Actualitat

El 30% de docents s’autocensuren a l’hora de tractar l’actualitat social i política a l’aula, segons l’Edubaròmetre

La complexa i convulsa situació política del darrer any, sobretot la catalana, ha calat de ple en la societat. I també en l’escola; ja sigui com a part activa i escenari, com va passar l’1 d’Octubre, o com un espectador i actor social més. Les aules i l’alumnat per extensió, no estan exempts de rebre imputs sobre el que passa als carrers i les institucions. I això desperta un dilema que ha estat d’actualitat els darrers mesos: s’ha de tractar l’actualitat a les aules? I si es fa, com s’ha de fer per no caure en l’adoctrinament que tantes famílies i docents temen?

Els casos de Sant Andreu de la Barca i la Seu d’Urgell, que van acabar amb docents en el punt de mira dels mitjans i la justícia, acusats precisament d’adoctrinament i incitació a l’odi, han suposat un fre per a molts mestres que s’han plantejat tractar l’actualitat a l’aula. Concretament, un 29,3% asseguren que, tot i que els agradaria treballar educativament l’actualitat a l’aula, s’autocensuren per por a no saber com s’interpretarà.

Així ho destaca el segon Edubaròmetre -Per l’Educació Responc- realitzat per la Fundació Jaume Bofill, a través d’enquestes a 9.794 pares i mares d’infants d’1 a 18 anys i docents d’alumnes de la mateixa franja d’edat, realitzades entre el març i el juliol de 2018. “M’ha sorprès que el 30% dels docents tingui por. És molt trist que hi hagi gent que vulgui fer una cosa a l’aula i no pugui. Ens hem de plantejar com podem cuidar aquests docents; en l’actual context polític es fa especialment difícil, però és que a Catalunya i Espanya no tenim una tradició clara de deliberar i discutir críticament a l’aula”, opina Cécile Barbeito, de l’Escola de Pau, especialitzada en tractament de temes controvertits a l’aula i participant de l’estudi.

Però Barbeito destaca una altra dada per sobre de la dels docents que s’autocensuren. I és que el 40% dels docents enquestats asseguren parlar de l’actualitat política amb normalitat. Concretament, el 28,7% diu aprofitar educativament els esdeveniments recents per a desenvolupar el criteri propi dels alumnes i el 12,4% assegura parlar a classe amb normalitat, “igual que feia abans”. “Aquesta és una dada molt possitiva que reforça el missatge que tractar temes controvertits a l’aula és una manera de comprendre l’altre. És normal que la gent tingui por dels temes poc conciliadors, però hem de verbalitzar també aquesta por”, apunta Barbeito.

Però Barbeito destaca una altra dada per sobre de la dels docents que s’autocensuren. I és que el 40% dels docents enquestats asseguren parlar de l’actualitat política amb normalitat. Concretament, el 28,7% diu aprofitar educativament els esdeveniments recents per a desenvolupar el criteri propi dels alumnes i el 12,4% assegura parlar a classe amb normalitat, “igual que feia abans”. “Aquesta és una dada molt possitiva que reforça el missatge que tractar temes controvertits a l’aula és una manera de comprendre l’altre. És normal que la gent tingui por dels temes poc conciliadors, però hem de verbalitzar també aquesta por”, apunta Barbeito.

Les famílies, a favor de fomentar l’esperit crític

Poc més del 12% dels docents enquestats consideren que l’actualitat política no és un tema que s’hagi de tractar a l’aula, ja sigui perquè genera divisió o perquè són temes que “no toquen a l’escola”. Però, què en pensen les famílies? Si bé la por a com ho rebran els pares, mares i tutors dels infants és el motiu de l’autocensura del 30% dels mestres, hi ha una dada que Barbeito considera “sorprenent i esperançadora”. El 70% de famílies estan d’acord amb abordar les controvèrsies socials i polítiques a l’escola.

“És una dada que no correspon amb el que ens podríem imaginar”, apunta Barbeito, en referència a les acusacions per adoctrinament per part de famílies i partits polítics. Si bé la resta de famílies, que consideren que no s’ha d’aprofundir en divisions (10%), els qui creuen que aquests temes s’han de tractar a l’àmbit familiar (3,7%) o els que temen l’adoctrinament (13%), són minoria, “mediàticament fan més soroll del que realment representen”, apunta l’experta.

“Aquesta revelació és tremendament possitiva i ha de servir per desacomplexar aquest 30% de mestres i fer que es llancin a la piscina”, ressalta Barbeito, qui considera que l’actual situació política, encara que difícil, és u molt bon context per a poder exercitar el pensament crític i criteri propi dels infants, a través de l’aula.