La planificació estratègica en equitat educativa no té cap complexitat tècnica, en tant que la seva elaboració a nivell local segueix la metodologia de disseny, gestió i avaluació de tota planificació. Les dificultats poden sorgir quan s’interpreta l’equitat educativa com una tipologia d’accions específiques i no com una tipus de política, corrent el risc d’elaborar un pla estratègic i operatiu en educació i un pla d’equitat educativa sense la suficient coherència i estructura jeràrquica entre els dos plans.
L’equitat educativa és un tipus de política redistributiva, i per tant, té l’objectiu de transferir recursos d’uns col·lectius a uns altres. Donat que les polítiques redistributives generen més controvèrsia que altres tipus de polítiques, el disseny d’aquestes polítiques requereix d’una forta vinculació, acompanyament i justificació des de l’estratègia general (pla de mandat) de l’ens local.
Si bé és cert que hi ha algunes pràctiques i intervencions específiques de la implementació de polítiques d’equitat educativa, cal entendre aquestes com una mirada transversal a tota l’acció educativa, podent haver diferents graus de modulació de la intervenció d’equitat. Però no és possible parlar d’una planificació estratègica en educació i d’una planificació estratègica en equitat educativa com si fossin àmbits de planificació en paral·lel.
L’enfocament alternatiu que proposem és el disseny d’una planificació estratègica en educació que implementi les seves accions des de la perspectiva de l’equitat, de la manera més transversal possible. En la implementació de les polítiques d’equitat, no canvia tant la intervenció com a tal, si no el com es fa i qui és el beneficiari d’aquesta. Un exemple: la incorporació de l’alumnat durant el curs escolar no és un fenomen nou. El que és nou és l’assignació de l’alumnat als centres educatius amb criteris d’equitat (escolaritat equilibrada).
L’enfocament alternatiu que proposem és el disseny d’una planificació estratègica en educació que implementi les seves accions des de la perspectiva de l’equitat, de la manera més transversal possible
Així doncs, l’acció municipal en equitat educativa parteix d’una clara definició i concreció a nivell estratègic que només pot ser donada pel mandat polític (pla estratègic), a partir de la qual s’elabora la proposta tècnica (pla d’acció o pla operatiu).
D’aquesta manera, s’entén que la implementació d’accions d’equitat educativa en un municipi on no hi hagi la definició i concreció d’aquesta en el pla de mandat pot tenir dificultats, malgrat que les polítiques d’equitat estiguin explicitades en el pla operatiu d’educació. En similar situació es poden trobar els ens locals que han signat el Pacte contra la segregació, o que havent elaborat i signat Pactes Locals contra la segregació, els partits signants no incorporen la voluntat i concreció de l’acció d’equitat en els seus programes o en el Pla de Mandat, si és el cas que estan en l’equip de govern.
Per acompanyar als ens locals en l’anàlisi i la millora de la implementació de polítiques d’equitat educativa, la Gerència de Serveis d’Educació posa a la seva disposició el Model de gestió i planificació d’equitat educativa a escala local. El Model és una eina que permet analitzar el grau d’implementació de polítiques d’equitat (anàlisi estratègic) en el context de la política educativa, a partir d’un sistema d’indicadors d’educació que inclouen indicadors d’equitat, i de la diagnosi dels espais de governança en educació en els què participa.
La implementació de l’acció en educació basada en aquest triple eix permet a l’ens focalitzar-se en l’objectiu estratègic de l’equitat, reformulant la seva pràctica i acció de forma reactiva i proactiva a l’actual context social i econòmic en constant canvi. L’adaptació i actualització del pla operatiu o d’acció és possible gràcies a les dades (sistema d’informació) i del treball en xarxa de tota la comunitat educativa (espais de governança).
En definitiva, el Pla d’acció d’educació (o Pla Local) pot i ha de canviar en funció de les circumstàncies i de l’entorn, sense perdre mai la referència marcada per l’estratègia. No és pot elaborar un Pla d’Acció sense una definició estratègica, però a vegades serà necessari canviar el Pla d’Acció per continuar donant resposta al mandat estratègic d’equitat educativa.
Com deia D. Eisenhower, “els plans no són res, però la planificació ho és tot”.
