Aquest informe, publicat el novembre de 2021, és fruit d’un procés de consulta de dos anys de treball de la Comissió Internacional sobre els Futurs de l’Educació creada per la UNESCO el 2019. Es tracta d’una iniciativa que incorpora, doncs, una mirada àmplia per conformar un debat d’abast mundial amb una àmplia participació del públic i dels experts sobre com cal replantejar l’educació en un món de creixent complexitat, incertesa i fragilitat.
En bona mesura, es presenta com un tercer gran informe de la UNESCO sobre el paper de l’educació i el futur. L’any 1972 l’informe “Aprendre a Ser”: l’educació havia de crear les capacitats per aprendre durant tota la vida, un objectiu vinculat a uns canvis tecnològics i socials que exigien el desenvolupament de noves capacitats. Posteriorment, el 1996 l’informe “L’ Educació: hi ha un tresor amagat a dins” (l’anomenat Informe Delors) va emfatitzar una visió multidimensional de les finalitats de l’educació, que ha de permetre aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure.
En aquest cas, la UNESCO es proposa reexaminar i replantejar la manera com l’educació pot contribuir al bé comú i transformar el futur de la societat amb en l’horitzó de l’any 2050 i més enllà. Cal dir que els darrers mesos de treball de la Comissió van coincidir amb un moment complicat a causa de la crisi de la COVID-19. Aquesta circumstància ha accelerat la convicció de què cal millorar les oportunitats educatives de les persones, pandèmia ha creat un context social nou, més exigent, que requerirà més capacitats.
la UNESCO es proposa reexaminar i replantejar la manera com l’educació pot contribuir al bé comú i transformar el futur de la societat amb en l’horitzó de l’any 2050 i més enllà
En aquest context, l’informe convida a “reimaginar” l’educació, un procés que s’ha de regir per dos principis fonamentals:
Garantir el dret a una educació de qualitat al llarg de la vida, com a base del nou contracte social. També ha d’incorporar el dret a la informació, la cultura, la ciència i l’accés al patrimoni de coneixement comú.
Enfortir l’educació com a projecte públic i com a bé comú. Un nou contracte social per a l’educació ha de garantir un finançament públic de l’educació i el compromís de què tothom participi en els debats públics sobre educació.
En relació amb el seu contingut, la primera part de l’informe introdueix els principals reptes per la societat actual, uns desafiaments pels qual l’educació és la principal eina per fer-hi front. Aquests reptes són, entre altres, les amenaces als drets humans, la fragilitat de la democràcia, la desigualtat i la fragmentació social, el canvi climàtic, la bretxa digital, les recessions econòmiques perllongades o els canvis al món del treball fruit del desenvolupament de la intel·ligència artificial.
Posteriorment, l’Informe proposa una reconceptualització de l’educació a partir de cinc dimensions:
- pedagogia: basada en els principis de cooperació i col·laboració, ha de fomentar la capacitat de l’alumnat per treballar junts i transformar el món amb empatia. Alhora ha de fomentar desaprendre dels biaixos i els prejudicis.
- currículum: un aprenentatge que faci visible la relació entre el que s’aprèn i la realitat del dia a dia de les persones, posant l’èmfasi en un aprenentatge ecològic, intercultural i interdisciplinari.
- docència: una professió docent més col·laborativa i amb un lideratge distribuït. Les persones docents han de ser reconegudes com a figures clau en la transformació educativa i social.
- organització escolar: les escoles s’han de reimaginar, tant els espais físics com a nivell d’organització i gestió: l’arquitectura, les tecnologies digitals, els espais, els temps, els horaris i l’agrupació d’alumnes…
- oportunitats educatives: cal articular els diversos agents educatius i connectar els espais d’aprenentatge en ecosistemes que permetin múltiples oportunitats d’educació al llarg de la vida i en els diferents espais culturals i socials.
En definitiva, la UNESCO ens proposa posicionar l’educació al centre dels debats sobre el futur de la nostra societat. Un futur al qual caldrà arribar, necessàriament, des del consens i amb el dret a una educació de qualitat durant tota la vida i com a bé públic i comú com a premisses irrenunciables.