Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Per què no ens coneixem?” Aquesta pregunta retòrica la plantegen les més de 50 escoles i instituts que aquest 2026 s’han sumat a la campanya “El teu barri, la teva escola. Aquí comença tot” que hem arrencat la Fundació Bofill. Una invitació a la descoberta dels grans projectes educatius que, malauradament, aquestes portes obertes passaran desapercebuts per culpa de la segregació escolar.
Els centres alcen la veu per una preinscripció basada en la confiança, la proximitat i lliure de prejudicis. Ho fan al costat d’una dotzena d’entitats representatives del teixit d’associacions familiars, veïnals, d’entitats d’infància, pels drets humans i la justícia social del país: l’aFFaC, CONFAVC, La Fede, PINCat, Escoles contra la segregació, CCOO, Fedelatina, Secretariado Gitano, SETEM, Moviment per la Pau i Fundació Guné. Entitats compromeses amb una escola pública de qualitat que ha de ser igual de diversa que la societat. El millor tallafoc del discurs d’odi.
Impulsem “Aquí comença tot” perquè durant les portes obertes se senten comentaris com: “Ens havien dit que no vinguéssim a aquesta escola i en sortim enamorats”, “ens agrada molt però llàstima que hi hagi tant alumnat vulnerable” o “no m’imaginava aquest centre així”. Prejudicis que impedeixen una tria escolar veritablement informada.
Que es descartin grans projectes educatius abans de començar no és casual. Té a veure en part amb una mala planificació escolar, incapaç d’adequar les places que s’ofereixen a un municipi amb el seu nombre d’infants. Un desajust amb greus conseqüències. Sovint s’afegeix a una descoordinació entre les escoles que l’ajuntament no corregeix, i que permet el solapament de jornades de portes obertes al mateix moment.
Avui el problema és encara més greu perquè té solució. Començant per decisions valentes de la Generalitat, que ha de poder regular l’oferta de totes les escoles que reben fons públics, fins a la implicació local perquè les famílies puguin deixar enrere els estigmes. Per aconseguir-ho és clau disposar d’una Oficina Municipal d’Escolarització, una obligació que no sempre es compleix, o promoure grups d’oferta singular.
És injust que la deixadesa administrativa traslladi a les famílies la responsabilitat de segregar o de cohesionar la societat. Les institucions han d’impulsar una cultura escolar de xarxa, no de trinxeres.
Mentrestant, i com diu el Biel, exalumne d’una escola amb alta diversitat, “tant a la feina com a la discoteca t’acabaràs trobant la gent del teu barri i val més començar aviat”. Així doncs, és molt senzill: Si compres el pa aquí, treus el gos aquí i votes aquí… Matricula aquí, perquè aquí comença tot.
