El mestre que va prometre el mar

Sinopsi

El 1934, Antoni Benaiges, un mestre de Mont-roig del Camp (Tarragona), va ser destinat a l’Escola Nacional de Bañuelos de Bureba, un poble petit de la província de Burgos. Va treballar amb una metodologia pròxima a l’infant, partint dels seus interessos, portant a la pràctica la metodologia Freinet. Els infants feien els seus propis quaderns i amb la impremta ho difonien i ho intercanviaven amb altres escoles. Va començar a transformar la vida del poble i la de les famílies, encara que no estava ben vist per tots amb aquesta manera de treballar. A finals del juliol del 1936, el mestre va desaparèixer. Durant més de 75 anys, el seu treball i personalitat van romandre en la intimitat del record dels seus antics alumnes i la seva família, fins que, a l’agost de. 2010, a peu de fossa, un veí de Bañuelos faria emergir la figura del mestre assassinat el 1936 i la commovedora història d’una promesa que no es va poder complir.

“El mar serà molt gran, molt ample i molt profund. La gent va allí a banyar-se. Jo no he vist mai la mar. El mestre ens diu que anirem a banyar-nos”. Lucía Carranza

Francesc Escribano: periodista, professor universitari i productor de cinema i televisió.
Queralt Solé: doctora en Història i professora d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.
Francisco Ferrándiz: doctor en Antropologia Social per la Universitat de Califòrnia en Berkeley. Des del 2003 investiga el procés de memòria en l’Estat espanyol, basat fonamentalment en l’anàlisi de les exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil.
Sergi Bernal: geògraf, fotògraf i documentalista d’històries humanes i compromeses, porta més de 13 anys investigant la vida del mestre. Autor i comissari de l’Expedició Antoni Benaiges, premi Ciutat de Barcelona el 2020. Guardonat amb el premi Marta Mata el 2022 per la seva labor en la recuperació de la memòria dels mestres republicans.

Ressenya

El llibre està dividit en cinc parts, cadascuna d’elles dissenyada pels cinc autors que estan dedicats a desenterrar el silenci que existeix sobre la memòria del mestre Antoni Benaiges:

1.Oblit i memòria del mestre Antoni Benaiges (Francesc Escribano)
2.Exhumant la història (Queralt Solé)
3.El mestre que va prometre la mar (Francesc Escribano)
4.De la fossa comuna a la memòria: Antoni Benaiges, mestre utòpic (Francisco Ferrándiz)
5.Una batalla guanyada a l’oblit (Sergi Bernal)

Ens explica Sergi Bernal que:

• A finals del juliol del 1936, just a l’inici de la Guerra Civil, va desaparèixer el mestre català Antoni Benaiges. Dos anys abans havia arribat al poble burgalès de Bañuelos de Bureba disposat a aplicar en la seva petita escola rural la tècnica Freinet, una innovadora metodologia pedagògica basada en la participació dels alumnes i l’ús de la impremta.

• Durant més de 75 anys, la seva tasca i la seva personalitat van romandre en la intimitat del record dels seus antics alumnes i dels seus companys de professió, mentre la seva família albergava el desig de conèixer la veritat sobre el seu parador.

• El 2010, durant els treballs d’exhumació d’una fossa d’assassinats en la guerra civil a Burgos, un testimoni farà emergir a peu de fossa la figura d’un mestre assassinat el juliol del 36 i enterrat en aquelles muntanyes. Cobrint documentalment els treballs d’exhumació es trobava un fotògraf que iniciarà una obsessiva recerca per reconstruir la història del mestre de Bañuelos, entrevistant familiars, exalumnes i recopilant un arxiu dispers entre revistes educatives d’època, diaris locals i fons d’arxiu. Jo soc aquest fotògraf, Sergi Bernal.

• Una història d’injustícia. Fins fa 5 anys per veure un homenatge pòstum a la memòria d’aquest mestre s’havien de recórrer més de 12.000 quilòmetres, arribar a l’estat de Veracruz, on hi ha una escoleta que utilitza tècnica Freinet, escola fundada per un exiliat republicà, Patricio Redondo, i que homenatja des del 1940 fins avui Antoni imprimint el seu nom en un quadern escolar, el millor homenatge. A diferència de l’estat espanyol on el seu expedient de mestre, arxivat en l’AGA, conclou, s’expulsa aquest mestre “per tenir una conducta antisocial, antipatriòtica i mal vista per tot el món. En els últims anys hem estat treballant en la recuperació de la memòria d’aquest mestre renovador assassinat pel feixisme el 1936 a Burgos.

Per difondre la seva història i dignificar-ho hem fet un documental, un llibre i una exposició fotogràfica, fins i tot ara estem després del còmic. Però el més gran encara estava per arribar, però va arribar, una associació perquè el projecte de recuperació de la seva escola, l’escola de Bañuelos de Bureba, per allà fer un taller pedagògic de la tècnica Freinet i del seu treball amb les impremtes escolars. El llibre, Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar.

El mestre lluitava per treure de la ignorància uns nens i nenes que estaven perduts en un poble petit. Volien que fossin bones persones i que pensessin que fora del poble també tindrien un futur. Els tractava amb afecte i amb respecte i, per descomptat, no pegava, cosa que feia el mestre anterior (el capellà rector).

Malgrat tot això, la seva política al poble no estava ben vista perquè es temien que el govern que entrés prendria represàlies amb totes aquelles persones que tenien bona relació amb el mestre. Aquesta por interna en les persones que van viure en aquesta època del franquisme dificulta en molts casos la recuperació de la memòria històrica.

Comencem a prendre contacte amb la figura d’aquest gran mestre amb el llibre Desenterrant el silenci. Un homenatge als mestres assassinats per les seves idees: Antoni Benaiges, el mestre que va prometre la mar.

A Espanya, la República va suposar la transmissió de nous valors, es van fer col·legis mixtos, es va dignificar la figura del mestre, es van separar les ideologies religioses de l’ensenyament i es va considerar que eren els mestres els que havien de transmetre a la població els valors de la República.

La política educativa de la Segona República suposava el suport oficial als moviments de renovació pedagògica a principis del segle XX. Entre els nous mètodes que es van introduir estava la tècnica Freinet. La seva filosofia es basa en:

·Pedagogia del treball, encoratjant l’alumnat a aprendre creant.
·Aprenentatge a través de la recerca, treballant en equip i procés d’assaig-error.
·Aprenentatge cooperatiu.
·Partir dels centres d’interès de l’alumnat perquè siguin el punt de partida del seu propi aprenentatge.
·Mètode natural, partint de les experiències reals.
·Democràcia a l’aula, perquè aprenguin a assumir responsabilitats.

Tota aquesta filosofia s’emmarca en els principis de la ILE (Institució Lliure d’Ensenyament).

Antoni Benaiges, pertanyent al grup Batec, va posar en marxa l’escola amb els principis de Freinet i per això va ser perseguit i afusellat en mans de la repressió franquista.

En definitiva, una història commovedora que no podem perdre’ns perquè remou consciències i ens fa sentir més l’educació, a gratcient que va haver-hi altres persones lluitant per una qualitat educativa que avui tenim en un marc de llibertat i que, a vegades, no sabem aprofitar perquè ens deixem portar per la desídia de gent que no creu que aquesta manera d’educar engrandeixi les persones, tant els docents com l’alumnat i la societat en general.

Aquest llibre és recomanable per al públic que vulgui conèixer les atrocitats que es van fer amb les persones en temps del franquisme, només per tenir idees diferents a les quals proposava el règim dictatorial. És d’obligada lectura per als docents que apreciïn i vegin necessari que un altre tipus d’educació és possible, que és necessari comptar amb les idees de l’alumnat, amb les famílies i que és molt necessari que l’escola retorni a la societat el que en ella s’aprèn. Aquest mètode de Freinet és totalment viable en la societat i les escoles del moment, i seria molt recomanable que prenguéssim notes per a les nostres pràctiques a l’aula.

“La impremta a l’Escola és una ventura. Allibera el nen del seu pitjor enemic: el mestre. Parlo de debò. Al mestre compleix demostrar el contrari. Això és, que educa… El nen té una personalitat, té valors propis i característics. Educar ha de ser una cosa que respecti aquests valors, que no els falsegi o redueixi” Article publicat per Antoni Benaiges en la revista Colaboración, al juny del 1935.

Per a saber més

L’Associació Escola Benaiges en la localitat de Bañuelos de Bureba (Burgos) està desenvolupant un projecte cultural en forma de museu en l’antiga escola del poble en la qual impartia les classes el mestre català Antoni Benaiges amb el mètode Freinet.

https://youtu.be/fSpChwB5Ics?si=3uiFfDOVacYEHD4k

Reportatge en Bañuelos de Bureba en la 8 de Burgos

Antoni Benaiges, el maestro que prometió el mar. Sergi Bernal, Lejos queda el mar. Ramón Sauló.

Antoni Benaiges, el maestro que prometió el mar. Exposició.

Desenterrando el silencio. Antoni Benaiges, un mestre català en una fossa comuna a Burgos. Sergi Bernal.

Tràiler de la pel·lícula El maestro que prometió el mar

És inevitable recordar la cançó de Patxi Andion “El maestro”, amb imatges de “La lengua de las mariposas”.

Cuadernos de Pedagogía. El movimiento Freinet en España.