Opinió

El greuge de no ser tinguts en compte

La Síndica de Greuges de Catalunya va fer públic a l’abril l’informe La universalització del lleure educatiu a Catalunya, una anàlisi encertada de les virtuts i potencialitats del lleure educatiu, reconegut com una peça essencial de l’educació, entesa en sentit ampli. El document assenyala els reptes que té el món del lleure educatiu, centrats sobretot en la necessitat de fer-lo arribar a la totalitat de la població infantil i juvenil del país, i reclama a l’administració que es doti de les polítiques públiques i els recursos necessaris per combatre les desigualtats que en dificulten la universalització. Aplaudim un informe que contribueix a fer visible el lleure educatiu com un sector d’activitat essencial i estratègic per garantir el progrés social i material del país, però considerem que s’obvia la dimensió econòmica del sector i que oculta el paper essencial que hi juguem les petites i mitjanes empreses, sense les quals la voluntat universalitzadora és literalment impossible. Ens preocupa la manca de reconeixement institucional del sector professional i lamentem que el document no reculli la pluralitat de models que garanteixen el dret al lleure educatiu a Catalunya.

Tot i celebrar la voluntat de posar el dret al lleure al centre, des de l’Acellec lamentem que l’informe exclogui el sector empresarial de la seva anàlisi i que en cap moment es reconegui la seva tasca, malgrat ser un actor central en la provisió de serveis educatius fora de l’horari lectiu. En cap punt del document s’esmenta el terme empresa. Considerem que això fa invisible una part molt rellevant del sector que treballa amb equipaments, serveis i equips professionals regulats i, sovint, contractats per l’administració pública per a la prestació de serveis públics, que són essencials per a garantir el dret al lleure.

L’origen de l’activitat econòmica vinculada al lleure educatiu es troba en el teixit emprenedor de la petita i mitjana empresa

Ens sembla especialment preocupant que el document posi en dubte que el Conveni del Lleure Educatiu i Sociocultural de Catalunya sigui el marc de referència adequat per a la regulació dels professionals del sector, quan és una realitat plenament consolidada. El lleure educatiu de base voluntària i el conjunt d’entitats del tercer sector tenen un pes innegable que s’ha de reconèixer i impulsar, però la realitat del sector és molt més plural. L’origen de l’activitat econòmica vinculada al lleure educatiu es troba en el teixit emprenedor de la petita i mitjana empresa que, en l’actualitat, gestiona un percentatge probablement majoritari de serveis públics adreçats als infants i adolescents. Pretendre impulsar la universalització del lleure sense tenir-ho en compte és un exercici allunyat de la realitat que fa qüestionar, fins i tot, la utilitat de qualsevol estratègia o projecte que n’obviï l’existència.

Celebrem que el document del Síndic de Greuges posi sobre la taula la necessitat de regular millor determinats serveis com les colònies escolars, les beques de menjador o la inclusió de vetlladors per a infants amb necessitats educatives especials, aspectes que són també centrals en les reivindicacions de l’associació. L’absència, fins al moment, d’una política institucional de caràcter global, ben articulada i dotada de recursos suficients, per avançar en l’objectiu de fer accessible el lleure per al comú de la ciutadania és una altra aportació interessant i a la qual donem ple suport.

Finalment, cal revisar en profunditat els espais de participació creats per desenvolupar les polítiques públiques en matèria de lleure educatiu, perquè hi estiguin representats tots els models d’intervenció, també el professionalitzat, i instem les institucions a reconèixer i valorar el conjunt del sector amb totes les seves formes de provisió i gestió.