Actualitat

El projecte d’obrir una escola d’educació especial a Sant Cugat aixeca passions enfrontades

Sant Cugat tindrà una escola d’educació especial. Aquesta notícia, anunciada l’estiu passat pel mateix consistori a la premsa local, porta cua. A priori, havia de ser interpretada com una acció benefactora, dirigida a cobrir un dèficit històric d’aquest municipi, que no compta amb cap equipament d’aquestes característiques, la qual cosa fa que nens i joves amb discapacitat de Sant Cugat estiguin escolaritzats en municipis veïns. Des del punt de vista del moviment per una escola inclusiva, però, va ser rebuda amb alarma i preocupació. Els centres d’educació especial han de tendir a desaparèixer o reconvertir-se, creuen, i no a augmentar o perpetuar-se tal com són actualment.

En realitat, a l’Ajuntament de Sant Cugat se li dona voltes al projecte des dels temps de Lluís Recoder com alcalde. En el Pla d’Equipaments aprovat el 2009 ja es contemplava aquesta possibilitat, però no va ser fins fa un parell d’anys que l’alcaldessa Mercè Conesa i la seva regidora d’educació, Esther Salat, van reactivar la idea. La intenció de l’Ajuntament és cedir uns terrenys municipals del sector de Can Mates durant 50 anys a la futura escola, que serà concertada, a canvi que aquesta es faci càrrec de la construcció. En aquest sentit, el projecte s’ha presentat a diverses entitats que fan educació especial a Barcelona i el Vallès Occidental. Alguns grups de l’oposició han rebutjat aquest procediment i han demanat que el nou centre sigui públic.

Dels centres concertats contactats, el Jeroni de Moragas, situat al barri barceloní de Pedralbes, és qui més interès ha mostrat en el projecte. El president d’aquesta cooperativa escolar, Jordi Lobo, reconeix al Diari de l’Educació que els fa “molta il·lusió” per la relació que mantenen amb la localitat (on tenen també alguns pisos tutelars, un taller ocupacional i un centre especial de treball), i que ja han començat a moure’s per estar preparats quan surti la licitació. Han encarregat un projecte arquitectònic i busquen finançament per a les obres. Les escoles Aspasim (Barcelona), Crespinell (Terrassa) i Barcanova (Santa Perpètua) han estat altres CEE als que s’ha convidat a conèixer el projecte.

Des d’aquest punt de vista, doncs, la opció del centre concertat respondria a la voluntat del departament d’Ensenyament de no obrir cap nova escola d’educació especial sinó d’afavorir el trasllat d’una ja existent, si bé, segons admet Jordi Lobo, possiblement amb més alumnes. “Nosaltres tenim sis unitats concertades, som un centre petit i familiar, aquest és el model que defensem, i no estem segurs si podria seguir sent així ja que sembla que la intenció és que a Sant Cugat es facin deu unitats”, afegeix Lobo. Cada unitat equival aproximadament a un promig de 7-8 alumnes.

Menys centres especials amb més alumnes

A Catalunya hi ha 105 Centres d’Educació Especial (CEE), dels quals la major part, 64, són concertats i els altres 39 de titularitat pública. Molts d’aquests col·legis van ser en el seu moment pioners, impulsats per famílies que volien donar una educació als seus fills quan la pràctica habitual era que els infants amb discapacitat no anessin a l’escola. La Jeroni de Moragas, per exemple, compleix 75 anys aquest 2015, els mateixos que va fer Aspasim fa dos anys. En els darrers 20 anys la xifra de centres d’educació especial ha baixat lleugerament, però en canvi, a excepció d’un parell de cursos a les acaballes del tripartit, l’alumnat no ha parat de créixer, tal i com mostra la taula. El curs passat hi havia prop de 7.000 alumnes repartit en 105 centres; divuit cursos enrere (el primer del qual es tenen dades publicades) hi havia alguns centres més (114) però molts menys alumnes (5.700).

La Plataforma per l’Escola Inclusiva, la Coordinadora d’Ampas de Sant Cugat i la Fapel són altres tres entitats que han mantingut reunions amb el departament d’Ensenyament i l’Ajuntament de Sant Cugat per conèixer les seves intencions amb més detall. “Nosaltres ja hem dit que seria un casus belli que la nova escola impliqués un augment d’unitats i que en el plec de condicions no s’especifiqui que ha de realitzar tasques com a centre de recursos pels alumnes amb necessitats educatives del municipi i la comarca que opten per una escolarització en centres ordinaris”, apunta Noemí Santiveri, portaveu de la Plataforma. Lobo no només comparteix aquest punt de vista, sinó que, segons afirma, “a la immensa majoria de les escoles especials concertades ens sembla inevitable i positiu que gradualment ens anem reconvertint, també, en centres de recursos que afavoreixin la inclusió de tot aquell alumne que estigui preparat per assistir a un centre ordinari”, si bé, matisa que “no tots ho estan, i no hi ha pitjor desigualtat que tractar igual al diferent”.

La Coordinadora d’Ampas no ho veu gens clar. La seva expresidenta, Carme Roca, que va deixar la coordinadora per incorporar-se a la llista electoral d’ERC, es qüestiona si realment a Sant Cugat li convé un nou centre si els seus paràmetres són antiquats, i com a mostra diu que es contempla acollir alumnes a P-3 “quan en aquestes etapes la inclusió és pràcticament factible al 100%”. “Ens van dir que era una demanda de les famílies –explica Roca–, nosaltres vam buscar totes les que vam poder, les vam reunir, vam parlar amb elles del projecte i cap no hi va estar d’acord; després ens van dir que era una demanda de la taula de discapacitats, i novament vam anar a parlar amb la seva presidenta i va resultar que tampoc estava d’acord amb el tipus de centre projectat”.

Se suposava que el concurs per a l’explotació de l’equipament sortiria abans que acabés la legislatura, però s’ha acabat deixant per a la propera, possiblement fruit de la inesperada aparició de resistències al projecte. En tot cas, la intenció manifestada per la regidora és que el centre es liciti i adjudiqui al llarg d’aquest 2015, a fi que comencin les obres després i es pugui inaugurar el 2018.