Opinió

El Pacte Nacional per la Llengua no canvia el model d’ensenyament de les llengües

Tan sols fa quatre anys que es reconeix políticament que l’ús de la llengua catalana està retrocedint. L’any 2019 es publicaven dades estadístiques que constataven una evidència sociolingüística i ja vàrem presentar l’alternativa a la Universitat Catalana d’Estiu. L’any 2005, mestres i pedagogues de la Societat Catalana de Pedagogia havíem observat que el coneixement de la llengua catalana havia millorat, com mai abans, però que l’ús i la voluntat de parlar-lo minvaven. Un ensenyament centrat en l’aprenentatge cognitiu no garanteix el seu ús si alhora no es fa un aprenentatge emotiu, de gust per la llengua. La focalització en ortografia i vocabulari deixa de banda la musicalitat de la llengua i la seva dimensió expressiva, dramàtica. Observacions d’aula: un grup d’ESO aguanta una classe de castellà molt gramatical amb passivitat; un grup d’ESO participa atent i actiu en una classe de català, llegint i dramatitzant textos renaixentistes. Al mateix centre, amb alumnes de llengua familiar castellana en majoria.

El 2005 ja es generalitzava iniciar l’ensenyament de l’anglès als quatre anys o als tres amb una mestra especialista. Un ensenyament gens eficaç atès que era una adaptació de l’ensenyament tradicional de llengua estrangera. Això reduïa el català i deixava el castellà en tercer terme. Va provocar el descontent de famílies de parla familiar castellana. El 2003, va començar l’increment de famílies migrants i per acord del Gobierno de España es va afavorir l’entrada de famílies de parla espanyola de l’Amèrica Llatina.

Amb totes aquestes variables: no atendre el gust per la llengua, introduir aviat l’anglès, increment d’alumnes de llengua familiar castellana, evident multilingüisme social i diversitat cultural en moltes àrees urbanes… I encara més: increment de docents amb una imprecisa competència lingüística oral, docents sense consciència que tots són professors de llengua, devaluació de la retribució econòmica dels docents des del 2010… Què podíem esperar?

En la recerca-innovació participada amb un centenar d’escoles de 2014 a 2019 vam assajar el Marc d’Ensenyament de Llengües Vives amb Prova de competència lingüística, Els descriptors de l’escola plurilingüe i altres instruments pedagògics, tots editats per Grup Promotor Santillana. Vàrem aplegar les aportacions de catorze investigadors, exposant de manera científicament fonamentada i presentada com a sistema pedagògic, el que hem identificat com Fem l’escola plurilingüe. L’educació plurilingüe i la didàctica integrada de les llengües, Horsori Editorial, 2022. Tot està disponible per fer L’escola catalana, avui plurilingüe, declaració de la Societat Catalana de Pedagogia (19/06/2019), filial de l’Institut d’Estudis Catalans https://scp.iec.cat/wp-content/uploads/2018/06/ESCOLA-CATALANA-1.pdf 

Una llengua s’aprèn a partir de les ja conegudes i proactiva l’aprenentatge de noves

El Pacte Nacional per la Llengua es fa per impulsar l’ús social de la llengua. La impulsió ve de dins. L’acció social o política pot fer compulsió, però no impulsió. Sols l’educació, com en altres temps la confessió religiosa, impulsa des de dins. Això comporta ensenyament cognitiu i emotiu, ajudar a trobar el gust per la llengua, per parlar bé, avui per parlar diverses llengües saltant amb agilitat de l’una a l’altra. El català és la llengua comuna de l’escola (vehicular és poca cosa) sobre la qual s’articula l’aprenentatge de les altres llengües per similitud o contrast. Una llengua s’aprèn a partir de les ja conegudes i proactiva l’aprenentatge de noves. És imprescindible que els mestres i professors siguin plurilingües, que siguin competents i alhora model de ciutadans plurilingües. Fora la confrontació inútil entre català i castellà, sinergia entre català i castellà i les variants (valencià, rossellonès, andalús o canari), progressivament, segons l’edat dels alumnes.

No fem cap invent interessat sinó pedagogia fonamentada. Tilbert Stegmann i altres lingüistes va introduir el plurilingüisme personal per viure en el multilingüisme social. (Consell d’Europa, 2001) i les llengües contrastades, EuroComRom. Els set sedassos, Shaker-Verlag amb Universitat Pompeu Fabra, 2003. La neurofisiologia del llenguatge ha identificat el cervell plurilingüe front a l’aprenentatge separat de llengües. La primera llengua és tonal, musical i a l’educació infantil s‘ha de cantar, recitar, en diverses llengües, sons que queden enregistrats, comuns a diverses llengües i estables en la memòria (mental i muscular). No és assumpte d’especialista de llengua sinó de mestre plurilingüe que guia els infants en l’ús cognitiu i també emotiu de les diverses llengües. Totes, escoltant també alguns dies llengües estranyes de companys d’altres cultures (llengües vives) amb sorpresa i curiositat. I això és l’acollida lingüística, no l’aïllament en una aula.

El Pacte Nacional per la Llengua pot contribuir a millorar l’ús social del català dels adults, però la vida de la llengua depèn de la seva regeneració, d’ensenyar-la bé als nous parlants. Ha canviat el clima lingüístic i dir que la llengua no es toca és una pèrdua de temps tant com defensar la paritat d’hores, que també és pèrdua de temps o ignorància dels processos d’aprenentatge. Efectivament, desorientació total entre la falsa immersió i el fals bilingüisme.

Més urgent, i acció de govern, és impulsar la competència plurilingüe dels docents que correspon a les universitats i garantir direcció pedagògica científica i professional a cada escola, col·legi i institut. Tot això que vàrem investigar i elaborar amb gran dedicació està disponible i és garantia pedagògica sense interferències ideològiques o comercials.