Davant la necessitat de replantejar-se els models tradicionals de formació i desenvolupament professional però també personal, d’uns anys ençà han aparegut noves formes d’aprenentatge i formació amb trets diferencials comuns. Aquests models es basen en les persones, és a dir, que són els mateixos participants i organitzadors els que s’autogestionen per aprendre i formar-se d’acord amb els propis interessos, inquietuds, experteses, passions i necessitats. Ho fan a través de la col·laboració, la cooperació, la participació i l’aprentatge de tu a tu o entre iguals. És a dir, que el valor de compartir entre uns i altres és la base del propi aprenentatge i els dels altres, la qual cosa significa un gir en la cultura arrelada dels models formatius basats en les conferències on s’aprèn a través d’una actitud relativament passiva per part de l’oient i activa per part del conferenciant.
Aquests models on la conversa, i per tant la interacció entre tots els participants, és un eix fonamental, posen de manifest que totes les persones parteixen des d’una posició d’igualtat respecte allò que saben fer i dels coneixements que tenen o si més no, davant el fet de compartir necessitats, interessos i inquietuds, cosa que les situa en un mateix escenari. D’aquesta manera desapareixen els rols d’experts i per tant les posicions de relativa superioritat davant els que suposadament no ho són, ja que així es permet reconèixer aquelles experteses i aprenentatges que totes i cada una de les persones tenen però que sovint no existeix la oportunitat ni el valor de mostrar amb d’altres persones.
Ara bé, aquests models no només es basen en la conversa, sinó que també es fonamenten en una concepció de l’aprenentatge i la formació que situa al centre del procés els mateixos implicats. Això vol dir que es promouen unes experiències i metodologies d’aprenentatge on sobretot s’aprèn fent, equivocant-se, reflexionant i tornant-ho a provar els uns amb els altres. L’objectiu és que succeeixin coses a través de la relació i el contacte directe entre les persones que hi participen i els seus respectius interessos, experteses i aprenentatges compartits.
Alguns d’aquests formats de desenvolupament professional i personal actuals posen el focus en la resolució de problemes o reptes que detecten els participants o bé són proposats pels organitzadors prèviament, amb l’objectiu d’aportar solucions com el cas del Hackaton. D’altres posen el focus en temes o preguntes que són de l’interès dels participants i s’hi intenta aportar possibles respostes a través dels coneixements i experteses de tothom que hi participa, com podria ser el format de desconferència o unconference.
Així doncs, aquests models esmentats tenen en comú que són trobades entre persones que compateixen interessos, inquietuds, experteses i aprenentatges. Que duren unes hores, un dia o més d’un, en segons quins formats i tipus de trobades. Són models que es fonamenten en la democratització del coneixement i l’aprenentatge a través de valors democràtics com la participació, la col·laboració i el diàleg, i que a més, no existeixen rols d’experts perquè es parteix de l’horitzontalitat entre tots els participants. Es realitzen en entorns i espais oberts, flexibles, orgànics i autogestionats pels propis participants. I la tecnologia hi té un paper important, ja que hi és present per contribuir en l’aprenentatge i la creació de xarxes per part de tots els implicats.
El que va començar amb una idea s’ha transformat en un moviment.
Un clar exemple d’aquests models és el moviment edcamp. El 2010, a la ciutat de Filadèlfia, als Estats Units, un grup de docents apassionats per l’educació va organitzar el primer edcamp. Des d’aleshores, la idea de crear trobades obertes entre persones interessades en l’educació s’ha transformat en un moviment amb més de 1.000 edcamps realitzats arreu del món en més 25 països. Aquestes trobades gratuïtes i impulsades principalment per educadors, responen al principi que l’aprenentatge entre iguals, un dels recursos més valuosos per créixer i desenvolupar-se professionalment i personalment.
El moviment de trobades edcamp té com a referència el model d’esdeveniments basats en la tecnologia d’espai obert (Open Space Technology) o desconferència. Aquest model considera que les persones es poden auto-organitzar i produir resultats d’acord amb els propis interessos a través de la conversa, la participació i l’intercanvi entre tots els participants. Fruit de participar en una d’aquestes trobades anomenada Barcamp sobre programació informàtica, els fundadors de l’edcamp van decidir replicar aquest model però en educació.
Però, què és un edcamp?
Ras i curt, un edcamp és una trobada oberta a tothom amb la finalitat de compartir aprenentatges, experteses, coneixements i inquietuds sobre l’educació. Es basa en un aprenentatge entre iguals, i és a través de la conversa i l’intercanvi com es desenvolupa.
En un edcamp no hi ha un programa definit per l’organització, ja que són els participants els qui construeixen conjuntament el mapa de les sessions a partir dels temes que són del seu interès, i a més és gratuït. El mapa de les sessions és l’eina que ordena els espais on es duran a terme les converses i els temes de conversa que hi haurà al llarg de tota la trobada. Aquest mapa es configura abans de començar l’edcamp a través de les propostes i aportacions de totes aquelles persones que vulguin liderar un tema o pregunta que convidi a compartir, reflexionar i aprendre de tu a tu.
La regla d’or i que dóna sentit als valors democràtics que aporten els nous models de formació és la llei de “vota amb tots dos peus” o “law of two feet”. Aquesta única premissa vol dir que si una sessió no respon als teus interessos reals d’aprenentatge, ets lliure de canviar a una altra sessió, ja que el teu temps en un edcamp és principalment per aprendre i crear xarxa.
Aquestes trobades poden ser organitzades per tothom excepte per les insitucions o empreses, ja que el moviment considera que les institucions no es poden apropiar d’un model basat i fonamentat per les persones apassionades que el lideren. Per aquest motiu els noms dels edcamps sempre responen al lloc a on es realitzen i no en l’espai on es celebren que sovint són escoles o locals d’institucions educatives que els cedeixen per aquest tipus de trobades.
El moviment edcamp a Catalunya
Des de l’estiu del 2015 hi ha un model anomenat Betacamp que comparteix els principis i la concepció de l’aprenentatge del moviment edcamp. Aquest va néixer a través dels interessos i inquietdus d’uns quants docents apassionats per viure i aplicar en ells mateixos, i obert a d’altres com ells, noves formes d’aprendre junts i col.laboració a partir de propostes impulsades per tots els participants. Per tant, al territori ja tenim experiències de noves tendències formatives que responen a les característiques dels nous models esmentats anteriorment, la qual cosa significa que hi ha un gran interès per replantejar-se com aprenen i es desenvolupen les persones interessades i professionals de l’educació.
Respectant l’herència i amb aliança amb el Betacamp, des del passat 18 d’octubre el moviment edcamp ha arribat a Catalunya de la mà de la Fundació Jaume Bofill en aliança amb la Edcamp Foundation dels Estats Units. Els seus objectius es basen en posar a l’abast de persones, col·lectius i de tota la comunitat educativa del territori que ho desitgi, diferents materials i recursos per tal de poder organtizar i participar del moviment edcamp, així com també difondre un model que permeti fomentar noves maneres d’aprendre i desenvolupar-se liderat principalment pels propis docents, però obert a totes aquelles persones que vulguin formar-hi part. D’aquesta manera es dóna un pas més al moviment iniciat pel Betacamp a l’estiu del 2015 amb la intenció de contribuir plegats en la difusió i posada en pràctica de noves experiències d’aprenentatge i formació professional i personal.
I ara què?
Davant d’aquest escenari, on les persones s’apoderen del seu propi desenvolupament i formació, i que lideren elles mateixes trobades per aprendre plegades, ja han aparegut al territori diferents equips formats per perfils diversos que organitzen el seu propi edcamp. Sense anar més lluny, el proper 5 de Novembre a Mataró es celebrarà el primer edcamp al territori, i el continuarà el 26 de Novembre l’edcamp de Girona. Això és una mostra més de les ganes i la força que tenen les persones i la comunitat educativa a per impulsar un moviment que ara dóna el tret de sortida i que albira un horitzó que no té aturador en un moment on el debat pel canvi i la transformació educativa està en plena ebullició.
