Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El Dia Escolar de la No-violència i de la Pau ho és des del 1964, en què fou fundada aquesta celebració pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal i Vidal. S’escollí aquest dia perquè és l’aniversari de la mort de Gandhi, l’advocat hindú, polític i activista, que va ser assassinat el dia 30 de gener de 1948, a mans d’un fanàtic, hindú també, en desacord amb la seva feina per la conciliació dels diferents punts de vista dels practicants de les diverses religions i per la seva defensa aferrissada de la lluita no-violenta.
A escoles de tot el món se celebra el DENIP amb una varietat d’actes. A Mallorca ha tengut una força especial, segurament perquè el seu promotor i inspirador és un mallorquí de Santanyí. Durant molts anys s’han fet trobades entre escoles, s’han cantat cançons de pau, s’ha parlat del que significa la pau, s’han elaborat símbols de pau…
A les escoles on s’ho han pres amb més seriositat han procurat que no es tracti d’una celebració aïllada de la vida quotidiana sinó que tengui una continuïtat en la vida escolar i que serveixi per aprofundir en els petits detalls que ens porten a una millor convivència. Si la celebració no va acompanyada d’un treball de reflexió, els infants tendeixen a pensar que la pau és simplement l’absència de guerra i com que aquí no tenim guerra, sembla que no tenguem cap feina a fer per a la pau. En canvi sabem que la pau és una conquesta diària, lligada estretament amb la justícia i amb els drets humans, i que aprendre a resoldre els nostres conflictes de manera no-violenta és una contribució important per a un món més conciliador i habitable. La pau no és un estat estable, sinó que és un ideal al qual tendim i un horitzó cap a on caminam.
A mesura que van passant anys sembla que la celebració del Dia de la Pau és dilueix en les programacions escolars i és que hi ha tants ”dies de” que els centres educatius es veuen obligats a triar. Si se celebren tots, arriba que tots perden el sentit. Les Nacions Unides proposen un calendari molt exhaustiu de dies internacionals amb els quals pretenen sensibilitzar l’opinió pública sobre temes que necessiten atenció i sobre qüestions sense resoldre.
Així, tenim el dia de la música, el dia de la poesia, el dia del teatre, el dia del medi ambient, el dia de la dona, el dia de la natura, el dia de la ciència, el dia dels animals, el dia de la infància, el dia de l’arbre, el dia de l’aigua, el dia dels oceans… Tots aquests temes són importants i potser està bé que s’hi dediqui un dia, ja que així com a mínim se’n parla un dia de cada tres cents seixanta-cinc, però a l’escola, si només durant un dia en parlam o feim alguna activitat especial i després això no té cap repercussió en la vida quotidiana, haurem perdut el temps.
Tots els valors que es volen fer visibles en “els dies de” són perfectament legítims i, encara més, necessaris, però ens hauríem de plantejar com els podem tenir presents al llarg del temps. Hauríem de pensar per a cada celebració que proposam, per a cada “dia de”, quines implicacions tendrà això en la vida quotidiana i en cadascun dels dies de l’any. En concret sobre la no-violència hi ha molts detalls a observar a l’escola i moltes coses a millorar.
Quan parlam de violència pensam tot d’una en assassinats, en violència contra les dones, en bufetades i en cops, però també hi ha les violències de cada dia a les que llastimosament ens acostumam. Se’n poden veure quotidianament en els conflictes entre alumnes, però també entre els adults i sovint en actituds dels adults cap als infants: renys, ordres sense sentit, crits, interrupció d’activitats i de moments de joc… El Dia de la No-violència i de la Pau pot ser un bon moment per pensar en aquestes actituds i millorar-les, no només per un dia. Aprendre a resoldre els nostres conflictes sense violència constitueix un camí que ens acosta a la Pau.
Així doncs, que tenguem un bon Dia de la Pau i que això generi moltes reflexions i moltes actuacions durant tot l’any que s’escampin cap a les famílies i cap a la societat.
El Diari de l’Educació, 2025
1 comentari
S’ha anat estenent la iniciativa de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau iniciada per Llorenç Vidal. Poeta i educador mallorquí, home convençut dels valors humans, meditador i seguidor de l’ensenyament de Gandhi, la no-violència activa. Va ser inspector d’ensenyament a Cádiz quan va donar un contingut educatiu i humanista a la funció inspectora massa ideologitzada i burocratitzada pel govern d’aquell temps. No cal resignar-se a la repressió i es pot trobar una sortida creativa.
No hauria de passar mai per alt aquesta data del 30 de gener, ni a cap escola, ni a cap col·legi o institut. Parlar de no-violència i pau és paraula però s’il·lustra amb la realitat històrica de Mahatma Gandhi, que els adolescents poden veure com un heroi social front als herois de massa que propaguen els mitjans. Cal donar a conèixer als joves Gandhi, Luther King, Nelson Mandela i molts més en l’edat que es dona sentit a la vida.
Ambs els petits és una commemoració ritual, amb elements simbòlics, creatius i festius. Amb els més grans cal entrar en la filosofia de la vida, sense doctrines ni condemnes però enriquint els idealismes propis, avui alimentats per massa frivolitats de la comunicació de massa.