Opinió

El llenguatge inclusiu: cinc suggeriments

Per diferents motius, l’expressió de formes de gènere no marcades, tan naturals en la llengua catalana, ha estat substituïda per solucions que alteren la intel·ligibilitat dels textos. Però és evident que l’ús d’un llenguatge respectuós amb els canvis socials, que reflecteixi el respecte a la igualtat de les persones per raó del seu sexe és una necessitat que no podem passar per alt. En aquest article exposo uns criteris gramaticals per produir textos respectuosos sense violentar una llengua que privilegia el gènere masculí en dos aspectes: la concordança (Els nois i les noies aprovats poden sortir de l’aula) i utilitzant-lo sol, per referir-se als dos gèneres (Van aprovar tots －referint-se als nois i les noies－).

Per aquest motiu recomano la utilització, principalment, del genèric masculí perquè la llengua catalana ja ofereix un ús neutre del gènere i perquè en català el masculí i el femení no es refereixen a mascle i femella en una gran majoria d’ocasions (el passadís, l’aula, la carpeta, el bolígraf). D’altra banda, no està de més tenir en compte que la majoria de les llengües no tenen gènere gramatical i en les que en tenen, aquest no té res a veure amb el sexe.

Cinc suggeriments

El terme “llenguatge inclusiu” és d’allò més adequat a l’hora d’anomenar l’ús no sexista i igualitari del llenguatge, perquè ja ens diu el diccionari que la inclusió és la “relació que s’estableix entre dos mots per la qual el significat de l’un comprèn el significat de l’altre” (tots inclou totes, però totes no inclou tots). Partim doncs d’aquest concepte per proposar-ne cinc possibilitats d’ús.

1. Masculí genèric

Quan la redacció de formes no marcades topa amb l’estructura del català i no podem violentar-la, usem el masculí genèric, per exemple:

Els alumnes aprovats tenen molt de mèrit

[En lloc de: Els i les alumnes aprovats tenen molt de mèrit]

[O: Els alumnes aprovats i les alumnes aprovades tenen molt de mèrit]

2. Formes dobles

Les formes dobles, ja sigui amb l’adjunció de la terminació femenina després d’una barra (benvolgut/uda) o bé amb la forma masculina i femenina sencera (benvolguda, benvolgut) no són enfarfegadores si s’apliquen a salutacions, però sí que ho són si es mantenen en tot el text. Per tant és recomanable aplicar-les només en el primer cas.

En les formes dobles amb barra, quan la forma femenina presenti variacions gràfiques, ho indiquem a partir de la vocal tònica (benvolgut/uda, amics/igues). En la resta de casos escrivim la terminació a per al singular i es per al plural (company/a, companys/es).

En l’interior del text utilitzem la forma masculina i la femenina coordinades i sense abreujar, tenint en compte que si aquest recurs es repeteix molt pot saturar el receptor del text. Per tant cal dosificar-lo:

Els nois i les noies tindran una estona d’esbarjo

Gramaticalment, és tan correcta la construcció:

Els nois i les noies tindran una estona d’esbarjo

Com la construcció:

Les noies i els nois tindran una estona d’esbarjo

Convindrem, però, què també seria correcta la construcció:

Els nois tindran una estona d’esbarjo

En l’ús de les formes dobles, cal procurar no caure en l’exageració:

* Benvolguts pares i benvolgudes mares dels i de les alumnes de les escola

3. Noms genèrics, col·lectius o abstractes

3.1. La paraula persona ajuda a evitar la forma doble. En lloc de “l’interessat o la interessada”, podem escriure “la persona interessada”.

Aquesta autorització ha de ser signada per la persona interessada

[En lloc de: Aquesta autorització ha de ser signada per l’interessat o la interessada]

De vegades no podrem recórrer a la paraula persona, perquè no sempre se sent com a normal; per exemple:

Els mestres

[En lloc de: Les persones mestres]

3.2. Hi ha noms col·lectius i paraules abstractes que poden ser d’ajut:
alumnat, comunitat, professorat, consell, infància, joventut, membre, personal, plantilla, etc.

Va participar-hi tot el professorat

[En lloc de: Van participar-hi tots els professors i totes les professores]

L’ús de noms col·lectius i paraules abstractes produeix una sensació de distanciament que cal tenir en compte quan no sigui aquest l’efecte desitjat.

4. Construccions més neutres

4.1. En certs contextos es poden utilitzar construccions menys personalitzades. Per exemple:

Hem de procurar que es participi en les activitats

[En lloc de: Hem de procurar la participació dels nens en les activitats]

4.2. En documents en què el receptor ha d’emplenar dades personals, usem formes aptes per als dos gèneres: Nom i cognoms, lloc de naixement, domicili, signat (evitem d’escriure pare, mare, tutor, tutora, representant legal).

5. La concordança i els pronoms

Apliquem les regles gramaticals de concordança d’adjectius i participis. Si en el text hi ha la forma masculina i la femenina plurals, fem la concordança en masculí plural:

Els pares i les mares convocats hauran de confirmar l’assistència

[En lloc de: Els pares convocats i les mares convocades hauran de confirmar l’assistència]

Si el nom és una paraula invariable, també hi farem concordar l’adjectiu o participi en masculí:

Si hi ha alumnes interessats a assistir-hi, que ho comuniquin al tutor

[En lloc de: Si hi ha alumnes interessats i interessades que ho
comuniquin al tutor]

I si el nom és una paraula femenina, tenim una oportunitat magnífica de fer la concordança en femení, una solució genuïna, avui arraconada, de la llengua catalana, que caldria recuperar ni que només fos per ajudar a construir un llenguatge igualitari:

－¿Has vist la professora?

－Sí, l’he vista

[En lloc de: “¿Has vist la professora?”, “Sí, l’he vist”]