Opinió

El sexe i els deures

Aquesta serà una setmana de presentacions de llibres. El dimarts parlarem de pares i mares que volen fer una escola diferent (Cal fer deures? Mares i pares que ajuden a aprendre). El dijous, de sexe (Educacions. 40 veus sobre educació i societat). Potser podria barrejar els discursos. Situar la sexualitat entre els deures i aquests transformar-los en un component de la felicitat.

Sense haver-ho prestès, el primer dels llibres m’ha obligat ja a complicats debats. A descobrir que, quan toques qualsevol petit component de la institució escolar, aixeques butllofes. Tant sols he escrit per ajudar pares i mares a descobrir la infantesa (l’adolescència) dels seus fills; per aclarir què vol dir educar, fer de pare o fer de mestre; recordar com s’aprèn i com s’adquireix el saber en el segle XXI; reclamar una escola que es fa conjuntament entre mestres, pares i infants. Potser massa temes als quals inevitablement m’ha portat escriure i posar en crisis els “deures” que compliquen la vida familiar cada nit.

Sobre els components socials de les famílies i la seva influència en la gestió d’aquest conflicte ja n’he escrit en un altre espai. Ara, voldria dedicar unes línies a una curiosa acusació que he rebut: “Si l’alumnat no fa deures, Catalunya no arribarà mai a l’excel·lència”. Seria un desastre que alguna autoritat em fes cas, deia el lector d’una entrevista.

Curiosament, entre els exemples del primer capítol del llibre hi ha el del director d’un institut considerat d’excel·lència dient, en una carta als pares dels adolescents, que fessin el favor d’insistir en que el seus fills esperessin a acabar l’escola secundaria per enamorar-se, evitant distraccions del que veritablement era important. En mig de l’escriptura d’aquest article acabo d’atendre un jove de 18 anys, alumne excel·lent d’una escola de fama, perdut, desorientat, abandonat i patint en mig d’una universitat per a la qual, suposadament, s’ha estat preparant.

Per què el discurs conservador que atrapa l’escola segueix pensant que la bona escola és la de sempre? Per què només vol considerar els infants i adolescents com a subjectes que tenen com a ofici estudiar i aprendre? Per què s’entesta en que dediquin tot el seu temps a estar a l’escola i en continuar fent encàrrecs escolars a casa? Per què la felicitat compartida no està entre els seus objectius si és imprescindible fins i tot per tenir èxit?

Al llibre, acabo el capítol ‘Alfabetitzar-se en emocions‘ amb aquestes idees: Hem d’esperar de l’escola que sigui un lloc al que tinguin ganes significatives d’anar, que allò que fan en ella sigui dinàmic, que no estigui basat en seure darrere d’un pupitre i escoltar en silenci. Un lloc en el que entrin les seves experiències vitals i que, alhora, facilita que puguin portar a les seves vides allò que aprenen a l’escola. Una institució a la que, quan se la sotmet a avaluació, es considera en primer lloc el grau de felicitat del seu alumnat. Temo que la crítica serà més dura quan els conservadors acabin llegint el text sencer.

I de l’amor al sexe. Perquè al llibre Educacions em va tocar escriure sobre L’escola i el sexe. Com que són reflexions que situen l’escola en la societat actual (la ciutadania, la participació, el treball, la literatura, l’art, l’economia, les desigualtats, etc.) descric una classe amb adolescents rebotats de l’escola i intento descobrir com ha impactat en les seves vides, ara enamorades, agobiades, intensament sexuades.

Parlo de l’escola que actua activament perquè els i les homo puguin ser amics. Que explica les seves hormones a partir de la ciència. Que fa la didàctica dels vídeos porno que han vist. Que fa descobrir que l’amor no sempre és rosa i que cap novio o novia és propietat de ningú.

Intento visualitzar quins eren els seus espais de reflexió i debat a l’escola que acaben d’abandonar. Intento descobrir quan han treballat això de ser persona. On haurà quedat això de necessitar l’altre per ser un mateix o allò de ser feliç veient com l’altre és feliç. Al final confesso: “porto masses línies escrites sense recordar-me de l’informe Pisa“.

Temo que per qui demana excel·lència, l’escola i la vida no van juntes, l’amor i els deures menys, el saber i sexe encara menys. Seguirem parlant a les dues presentacions.

Dimarts 10, 19h. Casa del Llibre. Rambla Catalunya 37

Dijous 12, 19h. Escola Drassanes de Barcelona. Nou de Sant Francesc, 9