Amb contes he remat
Elisabet Abeyà Lafontana | Ed Rosa Sensat. Col. Testimonis núm. 17
L’autora, psicòloga i mestra, ara jubilada, que viu i treballa a Mallorca, ha treballat a diferents nivells educatius però sobretot a l’educació infantil i en audició i llenguatge en unes quantes escoles públiques.
Diu que ha escrit aquest llibre a raig, explicant com va començar de mestra i com l’eix principal a la seva vida van ser els infants i la narració de contes. Escriu aquest llibre per inspirar els qui ara fan de mestres i als adults que estan prop dels infants (familiars, monitors, terapeutes, bibliotecaris…) per confiar en els contes com a mitjà de comunicació i per confiar també en els infants mateixos.
Llibre de fàcil lectura, amè i entretingut on a partir de les experiències i vivències personals en transmet el seu amor per els contes i el seu paper clau en l’educació de la canalla. En tot el text s’entreveu el respecte cap els contes populars, cap a la comunicació oral i sobretot cap als infants.
Acoger. Acompañar los procesos de adaptación a la escuela
Mercè Coma López | Ed Graó Biblioteca 0-3 núm. 3
Aquest llibre és un bon manual d’acollida a les escoles bressol. Què significa pels nens i nenes l’experiència de començar l’escola infantil, i pels seus pares i mares? Quins sentiments i emocions tenen lloc durant el temps d’acollida? Què implica per les mestres i educadores? Com s’ha d’organitzar l’escola bressol per fer una bona acollida i explicar-la a les famílies. Aquestes i altres preguntes sobre el tema son la base d’aquest llibre.
Acollir no és adaptar, és rebre i acceptar les diferències, la diversitat, les diferents maneres de criança, els nous models familiars i veure de quina manera podem conviure d’una manera armoniosa entre tots. Una guia per mestres, educadores, mares, pares i infants que volen participar activament en el procés d’acollida i fer-lo seu.
A partir de l’observació de situacions reals i quotidianes a l’aula es proporcionen pautes de reflexió i d’acció amb el propòsit de comprendre millor l’univers emocional que representa el procés d’acollida per cada una de les parts.
L’autora compta amb més de trenta anys d’experiència docent a diferents escoles bressol municipals de Barcelona, a diferents barris amb realitats socials també molt diferenciades.
Des de la graderia
Joan Arumí, Albert Juncà i Gil Pla | Eumo editorial
Tres professors de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la UVic que a la vegada són pares de nens i nenes que practiquen esports federats publiquen ‘Des de la graderia’, un llibre en el qual reflexionen sobre els diversos aprenentatges que envolten l’esport base, reivindiquen el paper de les famílies i advoquen per uns clubs més oberts i comunicatius. De les reflexions d’aquests tres professors en poden prendre nota aquests tres vèrtex que envolten qualsevol jove esportista: clubs, entrenadors i pares.
El llibre, del qual ja en vam parlar en aquest article, consta de tres parts: Abans de seure analitza aspectes com la tria del club, la importància de conèixer el seu projecte esportiu i educatiu, o el fet que l’entorn no sigui tòxic, i és aquí on es subratlla la importància d’acompanyar-los (perquè també hi ha aquells jugadors que l’únic que recordaran és que els seus pares mai no els anaven a veure). Els autors aposten clarament pels clubs de quilòmetre zero, contràriament a aquells pares que fan fer 50 i 70 km diàriament a les seves criatures per portar-los a un club suposadament millor. La segona part, Ben asseguts, aborda qüestions molt freqüents, com la necessitat de respectar l’àrbitre, i altres sobre les quals hi ha molta menys reflexió, com és la imprevisibilitat dels “esport amb oposició” o la complexitat de la coordinació de moviments del cos i la necessitat de valorar com els infants progressen en aquesta tasca.
A la tercera part, Quan ens aixequem, s’arriba a un moment sobre el qual s’hi pensa molt poc, malgrat la seva evident transcendència. Després del partit, quan les criatures surten del vestidor després d’haver jugat millor o pitjor, molt o poc, i d’haver guanyat o perdut, com els reben els pares? Què comenten amb ells? De forma molt habitual, la rebuda és una festa en cas de victòria i un funeral en cas de derrota. Els autors demanen vigilar al màxim el llenguatge verbal i no verbal, valorar l’esforç que han fet els fills i sobretot abordar el moment amb preguntes.
El menosprecio del conocimiento
Rosa Cañadell, Albert Corominas y Nico Hirtt | Editorial Icaria. Más Madera
Les autores i autors han estat docents; Nico Hirtt i Rosa Cañadell a l’educació secundària, i Albert Corominas en la universitat. Cada un elabora un capítol i entre els tres, més el pròleg de Vera Sacristán, se’ns presenta una reflexió crítica a l’empobriment que representa la mercantilització progressiva del coneixement. Reivindiquen la necessitat del coneixement, front a eslògans com “no cal aprendre res, només aprendre a aprendre” i també de la cultura com a eina per conquerir la llibertat.
Distribuït en tres capítols:
- Cap1. Competentes e ignorantes. Nico Hirtt
- Cap2. Del descrédito y la degradación del conocimiento y de cómo conseguirlos. Albert Corominas
- Cap3. Innovación, mercantilización y control de contenidos. Rosa Cañadell
Cada capítol va acompanyat d’una àmplia bibliografia.
El món us espera. Carta als fills
Ignasi Aragay | Editorial Empúries. Col Narrativa
Aquest és un petit llibre que ha d’interessar no només als fills: també a pares, avis, educadors, mestres, a tothom interessat en les relacions humanes i relacions entre els humans i la resta del món.
Hi ha escrites reflexions que cadascú pot fer-se durant la seva vida i que fan pensar (el text dona importància a aquesta possibilitat de les persones).
Llibre sense grans sorpreses però amb profunditat i insistència. L’autor no vol adoctrinar, diu, però respectant la llibertat de l’altre, pretén convèncer al lector que l’individu ha d’analitzar la seva relació amb l’altre, altres, amb un mateix, amb el passat, present i futur. I fer que, malgrat l’atzar, reflexioni per triar com fa servir el seu grau de llibertat.
Text apassionat, contingut, amable, erudit, profund que fa rumiar. Sense pressions, l’Ignasi vol que els seus fills no oblidin que més que tenir la vida és estimar i estimar-se i estimar-ho (amb el que això suposa de curiositat i temps).
Recomanem relaxació al llegir-lo: un capítol per dia. I acabar-lo. Paga la pena
Endinsem-nos en els drets dels infants, avancem junts
Anàlisi de cotes sobre els drets dels infants escrits per nens i nenes per al Premi Pilarin Bayés 2019.
Ana Maria Novella Cámara | Ed Mediterranea Premis Pilarin Bayés núm. 8
L’autora del llibre fa un treball de recerca sobre un recull de 750 contes fets per nens i nenes sobre els Drets dels Infants que s’han presentat al Premi Pilarín Bayés, els contes escrits i protagonitzats per infants que majoritàriament viuen situacions on alguns drets eren vulnerats i que tenen un final feliç.
Els contes son un reflex dels clarobscurs que envolten a la Convenció sobre els drets de l’infant (1989), ara que fa 30 anys de la seva proclamació. “Clars” com les lleis i normatives que s’han anat aplicant i la voluntat política que lluita pel benestar de la infància i “obscurs” perquè, com diuen els infants en les seves narracions, encara hi ha molta feina a fer per garantir les condicions per a la qualitat de vida de la infància. Davant d’això els nens i nenes es rebel·len i ho expressen de forma clara i directa.
L’Anna Novella –que ha treballat a fons el tema de la participació dels infants i joves i que creu que els experts en els drets son els mateixos nens i joves que els han de gaudir– dóna veu, com a experts, als seus protagonistes, fent-nos arribar les seves necessitats i reivindicacions. Els contes han estat un mitjà de denúncia i reivindicació de com els drets son infringits i vulnerats.
Una molt bona anàlisi de com veuen els seus drets els infants i joves a partir de les seves narracions.
Evaluar y aprender: un único proceso
Neus Sanmartí Puig | Ed Octaedro. Col·lecció : Recursos Educativos
Aquest llibre ha d’ajudar als mestres i professors que hagin arribat a la conclusió que l’avaluació tradicional no ajuda prou als alumnes en el seu procés d’aprenentatge. Davant la constatació, cal replantejar-se tot el procés d’avaluació, i aquest text els pot ajudar.
El llibre és ambiciós i pretén que al final del període de tres o quatre anys haguem passat d’avaluar per classificar a avaluar per aprendre. Tot un repte cap un final feliç. Repte que ha de passar necessàriament per la complicitat i participació dels alumnes (que no es limiten a l’autoavaluació) i la complicitat i participació de la resta del claustre. A més a més, Sanmartí pretén i argumenta que al final caldrà passar de l’avaluació formativa a l’avaluació formadora (on serà el mateix alumne qui prengui les decisions per millorar).
Suggerim que aquest llibre es treballi en forma de seminari. Aquesta metodologia per canviar i objectivar procediments amb la participació dels afectats portarà a trobar sistemes col·lectius d’anàlisi de l’avaluació i aprendre alhora camins alternatius que ajudin als alumnes, i de retruc als mateixos docents. El procés serà tan llarg com productiu i en el mateix cal començar amb el professorat i anar incorporant l’alumnat, tots com agents compromesos.
No et desanimis. El volum és dens i et demanarà algun aclariment davant d’algun concepte o tècnica.
En una propera edició demanaríem un vocabulari explicatiu de conceptes i terminologia com apèndix. També més exemples de diferents nivells i matèries per ajudar al lector, en camps on, d’entrada, costa imaginar els procediments d’una nova manera d’avaluar. Més casos farien més digeribles les noves propostes.
El que avaluem és el que valorem. Si volem valorar l’autonomia i els criteris d’actuació de l’alumne hem de canviar el sentit de l’avaluació per fer-la proactiva per l’alumne i el mestre. No defugis el repte!
La enseñanza no presencial en la educación básica
Jaume Sarramona | Ed. Horsori Cuadernos de Educación 94
Tots els països, i també el nostre, s’han vist obligats a prendre mesures excepcionals per salvar, en la mesura del possible, els contagis i la vida dels ciutadans enfront de la pandèmia de la Covid19. Entre tals mesures hi ha les que afecten a l’educació institucionalitzada a tots els nivells del sistema, però de manera especial al període de l’escolarització obligatòria, la que afecta a nens i adolescents, especialment necessitats de l’educació sistemàtica. Per això s’ha recorregut a l’ensenyament no presencial en les seves diverses formes.
El darrer llibre del pedagog Jaume Sarramona, que compta amb una llarga producció bibliogràfica, pretén ser un ajut per als docents que han d’aplicar l’ensenyament no presencial, i a tal efecte es presenten exemples de les tasques didàctiques i la seva avaluació, “defugient l’academicisme i l’excessiva teorització”, afirma l’autor. Es tracta, doncs, d’una obra eminentment pràctica i útil en especial per als docents de primària.
L’educació i el somriure dels infants
Maria Teresa Mas i Adell | Ed Rosa Sensat Col Testimonis núm. 16
Aquest llibre és una experiència vital de la vida d’una mestra que durant quatre dècades s’ha dedicat a la docència des d’una implicació total a la seva feina docent. El seu testimoni en aquest text viu, motivador i educatiu és molt enriquidor per tots els qui estan dins el món de l’educació.
L’autora repassa els principals temes que incideixen en l’educació que ella ha viscut, com són: la normalització lingüística, el dol, l’educació afectivasexual, els alumnes d’altes capacitats, la família, l’escola inclusiva, la biblioteca escolar, el pas per la direcció d’un centre i el treball en un CAEP, sempre amb una mirada positiva i crítica.
Una visió dels últims anys de l’educació del nostre país, farcit d’anècdotes i vivències, mostrant les llums, ombres i contradiccions d’aquest etapa històrica.
Un molt bon llibre per orientar i animar als mestres actuals i als futurs educadors. L’experiència d’aquesta mestra, ara jubilada, és un alè d’esperança i optimisme sobre la feina de mestra en es temps actuals.
Com ella diu: ”Viu l’ensenyament com un somriure, felicitat, alegria i sempre amb positivisme, i fes-lo viure als infants: tots sereu més feliços. Sí, crec que podem parlar de l’educació dels somriures!”
Otra Educación con cine, literatura y canciones
Jaume Carbonell Sebarroja i Jaume Martínez Bonafé | Ed Octaedro
En aquest llibre no hi trobareu recomanacions per treballar determinats llibres, pel·lícules o cançons a l’aula; tampoc un assaig crític sobre determinades obres. Els autors en diuen en el pròleg: “Solo seleccionamos y ponemos en valor aquellos pensamientos y prácticas que, desde la reflexión crítica, permiten avanzar hacia una educación democrática que haga possible la emancipació de las personas. /../ Buscamos provocar preguntas, plantear abiertamente las dudas y las contradicciones”.
El títol dels capítols ens permetrà endinsar-nos en el contingut del llibre:
- Emancipación educativa y transformación social
- Lo que se aprendre fuera de la escuela!
- Un currículum con otros conocimientos y experiencias
- Aprender y convivir con la diferencia cultural y sexual.
- El lenguaje, un viaje por el conocimiento y la vida
- Memoria contra la barbarie y la impuinidad
- Infancias: olvidos, afectos y derechos
- Miradas sobre la juventud, vientos de esperanza
- Los saberes de las maestras y los maestros del cambio
- Entre la crítica y la esperanza.
Les reflexions de cada capítol estan acompanyades de fragments literaris, de cançons o de pel·lícules, i al final hi ha la referència bibliogràfica.
Patios Vivos para renaturalizar la escuela
Heike Freire (coordinadora) | Ed Octaedro
Aquest llibre és un bon recull d’articles coordinats per Heike Freire, coneguda docent i assessora en temes de pedagogia verda. És un bon llibre on es recullen diferents experiències sobre el paper dels infants i de tota la comunitat educativa en la seva relació amb la naturalesa, especificant, en aquest cas. en el món concret dels patis escolars.
Aprendre a redescobrir la relació amb la terra, que durant molts anys ens ha estat amagada i renaturalitzar les escoles és el tema central d’aquest recull d’experiències centrades en els patis escolars i en el procés de gestió de com fer la transformació d’aquests espais escolars amb la participació dels infants i també de tota la comunitat educativa (mestres, monitors, famílies…)
Aquesta obra col·lectiva obre el camí a la implicació de totes les persones que volen fer un canvi en la seva relació amb la natura i un bon nombre d’experiències pràctiques de com fer-ho possible.
Repensar l’ESO. Explorant nous escenaris
Ramon Grau Sánchez | Rosa Sensat. Col·lecció Referents
Aquest llibre (entre altres), la Conselleria l’hauria de regalar a tots els mestres i professorat de secundària que hagin manifestat ganes de canviar per millorar l’etapa obligatòria dels més grans.
Està basat en l’anàlisi de la realitat, nois i noies i de la societat. Anàlisi fer per persones sàvies i amb ganes de servir aprenentatges significatius a tots els alumnes.
Els diversos exemples pedagògics experimentats han d’animar al lector cap a la utilització de més temps lectiu amb matèries compartides, instruments, tranversals sotmeses per objectius vitals, competencials més que objectius conceptuals i memorístics (que també).
El títol ja ho diu: “Explorant nous escenaris”, a partir de les ganes d’ajudar als alumnes, partint de les característiques organitzatives i qualitats humana-pedagògiques dels components del claustre.
Les millores graduals que portarà el canvi seran més perdurables si se sustenten en professorat agosarat, pedagògic, que té en compte l’alumnat més que no pas el currículum (al qual s’hi pot arribar de maneres diverses).
Si no te’l regalen, compra’l i a continuar…! Si pot ser en companyia del mateix claustre.
Nota: en una propera edició agrairíem un capítol nou on s’expliqués detalladament com s’ha de treballar al claustre per arribar a transformar uns professors especialistes en una matèria en docents que, treballant en equip, es transformen en equips multidisciplinars, col·laboratius, animadors dels aprenentatges útils.
Sense paraules. Sis tallers de lectura d’àlbums sense mots per a totes les edats.
Emma Bosch | Ed Rosa Sensat. Col Premis núm. 14
Premi Marta Mata de Pedagogia 2019
Aquest llibre és una guia pràctica que ajuda a trencar el mite que les narracions gràfiques sense paraules són només per a prelectors. En aquests sis tallers us descobriran una gran varietat d’àlbums sense paraules existents i podeu constatar que les paraules parlen. Podeu veure versions de contes, altres que ens expliquen històries que no tenen ni principi ni final (circulars), altres que van endavant i cap enrere (zoom) i altres que ens mostren com les formes ens transformen (metamorfosi), àlbums corals…
L’autora, llicenciada en Belles Arts i especialitzada en el disseny gràfic, va anar evolucionant cap al món de la docència a la secció d’Educació Visual i Plàstica del Departament de Didàctiques Aplicades de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Des de 2005 forma part del Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil i des de 2015 coordina el Grup de Treball Il·lustrem-nos, tots dos de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Una lectura entretinguda on els tallers exposats obren la porta a la lectura de la imatge per infants i joves més grans que els de l’etapa infantil i obre un ventall de possibilitats per treballar aquests àlbums a diferents franges d’edat amb una visió nova i engrescadora.
Ser nena, ser nen. Com se n’aprèn, com s’educa?
Rosa Guitart Aced | Ed Graó. Col·lecció Família i Educació
L’autora, mare i àvia. Mestra i doctora en Psicologia, és professora de la Universitat de Vic-UCC en estudis de magisteri i educació social. És professora del màster i postgrau relacionats amb gènere i educació i té diverses publicacions sobre aquest tema.
L’autora ens diu en la introducció: “Veiem com el sexe que s’atorga a una persona és important. És la primera classificació que pateix la persona de les diverses que es produiran al llarg de la seva vida. Classificació que, a més, organitzarà la seva vida i condicionarà la mirada que tenen els altres envers la criatura” […] “Cal que cada infant conegui i experimenti alternatives a tot allò que la societat li té estipulat perquè realment pugui triar com ser i què fer”. “Cal comentar el paper de les persones adultes en l’educació dels infants”.
Un llibre dirigit a mares, pares, educadores i educadors… que segur ens ajudarà a deconstruir moltes de les creences, actituds i comportaments que realment no responen a la nostra manera de pensar.
Amb una àmplia bibliografia.
Trobaràs més novetats editorials de 2020 en aquest article de Jaume Carbonell: Dotze llibres sobre educació, collita de 2020 (1r semestre)
