Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La relació entre cognoms i cromosomes Y – ambdós heretats per via paterna – ha estat objecte d’estudi anteriorment a Gran Bretanya i a Irlanda. Ara, per primera vegada, una investigació explora la correlació entre els cognoms i cromosomes d’Espanya amb mostres de més de 2.000 voluntaris i estableix una relació inversa entre la freqüència del cognom i la prevalènça del cromosoma Y.
“Hi ha molta relació entre el cognom i el cromosoma Y a Espanya. La majoria dels homes que comparteixen cognoms relativament estranys -amb menys de 6.000 portadors en total en el territori nacional- també acostumen a compartir un cromosoma Y idèntic o molt similar, i vol dir que descendeixen dels mateixos fundadors originals del mencionat cognom per via paterna”, explica Conrado Martínez-Cadenas, investigador del Departament de Medicina de la Universitat Jaume I de Castelló i del Grup de Genètica Evolutiva Humana de la Universitat d’Oxford, i autor principal de l’article, publicat a la revista European Journal of Human Genetics.
Tot i així, les anàlisis mostren que a mesura que els cognoms es fan més comuns, la correlació entre el cromosoma Y es va perdent. Les dades indiquen que en els cognoms comuns ja no es troben homes que descendeixin del mateix llinatge, ja que tots tenen cromosomes Y diferents.
La freqüència dels cognoms, clau en la correlació
Per l’estudi, en el que també han participat l’Institut de Ciències Forenses de la Universitat de Santiago de Compostela, es relacionen 37 cognoms espanyols amb l’objectiu de proporcionar una àmplia cobertura geogràfica i de representar un espectre de freqüències extern. A continuació es van classificar 5 grups: molt freqüents, cognoms amb més de 150.000 portadors nacionals -Fernández, Martínez-; moderadament freqüents, entre 15.000 i 150.000 portadors –Aguirre, Díez–; mig, entre 5.000 i 15.000 individus –Tirado, Ibarra–; poc freqüents, entre 3.000 i 5.000 portadors –Bengoechea, Cadenas–; i molt estranys, entre 100 y 3.000 portadors –Nortes, Albiol–.
Es van recollir un total de 1.766 mostres d’ADN de voluntaris barons no emparentats de cadascú dels 37 cognoms, i es van obtenir unes altres 355 mostres de control.
“Les dades mostren la correlació entre el cognom i el cromosoma Y no depèn en absolut de l’orígen geogràfic (castellà, català o basc) o del tipus de cognom (patronímic, toponímic, de professió, de sobrenom, característica física) -explica Martínez-Cadenas-. Només depèn de la freqüència del cognom”.
Segons el treball, l’edat mitjana estimada d’origen dels cognoms espanyols és d’uns 536 anys. No obstant això, alguns són més antics que d’altres: les edats oscil·len entre els 200 i els 800 anys. “Aquesta edat es calcula esbrinant l’ancestre comú més recent dels participants actuals amb un determinat cognom, però no és l’edat real del seu origen, sinó l’edat en què els participants d’un mateix cognom en aquest estudi van tenir l’avantpassat comú més recent per via paterna”, puntualitza l’investigador.
Els irlandesos, un cas diferent
Abans d’aquest estudi sobre cognoms espanyols, les úniques investigacions detallades que existien havien analitzat la correlació entre cognoms i cromosoma Y a Gran Bretanya i Irlanda.
Els investigadors van decidir realitzar una comparativa amb aquestes anàlisis per comprovar les diferències i les similituds entre les tres poblacions i van descobrir que els patrons de correlació entre cognoms i cromosoma Y a Espanya s’assemblaven als de l’estudi britànic, però diferien dels de l’irlandès.
“Les anàlisis indiquen que els cognoms irlandesos són molt més antics que els d’Espanya i el Regne Unit i que tenen correlació independentment de la freqüència”, afirma Martínez-Cadenes.
“A Irlanda, alguns cognoms molt comuns presenten moltes relacions entre els cognoms i el cromosoma Y -cosa que no es veu a Espanya o Regne Unit-, mentre que els altres no”, concreta.
Segons l’estudi, tot i que Espanya és una població amb un fons històric, demogràfic i genètic diferent a les illes britàniques, les similituds amb el desenvolupament dels cognoms britànics apunten que la correlació inversa entre la freqüència de cognoms i cromosoma Y podria ser un procés general.
El desenvolupament dels cognoms irlandesos, que apareixen amb clans en què fins i tot gent que no és família comparteix el mateix cognom, seria el fruit d’unes circumstàncies pròpies i més inusuals.
Aquest article ha estat escrit per l’Agència Sinc.
