Actualitat

El ministeri no pagarà els 3,5 milions d’euros de la FP Bàsica a la Generalitat

Aquest és un article publicat a eldiario.es

La Generalitat haurà perdut 3,5 milions d’euros de finançament per a la FP Bàsica. El Ministeri d’Educació “no té constància” que a Catalunya s’estigui implantant aquest nou programa educatiu que preveu la LOMCE i hauria d’haver començat a funcionar aquest curs, segons va explicar la secretària d’Estat d’Educació, Montserrat Gomendio, després de la Conferència Sectorial que va reunir a Ministeri i Comunitats. Fonts del departament que dirigeix ​​José Ignacio Wert van afegir després que “Catalunya no està demostrant que s’estigui aplicant la FPB en el primer trimestre del curs”, pel que no ingressaran la partida que el Consell de Ministres havia aprovat el passat 18 d’octubre.

Les mateixes fonts han explicat l’estratègia de la Generalitat, que va decidir canviar els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI, destinats a alumnes a partir de 15 anys amb problemes de rendiment escolar i als que substitueix la FPB) per uns programes alternatius. Un qualificant i un altre pel que implantava la FPB en quatre centres, un per regió. “Però creiem que no s’està implantant la FPB en aquests quatre centres”, han constatat les fonts. I per això no es transferiran aquests 3,5 milions d’euros que tenia assignats. Això no vol dir que perdi l’assignació per a tot el curs. De moment només ha perdut la part corresponent a 2014 perquè, encara que aquests fons provindran del Fons Social Europeu, el Govern havia decidit avançar-los amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat d’aquest any, que ja s’han tancat. Les fonts han matisat que el fet que no estiguin aplicant la FPB no suposa una il·legalitat perquè la llei dóna un marge de dos cursos per aplicar-la (aquest i el següent).

La LOMCE no es posposa per a Secundària

D’altra banda, i fidel al seu estil, el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha ignorat en la Conferència Sectorial les peticions de les comunitats autònomes i ha imposat la seva voluntat. La LOMCE començarà a l’ESO i Batxillerat el curs que ve, a partir de setembre, li pesi a qui li pesi, es queixin les autonomies -fins a cinc, entre elles Catalunya, han sol·licitat a Educació que posposi la implantació de la llei en aquestes etapes educatives- els directors d’institut o els catedràtics, com han fet tots ells.

Així ho ha fet saber el ministre als representants dels Governs autonòmics després de reunir-se amb ells en el ministeri en la Conferència Sectorial d’Educació, en la qual estan representades totes les comunitats autònomes. Wert ha rebutjat les crítiques que alguns Executius han realitzat i ha assegurat que hi ha temps de sobres per adaptar les normatives regionals. A la reunió Educació ha explicat el Reial Decret que regula el currículum d’ESO i Batxillerat, que el Consell de Ministres va aprovar el passat 26 de desembre i es va publicar al BOE el 3 de gener.

Andalusia, Catalunya, Astúries, Canàries, Navarra i el País Basc -les regions que no governa el PP- s’han queixat a Wert que fins a aquest dia, el 3, no tinguessin oportunitat de consultar el text definitiu, que ara els toca desenvolupar. Aquests cinc governs van afirmar que no tenen temps material per desenvolupar els currículums a partir del text d’Educació. I la qüestió no és intranscendent. El text bàsic aprovat pel ministeri fixa els continguts mínims de les assignatures. Però després les comunitats han d’entrar al detall de les matèries. Els tècnics han de desenvolupar 116 assignatures d’ESO i Batxillerat, recorden des dels Executius.

“Per presentar un primer esborrany les comunitats necessitarien uns tres mesos”, va alertar en el seu moment José Miguel Pérez, conseller d’Educació canari. I entre mitges hi ha eleccions autonòmiques al maig, amb els desajustos que un canvi de Govern pot generar. El mateix retret realitzen els directors d’institut agrupats a FEDADi: no hi ha manera que els desenvolupaments estiguin llestos per a l’abril, quan comencen les matriculacions en els centres per al curs que ve i les famílies necessiten una orientació que els instituts no podran oferir per no tenir els currículums, sostenen.

Però Educació no els ha fet cas. Diverses comunitats governades pel PP van explicar després de la Conferència Sectorial que ells portaven treballant en el desenvolupament dels currículums des del passat mes de juny, quan Educació va presentar el primer esborrany de Reial Decret. El ministeri s’ha agafat a això per afirmar que sí que hi ha hagut temps per desenvolupar els currículums, i ha explicat que si les Comunitats no ho fan poden utilitzar els seus desenvolupaments, realitzats per a Ceuta i Melilla. Els Governs de Canàries i Catalunya han afirmat a la sortida de la reunió que es reserven el dret de reclamar davant dels tribunals la paralització de la LOMCE a ESO i Batxillerat per invasió de competències.

Un text amb contradiccions

Entremig també apareix una circumstància que preocupa a algunes comunitats: en moltes d’elles hi ha eleccions al maig, amb tot el que pot suposar. D’una banda, que es faci un possible treball de desenvolupament curricular perquè després hi hagi un canvi de Govern i el nou Executiu hagi de signar un treball que no ha fet o fins i tot rebutjar per la mateixa raó. De l’altra, els possibles canvis en les conselleries poden afegir més retard a uns terminis ja justos.

A més dels problemes de temps aquestes comunitats i altres representants del sector educatiu, com els catedràtics d’institut agrupats en l’associació ANCABA, retreuen a Educació que el Reial Decret és d'”una pèssima qualitat tècnica”, segons va afirmar el conseller andalús d’Educació, Luciano Alonso, abans de la Conferència Sectorial. “És vergonyós que s’hagin pres un any per fer un decret i que tingui errors d’embalum, llacunes i incoherències”, ha destacat.

Les comunitats parlen de contradiccions com que en un apartat s’afirmi que les anomenades revàlides, que comencen el 2016, no tindran valor aquest any però en un altre es digui que sí, o problemes amb l’escolarització, un currículum excessivament detallista que atempta contra l’autonomia dels centres i la llibertat de càtedra (tot i que Educació pregoni que busca just el contrari).

Els consellers dissidents van posar com a exemple els problemes que s’han donat en la implantació de l’FP Bàsica o de la pròpia LOMCE a Primària per argumentar les seves queixes. Respecte a la nova etapa educativa, Educació ha admès que s’han quedat sense cobrir un 20% de les places ofertes. Alonso va afirmar que l’FP Bàsica s’ha pogut tirar endavant aquest curs “perquè s’han aprofitat les estructures dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI, als que substituïa la FPB), però a veure què passa el curs vinent”.

Crida a l’ordre a les comunitats del PP

Les comunitats autònomes que governa el PP no s’han sumat aquesta vegada a les crítiques, com sí van fer quan es va repetir aquest mateix procés però per a Primària. Els representants educatius del partit van tenir una reunió prèvia amb el ministre Wert i la seva segona, Montserrat Gomendio, a la seu del partit del carrer Gènova.

La nota de premsa del partit recull que els consellers van sortir de la trobada “satisfets pels canvis que suposa en el sistema educatiu aquest Reial Decret” i amb el compromís d’implantar aquests canvis. No obstant això, fonts del PSOE descriuen la trobada com una cita per “alliçonar i pressionar les clavilles”. “El PP es reuneix contínuament per treballar per la millorar el sistema educatiu i complir amb l’aplicació de la LOMCE, mentre altres només pretenen torpedinar-la”, va afirmar la diputada Sandra Moneo. Fonts del PP però van reconèixer que hi va haver qui va plantejar que anaven “una mica justos”, tot i que finalment tots van acordar donar suport al decret.