Entrevista

El pare de la cultura ‘maker’: “Quan la gent col·labora pot canviar el món”

Abril del 2006, San Mateo (Califòrnia). Steve Wozniak juga al polo a cavall d’un Segway de codi obert. Invents tan dispars com un robot a vapor, etiquetes RFID a punt per a implantar-se en el cos humà, un autòmat en forma de drac amb cua de fibra òptica o unes rodes de bicicleta reconvertides en molins de vent van al mateix esdeveniment que el cofundador d’Apple. A les exposicions, tallers i competicions del festival hi assisteixen 20.000 persones més amb dues passions en comú: donar forma amb les seves pròpies mans a la tecnologia que surt de la seva imaginació i compartir el seu procés creatiu.

El primer Maker Faire va tenir tant èxit que s’ha consagrat com la reunió favorita. Només el 2015 s’en van celebrar 150 en diferents ciutats de tot el món. Madrid, Lleó, Santiago de Compostel·la i Barcelona ja tenen els seus propis esdeveniments en format “mini”. La cultura del codi obert amara el seu model d’organització, així que qualsevol pot muntar la seva pròpia cita amb l’assessorament de la fira original.

Darrere de tots ells hi ha un sol home, el mateix que va utilitzar per primera vegada el terme ‘maker’ per referir-se als inventors digitals. Dale Dougherty va fundar el 2005 la revista Make. Les 181 pàgines del seu primer número, que recollien les instruccions per volar un estel, ampliar el senyal wifi d’un ordinador portàtil o llegir les bandes magnètiques de les targetes de crèdit amb un dispositiu casolà, van acabar convertint-se en aquesta sèrie d’esdeveniments per a ‘geeks’ que aquesta setmana compleixen la seva primera dècada.

“Ha estat sorprenent per a mi la forma en què ha crescut i s’ha expandit.  És realment emocionant i sóc feliç de ser part d’això“, assenyala Dougherty a HojaDeRouter.com. No li agrada autoqualificar-se com el pare del moviment ‘maker’. Amb humilitat, afirma que hi ha molts altres progenitors de la comunitat del ‘do it yourself’ (fes-ho tu mateix) i que ell només va contribuir en els orígens compartint projectes i ajudant la gent a dur-los a terme. D’una manera o altra, són pocs els que poden presumir, com ell, d’haver estat visionaris quan la Xarxa encara feia els primers passos.

“Més que mers consumidors de tecnologia, som ‘makers’ adaptant la tecnologia a les nostres necessitats i integrant-la en les nostres vides. Alguns de nosaltres han nascut ‘makers’ i altres, com jo, ens hem convertit en ‘makers’ gairebé sense adonar-nos-en”. Amb aquestes paraules iniciava Dale Dougherty la primera columna editorial que va publicar a la revista Make.

Aquest pioner va començar a escriure manuals el 1977, quan els ordinadors arribaven poc a poc a les llars. En aquells dies no sabia res d’informàtica, així que aprenia i transmetia els coneixements al mateix temps.

El projecte es va fer gran, així que va decidir cofundar al costat de Tim O’Reilly, el seu company d’aventures, l’editorial O’Reilly Media, especialitzada en tecnologia. Per això, quan el CERN va presentar a l’abril de 1993 el document en el qual feia la World Wide Web de domini públic, ells ja estaven a punt per innovar en l’inexplorat camp de la Xarxa.

“El nostre propòsit era ser una mena de guia d’internet i ajudar a la gent a descobrir el que hi havia en un moment en què la majoria no entenien el que era un cercador o el que la web podria significar”, explica Dougherty. O’Reilly Media va llançar la web Global Network Navigator al maig. Aquella pàgina, que publicava notícies sobre internet i llistats de pàgines quan encara no existia Google, incloïa l’anunci d’una firma d’advocats. Es va convertir així en la primera web comercial, si bé el primer ‘banner’ que sol·licitava a l’usuari fer clic va aparèixer un any més tard a HotWired, una publicació en línia amb la qual la revista Wired  estava experimentant.

En aquell moment,  Dougherty no va parar atenció en que aquella iniciativa entraria a formar part de la història d’internet. “Va ser una oportunitat de desenvolupar alguna cosa que ningú més estava desenvolupant amb la creença que podria ser important, tot i que no sabíem com evolucionaria“, reconeix.

Abans de dirigir-se als ‘makers’ amb la seva revista, Dougherty ja havia demostrat tenir “una habilitat especial per concebre termes“, segons destacava el propi Tim O’Reilly. Després de l’esclat de la bombolla de les ‘puntcom’ al començament del tercer mil·lenni, els cofundadors d’O’Reilly Media començar a reflexionar sobre els canvis a la Xarxa.

A Dougherty se li va ocórrer el 2003 que Web 2.0 podia ser un bon concepte per al·ludir al protagonisme de l’usuari a internet quan encara regnaven els blocs i no passàvem les hores a Facebook i Twitter. El terme es va popularitzar amb la Conferència 2.0, que van organitzar el 2004 a San Francisco i a la qual va acudir el mateix Jeff Bezos. 

En aquell temps, Dougherty ja pensava en un altre terme. Es va adonar que ‘hacking’ deixava d’utilitzar-se exclusivament per al ‘programari’ i també servia per al·ludir a la beneficiosa manipulació dels dispositius electrònics. Va decidir adaptar la reflexió utilitzant el vocable ‘making’. “Crec que d’alguna forma el ‘making’ connecta nostre ésser físic i el nostre espai físic a internet“, afirma.”Darrere del moviment ‘maker’ hi ha aquesta idea de continuar aprenent, reptant-se a un mateix, descobrint coses i sent curiós”.

El visionari del web va saber capturar des del principi l’essència del moviment al que va posar nom. “Si no pots obrir-lo, no et pertany“, assenyala el manifest de la revista Make. La seva carta de drets recull que “guanyar diners venent eines especials cares està malament i no fer que aquestes eines estiguin disponibles és fins i tot pitjor” o que “l’electricitat dels USB és bona, però l’electricitat dels adaptadors d’energia propietaris és dolenta“.

La revolució del ‘hardware’ lliure va arribar precisament el mateix any que Dougherty fundava la seva revista. Dos italians, dos nord-americans i un espanyol van desenvolupar el 2005 unes plaques blaves que s’han convertit en l’eina imprescindible de qualsevol amant dels circuits. El ‘hardware’, el ‘programari’ i la documentació d’Arduino van néixer lliures l’Institut de Disseny Interactiu de Ivrea, al Piemont italià.

Aquesta pot ser una de les raons per les quals a Roma s’hi celebra el major Maker Faire d’Europa. Massimo Banzi, cofundador d’Arduino, és també el coorganitzador d’aquest esdeveniment que l’any passat va conquistar al públic gràcies a l’exhibició de la també italiana Big Delta, l’autoproclamada com impressora 3D més gran del món amb els seus 12 metres d’alçada.

Fins i tot la Casa Blanca va acollir el 2014 el seu primer Maker Faire, on Obama va conèixer una entranyable girafa robòtica  creada per un enginyós ‘maker’. Allà hi era Dale Dougherty, que està recorrent els esdeveniments per a inventors de tot el planeta. Encara que “cada ciutat i cada zona tenen el seu condiment diferent”, per a ell tots els festivals destaquen pel mateix motiu. En tots ells, “la gent és realment generosa, oberta i col·laborativa“.

Conversem amb ell quan acaba de tornar d’El Caire, la primera capital d’un país àrab que ha celebrat un Maker Faire. “Hi ha multituds d’entusiastes a Egipte. És la segona vegada que ho fem i hem duplicat l’assistència”, explica el fundador de Maker Media. 10.000 assistents que s’han fet ‘selfies’ amb aquest sexagenari com si fos una estrella del ‘rock’, a més de gaudir amb un grup de drones aquàtics o admirar una armadura de Hulkbuster gegant que va fer les delícies dels amants de ‘Iron Man’.

El fundador i CEO de Maker Media (va deixar aquest càrrec durant un any i mig, encara que ens diu que ha tornat per assegurar-se que estan centrats en la seva missió de “crear valor per a la comunitat”), dirigeix ​​ara una empresa en la qual treballen unes cinquanta persones. A més de publicar la revista i organitzar els esdeveniments, Maker Media ven tots els productes que un ‘maker’ pugui necessitar, com ‘kits’ de components electrònics o sensors, i organitza Maker Camp, una comunitat física i en línia de nens que neixen amb un cable sota el braç. “És un tipus de participació que molts col·legis no estan oferint”, reivindica Dougherty.

Aficionat a passatemps analògics, com la cuina o la jardineria, Dale Dougherty aprèn constantment de la comunitat. “Tots estem en un viatge comú aquí per desenvolupar-nos a nosaltres mateixos, desenvolupar les nostres capacitats i expressar i compartir el que fem i conèixer a altres persones“, assenyala Dougherty. “Quan la gent col·labora pot canviar el món”. Ell ho ha demostrat unint més d’un milió de persones en un esdeveniment abanderat per un simpàtic robot vermell. Per descomptat, qui ho desitgi pot fabricar l’autòmat amb una impressora 3D.

Aquest és un article publicat a hojaderouter.com