus i grandàries; diaris, revistes, pòsters, cartells… per retallar lletres i confegir noves paraules i frases; fotos de tipus d’escrit que trobem al carrer; sons enregistrats amb pronunciacions de fonemes difícils; enregistraments de parles de diferents persones; confegir textos amb les lletres d’una impremta senzilla; escriure paraules, símbols o gravats amb segells de llenya que poden elaborar els mateixos fillets; lletres i símbols adhesius…
• Adaptabilitat. Les aules actuals són extraordinàriament diverses i heterogènies. Si ens deixéssim emportar per la realitat acabaríem impartint classes particulars per cada fillet, però no podem oblidar que l’aprenentatge és un procés cooperatiu, col·lectiu. Per aquest motiu necessitem adaptar materials i activitats. Adaptar i diversificar. Alguns fillets demostren un gran interès pel món lletrat, d’altres no. Amb uns i altres caldrà desenvolupar activitats que els permetin aprofundir el que saben i activitats que els permetin iniciar-los en la lectura i l’escriptura, sempre fugint d’activitats mecàniques i repetitives. El sentit del que fan i del que aprenen està relacionat amb el plaer de superar nous reptes. Hi ha fillets i filletes que, de ben petits, ja demostren rebuig a l’escrit i, alguns ja més grosses, expressen pànic, por o fàstic. Això no ens pot succeir amb el que sabem sobre ensenyar i aprendre.

Hi ha fillets que, inicialment, necessiten un plantejament lletra a lletra, d’altres els fascina reconèixer paraules

• Complementarietat. Massa vegades ens centrem en dicotomies: mètode global, mètode analític, lletra de pal, lletra cursiva o lletra d’impremta… Ens concentrem en oposats, sense analitzar si són més bé complementaris. Hi ha fillets que, inicialment, necessiten un plantejament lletra a lletra, d’altres els fascina reconèixer paraules. Amb uns treballarem el reconeixement de paraules senceres, amb altres aprofundirem en la correspondència so-grafia. I amb tothom, haurem d’aprofundir i treballar des de les dues perspectives. Amb la lletra pot succeir el mateix. Certament, la lletra de pal és molt usada socialment; és molt lògic que els fillets i les filletes construeixin coneixement entorn els títols, indicadors, murals publicitaris, fulletons propagandístics amb majúscules. També faciliten el seu traç. Ara bé, hi ha moltes tipologies de lletres que responen a diferents finalitats; totes les existents les hem creades (fixeu-vos la gran quantitat d’estils que permeten elegir els processadors de text) i les podem reconèixer, practicar i aprendre-les a escriure (entre elles la cursiva, present en molts textos escrits, per exemple, els dels seus pares i avis, que els generen molt interès). Que finalment acaben usant la lletra que anomenem d’impremta (què sol ser el que acaben usant la gran majoria)? Fantàstic. Però sense limitar les possibilitats.

Ús ben assegurem que plantejant la tipologia de lletres com una petita recerca pràctica, són molts els fillets que s’interessen. Aprofitar el material escolar dels seus pares i avis els suposa també una motivació especial. En un segon article desenvoluparem nous aspectes rellevants: els contextos, les intervencions, l’activitat reflexiva, la documentació i l’ús de les pantalles entre d’altres. Pensem-hi bé, un ensenyament acurat de la lectura i l’escriptura és molt més important que moltes de les coses que ara prioritzem.