Preocupació és la primera paraula que apareix en totes les respostes dels regidors i tècnics municipals d’educació. Preocupació que s’acompanya d‘incertesa i neguit per la situació de confinament que estem vivint i d’amenaça davant d’un futur on les desigualtats socials i educatives, i la segregació escolar, poden incrementar-se encara més. Davant la preocupació, els electes i tècnics hi contraposen dues altres expressions que aporten optimisme i reforcen el compromís de servei públic cap a la ciutadania: resiliència i noves oportunitats per millorar i transformar l’educació.
Si una cosa tenen clar els electes és que en l’actual situació de confinament en cap moment han dissociat la seva condició de regidor de la de membre d’una comunitat que els ha posat a prova tant en la seva condició de ciutadans com en la seva vessant de servidors públics. Així ho expressa el regidor de Berga, Eloi Escutia.
Una vessant de servei públic en què els ajuntaments, com administració més propera a la ciutadania, han hagut d’aportar respostes immediates i urgents tal com ens explica la regidora de Vilafranca del Penedès, Meritxell Montserrat i ho ha fet «amb incerteses, sense disposar de suficient informació i sense poder tenir directrius clares ni diagnosis i, sobretot, sense tenir competències, però assumint-les totes». «Davant d’aquest escenari, on la situació és molt canviant, –afegeix Montserrat- hem tingut sempre clares dues premisses: no actuar precipitadament i prendre decisions que es puguin mantenir en el temps».
Assegurar la connectivitat de tots els alumnes i les seves famílies
Una de les principals prioritats en la gestió municipal durant el confinament ha estat assegurar que tot l’alumnat disposés d’eines informàtiques i de connectivitat suficient per assegurar el seu accés digital als centres educatius i, per tant, s’ha lluitat per no incrementar la de per si important bretxa digital existent a la societat. Per nosaltres «cap infant i jove pot quedar enrere» recorda la regidora d’Esplugues de Llobregat Montse Pérez.
A més d’assegurar la connectivitat de totes les famílies amb campanyes, per exemple, per compartir el wifi entre veïns que han fet diversos ajuntaments, durant les darreres setmanes, ens expliquen les regidores d’Hostalets de Pierola i Igualada, Maria Àngels Lorés i Marisa Vila, des de les administracions locals s’ha continuat fent una tasca imprescindible de contacte, comunicació i cooperació amb docents, agents socials i educatius, i famílies, així com també s’han mantingut i reforçat els vincles amb regidors d’altres municipis de l’entorn per compartir inquietuds, necessitats i esforços.
Un estiu ple d’oportunitats educatives
Una feina de contacte i coordinació que caldrà continuar en la fase de «nova normalitat» que comença amb la desescalada del confinament. Sobretot perquè, com diu Marisa Vila el repte més proper que tenim ara mateix és l’estiu. «A Malgrat de Mar apostem per oferir un estiu ple d’oportunitats educatives» diu la regidora Lurdes Borrell, organitzant casals d’estiu, o activitats extraescolars i de reforç educatiu com afegeixen els regidors de Manresa i Montcada i Reixac, Toni Massegú i Jéssica Segovia.
Tasca i repte, les activitats d’estiu, que suposa per a la regidora del Prat de Llobregat, Pilar Eslava, «una oportunitat de marcar acords entre institucions, entitats, professionals de l’educació, a partir d’un treball transversal i col·laboratiu per fer de l’estiu, un temps d’igualtat d’oportunitats per a tots els infants i joves i les seves famílies».
Si l’estiu, amb el treball i la col·laboració amb les entitats que treballen en l’educació del lleure és per als regidors i tècnics municipals una oportunitat per atendre i donar resposta a les necessitats educatives de les famílies, en especial les més vulnerables, l’inici del proper curs escolar al setembre, també ho ha de ser, tal com proposen els regidors de Mataró i l’Hospitalet de Llobregat, Miquel Àngel Vadell i Jaume Graells.
Per ambdós, es tracta de reforçar el que ja venen fent els ajuntaments i ens locals: treballar per l’acompanyament emocional dels alumnes, fomentar activitats complementàries, tirar endavant els Plans Educatius d’Entorn, les Oficines d’Escolarització Municipal, els tallers d’estudi assistit, l’orientació i acompanyament dels alumnes més vulnerables i l’impuls de la renovació pedagògica des dels municipis, entre d’altres accions municipals.
A més, afegeix Meritxell Montserrat, cal continuar recolzant la tasca d’orientació educativa que es fa des dels centres «tan important i imprescindible per donar a conèixer els diferents itineraris educatius o laborals que permeten potenciar aquelles capacitats que tothom té».
D’aquesta situació n’haurem de sortir amb un sistema educatiu i una comunitat educativa més potent aposta Montse Pérez, pensant i treballant en una educació en sentit ampli i al llarg de la vida, i reforçant els entorns i els ecosistemes educatius locals en clau 360. Un model, el de l’Educació 360 que és un referent i una necessitat per a molts dels regidors i tècnics amb els quals hem parlat, que ara es fa més necessari que mai per completar l’educació i oferir més i noves oportunitats educatives.
El futur, fer de l’educació una prioritat de l’agenda política
«Cal ser conscients que aquesta crisi canviarà la nostra manera de relacionar-nos. Hem de pensar que fins ara la consigna als infants havia estat: fes-li un petó, fes-li una abraçada…i a partir d’ara serà: no t’apropis, no us toqueu les mans, vigila, una mica més separats, no us feu petons, res d’abraçades» ens diu la regidora de Parets de Vallès, Cassandra Garcia. Tots aquests canvis caldrà tenir-los presents, i molts més afegeix la regidora de Canet de Mar, Rosabel Madrid, perquè la COVID-19 ha trastocat de dalt a baix els nostres aprenentatges, i ens obligarà a replantejar-nos el món i les relacions tal com les coneixíem fins ara.
En temps del post confinament, i fins i tot de post COVID-19, haurem de treballar força les qualitats de la resiliència educativa que infants i joves, famílies, docents i ciutadania en general ja estan portant a la pràctica diàriament. Una aposta per la resiliència que fan regidors i tècnics, així com «pel treball en equip tant dins com fora dels ajuntaments, potenciant la comunicació amb la ciutadania, enfortint el treball en xarxa i prenent decisions compartides amb tota la comunitat educativa» com referma la regidora de Sant Boi de Llobregat, Alba Martínez.
Tot això ha de comportar pels ajuntaments poder comptar amb més polítiques supramunicipals descentralitzades i amb dotacions econòmiques suficients, que permetin des de la proximitat entomar les necessitats educatives de la població. Així, el regidor de Granollers, Francesc Arolas, espera que aquesta crisi pugui servir per visualitzar «la importància de les administracions locals en l’educació d’infants i joves encara que no tinguem competències, que es pugui propiciar un canvi en la política educativa del país, que des del Departament s’actuï amb una major corresponsabilitat vers els ajuntaments i ens vegin i tractin com un element capil·lar del sistema educatiu».
I Montse Pérez rebla el clau apostant perquè «junts, amb recíproca lleialtat institucional, puguem treballar i vetllar per un sistema educatiu que garanteixi una igualtat d’oportunitats real, que sigui més equitatiu i que redueixi l’escletxa social». En tot cas, tots els regidors i tècnics municipals amb els que hem parlat esperen i desitgen que d’aquesta crisi l’educació en surti reforçada i puguem continuar treballant des del món local, com fins ara, per una educació pública, equitativa, inclusiva i de qualitat.
Aquest reportatge s’ha fet gràcies a la col·laboració de les següents regidores, regidors, tècniques i tècnics d’educació municipal: Francesc Arolas (Granollers), Cristina Bernabé (Barberà del Vallès), Lurdes Borrell (Malgrat de Mar), Eloi Escutia (Berga), Pilar Eslava (El Prat de Llobregat), Lluís Esteve (L’Hospitalet de Llobregat), Casandra Garcia (Parets del Vallès), Jaume Graells (L’Hospitalet de Llobregat), Ma Àngels Lorés (Els Hostalets de Pierola), Rosabel Madrid (Canet de Mar), Alba Martínez (Sant Boi de Llobregat), Toni Massegú (Manresa), Ricardo Montalban (L’Hospitalet de Llobregat), Merixell Montserrat (Vilafranca del Penedès), Josefina Pérez (Gavà), Montse Pérez (Esplugues de Llobregat), Neus Ramia (Llinars del Vallès), Anna Santarrosa (L’Hospitalet de Llobregat), Jessica Segovia (Montcada i Reixac), Marisa Vila (Igualada), Miquel Àngel Vadell (Mataró).
Pots llegir totes les respostes íntegres dels regidors i regidores clicant aquí.
