Actualitat

El nou ‘premi de fidelitat’ tensa les finances de l’escola concertada

A començaments dels anys 70 les escoles privades –més endavant concertades– van començar a aplicar una mena de paga extraordinària com a reconeixement als seus docents més veterans. Se’n va dir Premi de Fidelitat, i consistia en una única paga que equivalia a tres mesos de salari, i que es donava als professors més grans de 55 anys que acumulaven més de 15 anys d’antiguitat en un centre. A banda, es contemplava una mensualitat més per cada quinquenni treballat de més, o sigui que podia arribar a cinc o sis mensualitats si el docent havia estat 25 o 30 anys a la mateixa institució educativa. Com que només es pagava un cop, molts docents optaven per cobrar-lo en el moment de la jubilació, i no al complir els 55 anys.

Amb el temps, aquest premi es va incorporar al conveni col·lectiu de l’ensenyament privat i concertat, com un dret adquirit pels treballadors de l’escola privada, i el 1988, quan la Generalitat va assumir el pagament delegat dels docents dels centres concertats, el premi de fidelitat va entrar dins del paquet. Des d’aleshores, i fins al 12 d’abril de 2012, el premi de fidelitat el va pagar sempre l’administració catalana, de la mateixa manera com es fa càrrec de tota la càrrega retributiva dels centres concertats.

Però a partir d’aquell dia va deixar de fer-ho. El 12 d’abril sortia publicat al DOGC l’acord de govern segons el qual se suspenien, entre altres coses, “l’aplicació de les obligacions que se’n deriven per a l’Administració, de les clàusules dels convenis col·lectius que afecten el personal de l’ensenyament privat concertat, que estableixin sistemes de premis vinculats als anys de serveis prestats consistents en la percepció de quantitats en metàl·lic”. Segons ho justificava aquest acord, “el fet que els centres privats concertats s’integrin en el servei d’educació de Catalunya i que es financin amb fons públics justifica l’aplicació al seu personal docent de les mateixes mesures de contenció de les despeses que s’apliquen al personal de l’Administració pública que presta el mateix servei”.

“El sector va protestar, però el Departament va mantenir la seva decisió, i llavors les parts negociadores van decidir suspendre aquesta obligació del conveni, a l’espera que algun dia milloressin les finances catalanes i el Departament canviés de decisió, però aquest dia no arribava mai, i l’any passat els sindicats van dir que ja no prorrogaven més la suspensió, i que s’havia de trobar una solució o s’aniria per la via judicial”, explica Miquel Mateo, secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana. “Llavors es va plantejar un últim intent amb Educació, però va ser inútil, i les titulars dels centres es van quedar amb la tessitura d’intentar pactar amb els sindicats o d’enfrontar-se a un conflicte col·lectiu”, afegeix.

Així és com el desembre de 2018 patronal i sindicats (USOC, CCOO i UGT) firmen un nou conveni mitjançant el qual els representants dels treballadors accepten l’extinció del premi de fidelitat, a efectes de 12 d’abril de 2012, però al mateix temps s’acorda abonar una paga compensatòria a tots els treballadors que, a data de 31 de desembre de 2018, tinguin un mínim de dos quinquennis d’antiguitat i estiguin treballant en el mateix centre. Això vol dir que tot aquell professor d’escola privada o concertada que faci més de 10 anys que treballa en un centre té dret a aquesta paga compensatòria, que augmenta en funció del nombre de quinquennis acumulats. Aquesta paga s’aplica igualment a aquells docents que complien aquests requisits entre el 12 d’abril de 2012 i el 31 de desembre de 2018 i que, al llarg d’aquest període, s’han jubilat, estan de baixa o fins i tot han mort.

Pagaments en diferit, quantitats “dramàtiques”

“Estem parlant d’unes quantitats que per a molts centres són dramàtiques, encara que es puguin pagar en diferit perquè [en funció de les edats i les antiguitats, el pagament es pot prorratejar en un màxim de 5 o 10 anys]. Hem intentat per activa i per passiva que Educació ajudi a fer front a aquests imports, i no renunciem a emprendre les accions que calgui per aconseguir-ho, ja que de moment la resposta ha estat negativa”, comenta Mateo, el qual confirma que algun dels centres associats estan tenint greus dificultats aquest any per quadrar els comptes. “Tenim constància d’escoles que no poden ni saben com fer front a aquestes quantitats, i d’altres que les podran fer a costa de deixar de fer altres inversions en la millora de qualitat educativa, com pot ser contractar algun professor més o renovar mobiliari o maquinària, tot això queda en suspens perquè han de fer front a aquesta obligació”, afegeix.

A Catalunya hi ha al voltant de 36.000 docents als centres privats de règim general no universitaris (és a dir, escoles concertades i privades), dels quals es calcula que al voltant de 17.000 tindrien dret a la paga compensatòria. A la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya (FECEC) el càlcul que han fet és que, per cada línia escolar, la despesa de la paga compensatòria equival a uns 250.000 euros. Si una escola té dues línies, per tant, són al voltant de 500.000 euros. “La paga compensatòria és menor al premi de fidelitat que abans pagava la Generalitat, però és evident que per molts centres és un pal”, explica Josep Maria López Fumat, president de la FECEC.

En el cas de les cooperatives de mestres, afirma López Fumat, moltes estan acordant la renúncia al cobrament d’aquesta paga a fi de garantir la viabilitat del centre, o bé l’ajornament al moment de la jubilació. “Com a cooperativa, els socis podem renunciar o allargar el pagament a la jubilació, i d’aquesta manera es pot estructurar molt millor aquesta despesa. L’altra opció és demanar un crèdit, però llavors t’estàs endeutant, i compromets la renovació de les infraestructures o dels materials per als propers cinc o més anys”, afegeix el president de la FECEC. Les escoles que són cooperatives de pares ho tenen més complicat, admet, perquè han de convèncer al professorat que posposi el cobrament d’aquest dret a la jubilació.