Tenim un ecosistema educatiu local molt complex i interconnectat, però en canvi una mirada sobre les qüestions que tenen a veure amb l’educació i els reptes educatius encara molt fragmentada. Per què?
És paradoxal que visquem en un món en què tot està tan interconnectat i tot és permeable, però encara a l’educació tinguem una tendència a la departamentalització. Segons quin tema, és feina de l’escola, del psicòleg, de l’educador… L’especialització és necessària, però moltes vegades treballem des de compartiments estancs perquè ens dona més confiança i tranquil·litat.
Hem de trobar una manera de treballar més col·laborativament i més connectada, perquè al final la realitat d’un infant o jove també és diversa i està connectada, perquè es mou per espais educatius formals i informals. Aquest ecosistema educatiu facilita que es creïn relacions i col·laboracions entre escoles, biblioteques, CAP o professionals diversos. El treball en xarxa construeix societats més resilients i que poden donar una millor resposta a les problemàtiques educatives i socials. És important, doncs, que ocupem el rol que ocupem, siguem capaços d’obrir la mirada i mirar qui tinc al meu entorn i com puc treballar-hi o millorar-ne la relació.
Per canviar aquesta cultura organitzativa cap a la construcció d’aquest ecosistema educatiu que treballi en xarxa, quins són els canvis que creus que caldria fer?
Jo crec que hi ha diferents capes a l’hora de fer aquest canvi. D’una banda, és clau la formació inicial. Si treballem amb mestres, educadors socials, treballadors socials, psicòlegs o metges, hem de tenir algun tipus d’assignatures o d’informació que faci veure que la feina d’un educador no és només saber programar o saber gestionar una aula, sinó que va molt més enllà, en la mesura que siguis capaç de mirar més enllà de la teva parcel·la. Per això és clau introduir assignatures menys tancades en l’especificitat i més obertes al treball col·laboratiu i en xarxa.
La realitat d’un infant o jove també és diversa i està connectada, perquè es mou per espais educatius formals i informals
També és clau treballar el lideratge. Hem de ser capaços d’ajudar les persones que estiguin en posició de lideratge a mirar cap enfora i no només a la pròpia organització. I finalment, hi ha un nivell que té a veure amb modificar les estructures, perquè quan treballes amb l’administració t’adones que l’estructura és molt rígida i estanca i no facilita el treball en xarxa. També cal que els professionals tinguin temps per poder connectar o descobrir el seu entorn, i que no depengui del temps voluntari. Tots aquests canvis poden ser una pluja fina per anar avançant.
Podrien ser les persones responsables de les àrees d’educació als ajuntaments o en les institucions locals qui haurien de facilitar aquestes connexions?
Seria fantàstic que els tècnics locals d’educació facilitessin les connexions per treballar en xarxa, però els hem d’empoderar, els hem de donar l’espai i els hem de formar. És important que hi hagi espais en què l’àmbit de l’educació més formal, és a dir, les escoles, puguin dialogar molt més amb espais d’educació informal com caus, escoles de música, biblioteques… Jo vaig treballar amb l’Ajuntament de Pineda de Mar i vam trencar fronteres fent seure diferents professionals dels ajuntaments, amb persones d’instituts i escoles i altres agents educatius per poder ajudar joves en risc d’exclusió social. Allò tenia molt de sentit perquè tots els agents, amb el lideratge de l’ajuntament, s’explicaven entre ells quines accions feien, quins dispositius tenien i poden evitar duplicitats o descobrir maneres de treballar per arribar on no s’està arribant.
Quins principis són els que guien aquesta metodologia de treball en xarxa que planteges?
En la feina d’assessorament i avaluació que hem realitzat, hem identificat cinc principis d’aquest treball col·laboratiu que, en la mesura que hi són presents, permeten que s’assoleixin de millor manera els objectius educatius. El primer és la corresponsabilitat, que és la capacitat d’adonar-nos que totes les persones que formem part d’aquest ecosistema educatiu al territori, des de mestres, directors de centres o monitors fins a famílies o professionals de la salut, tenim responsabilitats en l’educació d’infants i joves. El segon és la transversalitat, que implica recollir la veu dels diferents professionals i ser capaç de fer un treball interdisciplinari. El tercer és el principi de col·laboració. Col·laborar demana reconèixer l’altre i escoltar-lo, conrear la confiança i buscar la forma de complementar la feina que fem uns i altres.
Els tècnics locals d’educació haurien de facilitar les connexions per treballar en xarxa, però els hem d’empoderar
El quart és l’horitzontalitat, que implica construir una governança en què tots puguem aportar. Evidentment, no tots ho podem fer tot i hi ha d’haver un lideratge, però les estructures han de permetre que diferents persones puguin prendre decisions. I finalment, el principi de l’aprenentatge-acció, que fa referència a què la pròpia xarxa aprèn, s’alimenta, el que s’hi treballa ho pot aplicar i testejar cadascú en el seu àmbit i s’avalua a ella mateixa.
Quines estratègies o accions podrien ser prioritàries perquè les comencin a aplicar els tècnics d’educació dels municipis per caminar cap a aquest treball en xarxa?
Una qüestió que és molt important és que allò que articulem, tingui uns objectius i uns resultats concrets. És a dir, que allò que decidim en aquell espai col·laboratiu es dugui a terme. No cal tenir grans objectius, sinó petits objectius o projectes, que després els puguem explicar i fer créixer. A més, penso que no és recomanable importar altres experiències. Podem escoltar què han fet altres territoris, però com a inspiració només, les accions s’han d’aterrar al nostre territori. També que hi hagi espais informals en aquestes reunions ajuda a fer que es generin vincles entre els diversos participants. I finalment, com hem comentat abans, és important que el treball en xarxa no sigui una cosa de voluntariat o de militància. Si es vol treballar en xarxa, cal que es concreti quin espai setmanal o mensual es reserva en les jornades laborals per això. Si no, és molt difícil que canviïn les dinàmiques.
El Diari de l’Educació, 2026