Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
I fan comptes imaginaris: “Si tot va bé, farem la matrícula en aquesta escola, perquè estem segurs que s’adapta a tots els nens i nenes, no al contrari; una escola que amb els anys farà que tots plegats siguem més prescindibles perquè la nostra filla serà prou autònoma; una escola amb interaccions dignes de les necessitats i la imaginació dels seus alumnes. En aquesta escola, pronostiquen, la nostra filla creixerà amb altres nens i nenes sense excepcions”.
I pensen: “Perquè les mestres d’aquesta escola tenen talent, de ben segur que aporten molt a l’escola, que entenen la professió com un laboratori i comparteixen experiències… O encara millor, que el seu laboratori és l’escola sencera, incloses les altres mestres”.
“Perquè –segueixen pensant–, ja es veu que no són d’aquelles que podrien aportar molt, però només s’entenen amb altres mestres que també tenen talent i ignoren la resta o, d’aquelles que podrien aportar molt, però no s’entenen ni amb les mestres que també tenen talent. O, el que és pitjor, podrien aportar moltíssim, però les mena la supèrbia i això les fa taciturnes i resignades”.
“Són bones mestres –conclouen– i l’escola és genial: deu tenir 15 alumnes per grup. Sense aules, amb espais per a la ciència, les humanitats, l’art. Amb molt de jardí i pocs espais tancats. Bé –admeten– i si no fos així, de ben segur que no és per culpa seva, i algun dia, a força de reivindicar-ho, ho aconseguiran”.
“I ja es veu –continuen pensant–, que aposten pel treball interdisciplinari, l’ensenyament global i els objectius vertebradors d’aprenentatge servei. La prova és que de la sala d’actes en diuen àgora; del pati, jardí; de l’aula, espai; i de les alumnes com la nostra filla, alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu”.
I, en aquest punt del conte, la directora mira la família als ulls i la gerra cau damunt la taula i es trenca. I la família es queda mirant amb ulls afligits com la seva fortuna se’n va en orris amb la gerra trencada i la llet escampada, que comença a empapar uns fulls on encara es pot llegir “Decret 150/2017 de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu”.
