Anàlisi

L’escola rural, una eina d’arrelament

L’escola rural no és simplement un centre educatiu de dimensions reduïdes o una versió a petita escala d’una escola urbana; constitueix una realitat educativa singular amb una estructura organitzativa adaptada a les necessitats del territori que esdevé un dels principals motors socials, culturals i d’identitat dels pobles, sobretot d’aquells amb baixa densitat demogràfica. Lluny de ser un centre de petites dimensions i aïllat, la seva vinculació amb la comunitat és estreta i bidireccional, actuant com un agent de cohesió social. Per exemple, la participació activa en celebracions populars, festes tradicionals (com castanyades, carnestoltes, festes majors o Nadal) tallers entre generacions i iniciatives culturals del municipi reforça el sentiment de pertinença i contribueix a la transmissió del patrimoni social, natural, cultural i de la memòria col·lectiva de cada territori.

Des d’una perspectiva sociològica, la presència d’una escola en un municipi és un factor clau per a la fixació de població jove, essent una eina indispensable per evitar el despoblament i mantenir la vitalitat econòmica del municipi. Tanmateix, el repte és majúscul: actualment, més de 200 municipis catalans ja no tenen escola i una cinquantena més es troben en perill de tancar si baixen del mínim de cinc alumnes.

La singularitat de l’escola rural i les ZERs

Des del punt de vista pedagògic, l’escola rural es distingeix habitualment per l’organització en aules multigrau, on infants de diferents edats comparteixen sabers i vida. Aquesta característica la converteix en una escola amb unes especificitats pròpies, amb una estructura que permet ràtios reduïdes que faciliten una atenció personalitzada i metodologies actives i cooperatives on l’entorn de l’escola, social, cultural i patrimonial es converteix en un recurs pedagògic de primer ordre. Alhora, permet una gestió flexible del temps i dels espais, que també es poden posar a disposició de la ciutadania fora de l’horari escolar. A Catalunya, les escoles rurals s’articulen principalment mitjançant les 85 Zones Escolars Rurals (ZER), que agrupen un total de 282 centres per optimitzar recursos humans i materials sense perdre la identitat de cada poble, mentre que una seixantena d’escoles més funcionen de manera independent.

L’Agenda Rural i l’Estatut de Municipis Rurals

Per donar resposta a les necessitats educatives dels territoris rurals, l’Agenda Rural de Catalunya ha situat l’educació com un eix estratègic. Concretament, dins del seu Repte 1, Persones, benestar i repte demogràfic, es recullen un total de 32 accions destinades a adaptar i enfortir el sistema públic d’educació al món rural i que van ser escollides a partir de la feina feta des del Secretariat d’Escola Rural i altres entitats de la Comissió Motora de l’Agenda Rural, que aglutina més de 40 entitats de la societat civil. Aquestes accions es classifiquen en set grans blocs i fan referència a:

• Garantir l’accés a l’escola pública.
• Potenciar el territori educador.
• Promoure la innovació a l’escola rural.
• Adequar les infraestructures i els serveis escolars.
• Promoure la igualtat d’oportunitats educatives i el paper de les extraescolars.
• Ampliar i garantir l’accés a l’oferta educativa postobligatòria.
• Promoure projectes formatius al llarg de la vida.

Alhora, un dels grans temes que identifica l’Agenda Rural és la formació inicial i permanent del professorat destinat a les escoles rurals, que ha d’estar adaptada a les característiques d’aquests centres i que és la base per garantir un model organitzatiu, les ZER i les escoles rurals que, com s’ha dit, té una singularitat especial.

Algunes de les demandes que fa l’Agenda Rural han quedat recollides normativament en l’Estatut de Municipis Rurals (articles 43 i 44) que al mateix temps és un dels resultats destacats de la mateixa Agenda Rural, i que estableix que l’Administració ha de prioritzar l’existència d’una escola a cada municipi per damunt de grans centres comarcals o el trasllat d’alumnes. A més, l’Estatut crea mecanismes de finançament extraordinari perquè els ajuntaments puguin cobrir les despeses de conservació, manteniment i subministraments energètics dels centres, garantint l’equitat respecte a les zones urbanes.

L’administració local i l’Educació 360

L’administració local és el soci estratègic de l’escola de poble. Més enllà de la gestió de la pròpia infraestructura que és l’escola, l’ajuntament actua com el connector que vincula l’escola amb la resta de la comunitat educativa. Dins d’aquest rol, l’ajuntament disposa de diverses línies d’actuació i instruments, com per exemple:

• L’oferta 0-3 anys: L’ajuntament lidera l’educació infantil de primer cicle. Actualment, un alt percentatge dels infants rurals disposen d’oferta pública, gràcies a la tendència municipal d’integrar aquestes aules dins les escoles de primària de la Generalitat per optimitzar recursos.
• Dinamització del “Poble Educador”: L’administració local obre espais municipals (biblioteques, poliesportius) per a l’ús educatiu i dona suport a les AFA per garantir activitats extraescolars de qualitat.
• L’Educació 360 com a eina de coordinació: Com a instrument addicional, l’ajuntament pot oferir el model d’Educació 360 Rural per vertebrar l’ecosistema local. Aquesta “caixa d’eines” permet mapar agents del territori i connectar el que s’aprèn a l’aula amb el patrimoni natural i social del poble. No es tracta només de fer activitats, sinó d’utilitzar aquesta eina per fer que tot el municipi esdevingui un espai d’aprenentatge a temps complet.

L’Escola rural té futur

L’escola rural no només té futur, sinó que és una peça clau del futur dels territoris rurals. Per assegurar-ne la viabilitat a llarg termini, cal que la mirada de les diverses administracions s’allunyi de les generalitzacions i contempli la diversitat com una constant que demana solucions específiques. Això implica vetllar per la continuïtat de cada centre buscant eines que els permetin romandre al poble, tot revisant els criteris actuals d’oferta educativa. També call superar la dependència estricta del padró municipal per avaluar les necessitats d’escolarització segons la magnitud i la realitat real de cada població. En aquesta línia, és necessari potenciar sistemes de cofinançament i cooperació entre municipis per garantir que, quan una escola acull alumnat de diverses localitats, la càrrega econòmica del seu manteniment no recaigui sobre un sol ajuntament i sigui compartida.

Assegurar la permanència de l’escola rural al territori és l’única via per garantir que el món rural romangui viu i evolucioni de forma positiva cap a un futur amb més equitat.