Opinió

El que la IA em va ensenyar

Recentment, he tingut ocasió de participar en un curs de formació sobre la IA per a professors d’educació secundària. Durant les sessions programades hem pogut descobrir part del seu enorme potencial, així com el seu inesgotable arsenal de recursos digitals. A mesura que avançàvem en el seu coneixement entre els assistents, professors de diferents àrees amb anys d’experiència, s’han anat formant dos corrents d’opinió ben diferents. D’una banda, l’entusiasme dels que veuen en ella un horitzó inexplorat ple de possibilitats didàctiques. De l’altra, un indissimulat recel entre els qui la intueixen com una amenaça laboral per als seus llocs de treball. Buscant sortir de dubtes, vaig decidir traslladar els dubtes del grup a la pròpia IA sobre la seva i conèixer la seva opinió sobre la seva presència a les aules. Aquest article reconstrueix quina va ser la seva detallada resposta:

“La teva preocupació és completament vàlida i compartida per molts professionals en l’àmbit educatiu – respon el xat GPT. – La intel·ligència artificial (IA) està transformant la manera com ensenyem i aprenem, però això no significa que reemplaçarà els professors.”

El destacat en negreta és de la pròpia IA, la qual cosa demostra un consolador grau de comprensió cap a la preocupació referida.

Tot i això, convé no passar per alt l´ús del plural en la seva solidària resposta: “La intel·ligència artificial està transformant la manera com ensenyem i aprenem”. La IA no ha arribat per substituir el professor, però de la seva resposta sembla inferir-se una opinió sobre quin ha de ser el paper del docent en una educació cada vegada més digitalitzada.

 Ella mateixa ens ajuda a aclarir quina mena de paper reclama:

�� El que sí que pot fer la IA en educació:

• Generar exercicis, exàmens o explicacions adaptades a diferents nivells.
• Corregir automàticament feines o proves objectives.
• Ajudar els estudiants amb dubtes bàsics o repetitius.
• Automatitzar tasques administratives (com a seguiment del rendiment).
• Traduir o adaptar contingut.

Si creiem una vegada més en la seva honestedat, la IA es presenta com una eina disposada a fer més suportable les tasques més pesades- i per tant, menys populars-entre el col·lectiu de docents; una cosa així com una mena d’assistent multifuncional que alleujarà les molèsties de les tasques administratives, la correcció d’exàmens, les adaptacions curriculars i la resolució de dubtes repetitius dels alumnes. Jo soc aquí per ajudar-te, sembla que ens volem dir entre línies. No soc part del problema, sinó la solució a un dels mals endèmics que arrossega el sistema educatiu actual, com és la manca de racionalització en les diferents càrregues de treball que abraça la tasca d’un docent.

Sona bé. De fet, sona tan bé que per un moment oblidem l’argumentari sostingut pels que fa anys que adverteixen sobre el vessant comercial de la febre de les TIC a les aules, i el negoci obtingut per les grans empreses tecnològiques; un negoci en forma de contractes milionaris pagats la major part de les vegades amb diners públics, i d’ingents quantitats de valuoses dades personals d’usuaris (alumnes, docents, centres,,,), un suculent pastís al qual estan clavant-li la dent de bones ganes i amb molt profit.

Això, per no esmentar les trucades d’alerta que ens arriben des de la neurociència sobre els perills per al desenvolupament intel·lectual de l’ús de pantalles i el descens greu de les capacitats cognitives que comporta, recordant-nos que les aplicacions i els dispositius tecnològics estan dissenyats perquè l’usuari passi més temps en l’aplicació; és a dir, perquè passin la major part del temps possible davant la pantalla, raó per la qual els grans gurus de Silicon Valley matriculen els seus fills a escoles tradicionals, lluny de les fàbriques de cretins digitals en què semblen haver-se convertit algunes escoles.

Per a totes aquestes veus crítiques la IA no deixa de ser, en definitiva, una altra nova llaminadura digital que les multinacionals tecnològiques posen al nostre abast per continuar engrossint el seu compte de resultats, i en el cas que ens ocupa, sota la promesa a més de transformar l’educació, com ha revelat la nostra IA en la resposta als nostres dubtes: “la IA està transformant la forma en què ens transformem.

No obstant això, que nosaltres oblidem momentàniament totes aquestes veus crítiques davant la presència de les TIC a les aules no vol dir que la IA consultada les ignori perquè, avançant-se a qualsevol possible objecció, ràpidament s’afanya a acordonar els límits de les seves funcions:

�� El que NO pot (ni ha de) fer la IA:

• Substituir l’enllaç humà i emocional entre el professor i l’alumne.
• Manejar dinàmiques d’aula, conflictes, motivació i desenvolupament socioemocional.
• Ensenyar habilitats toves com el pensament crític, el treball en equip o l’empatia.
• Adaptar-se amb sensibilitat al context cultural, familiar i personal dels estudiants.
• Avaluar l’aprenentatge profund en feines complexes, projectes o debats.

Més enllà de les raons desconegudes per les quals qualifica el pensament crític d’“habilitat tova”, situant-lo al mateix nivell que el treball en grup, o l’empatia, la IA es reconeix incapaç de substituir l’enllaç humà i emocional entre el professor i l’alumne. Una atribució aquesta que NO pot, (ni ha de) fer, destacant en majúscules la partícula negativa i tancant entre parèntesis el verb deure -tan vinculat a les qüestions ètiques. Afirmació que resulta tranquil·litzadora davant del distòpic panorama que es presentaria si pogués assumir totes aquestes facultats; no diguem a més si també calgués.

Totes aquestes atribucions, assenyala la IA, són responsabilitat exclusiva del professor. Però, o ens equivoquem molt, o això significa que per a la IA el professor ja no representa la figura transmissora de coneixements que històricament havia definit la seva funció social des de l’Acadèmia de Plató – una qüestió àmpliament debatuda després del desembarcament de l’enfocament competencial en el discurs pedagògic. Donada la seva potencialitat i amb un futur inimaginable fins i tot per als mateixos experts, no té res d’estrany que la IA sigui enarborada com l’arma definitiva pels que defensen que el nou rol del professor ha de ser el de simple acompanyant en el procés d’aprenentatge de l’alumne, una mena de gestor d’emocions les funcions més destacades del qual són facilitar desenvolupament socioemocional, motivar-lo per aconseguir les seves metes, solucionar els possibles conflictes. Com podria ser altrament si la IA conté tota la informació susceptible de ser apresa?

Tanmateix, arribats a aquest punt convé aclarir que la potencialitat de la IA resideix en la quantitat ingent d’informació capaç d’emmagatzemar, processar i transmetre posteriorment a l’usuari. Aquesta informació també és la principal font de la qual s’alimenta; una alimentació a la qual contribuïm cada cop que la fem servir, facilitant les nostres dades, (interessos, dubtes, consultes, investigacions, obres creatives, treballs) i fent saltar de pas pels aires aspectes jurídics tan importants per a la supervivència de certs col·lectius com la propietat intel·lectual i els drets d’autor. Dit d’una altra manera: si la informació és sexista, racista i classista, ella reproduirà aquesta mateixa informació sense modificar-la perquè no té capacitat per filtrar-la pel necessari tamís de l’anàlisi crítica. Davant d’aquesta realitat, cal preguntar-se aleshores què podem fer els qui ens dediquem a la docència, més enllà de ser mers coach emocionals dels nostres alumnes.

Deixem que la mateixa IA respongui:

   ✅ Què pots fer tu com a professor?

La clau no és resistir-se a la IA, sinó integrar-la com una eina :

• Useu-la per preparar classes més personalitzades.
• Delegar a la IA tasques repetitives i dedicar més temps a allò pedagògic.
• Ensenyar els teus alumnes a fer servir críticament la IA, cosa que serà essencial per al seu futur.
• Actualitzar-te en competències digitals i pedagògiques del segle XXI.

Com que en el seu moment ho van ser la màquina de vapor, l’electricitat o l’ordinador, la IA forma part dels invents cridats a marcar un punt d’inflexió en el desenvolupament de la història. En paraules de John McCarthy, considerat el pare de la IA, es tracta de fer que les màquines es comportin de maneres que serien anomenades intel·ligents si les fes un ésser humà. Encara que s’expressi com si la tingués, la IA no té consciència, però sí que sembla tenir un alt concepte de si mateixa quan afirma en la seva resposta: “La clau no és resistir-se a la IA”.

La seva bondat o maldat, com els invents anteriorment esmentats, només depèn de l’ús que en fem; i l´ús que ella ens suggereix és el d’eina per preparar les classes i delegar-hi les tasques més repetitives, cedint-nos a nosaltres, els professors, la responsabilitat d’ensenyar els alumnes a usar-la críticament, per la qual cosa ens aconsella estar al doa en coneixements de competències digitals i pedagògiques del segle XXI.

“La IA no et tragués el treball – conclou finalment- però sí transformarà el teu rol. Deixaràs de ser un simple transmissor d’informació per convertir-te en un guia, facilitador i formador de pensament crític. Això alguna cosa que cap màquina no pot fer com tu.”

Amb la seva extensa resposta van quedar resolts alguns dubtes sobre el seu paper a les aules, però també van sorgir noves preguntes, com la necessitat d’establir un marc jurídic que en reguli l’ús,  i elimini de l’equació el seu ús fraudulent, entre d´altres.

Tot i això, hi ha alguna cosa en què la IA s’equivoca i amb ella, els qui afirmen que el professor és un mer transmissor d’informació. Aristòtil, l’alumne que va treure més profit dels ensenyaments de Plató a l’Acadèmia, definia el veritable professor com aquell que serveix de guia a l’alumne en el descobriment de la veritat, ajudant-lo a desenvolupar els seus potencials, i actuant com a facilitador de l’aprenentatge, transmetent-li coneixements, no únicament d’informació. Així ho era vint-i-cinc segles enrere, i així hauria de seguir sent davant del nou repte que suposa l’arribada de la IA al món de l’educació.