Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Malaui, un dels deu països més pobres del món, segons dades del Fons Monetari Internacional (FMI), dedica més de la meitat del seu pressupost en educació a la minoria més rica del país. El 10% dels estudiants amb un nivell més alt -reflex sovint de la classe més benestant- acapara el 68% dels diners destinats a educació, mentre que el 90% restant d’alumnes es queda amb el 32% dels fons disponibles. Segons un estudi d’UNICEF, és habitual que els països més empobrits del món destinin bona part dels seus pressupostos educatius als segments de població més rics.
La dimensió concreta d’aquesta desigualtat, segons l’informe anomenat El argumento en favor de la inversión en educación y la equidad, és que en els països d’ingressos més baixos el 46% del pressupost es destina al 10% d’estudiants més instruïts; mentre que en països d’ingressos alts, aquest percentatge es redueix fins el 13%. “Quan més pobre és un país més elevat és el nivell d’inquitat”, conclou l’estudi d’aquesta organització dedicada a la infància.
Però l’explicació d’aquesta situació desigualtat és més senzilla del que podria semblar. Té a veure, segons l’estudi, amb la superació d’etapes educatives i el cost, sovint elevat, dels nivells més alts d’educació. En aquests països, que inverteixen molt poc en educació -per falta de recursos-, les famílies s’han de fer càrrec de bona part del preu de l’escolarització dels seus fills, fet que deixa fora inevitablement les més pobres.
“Una de les tendències més preocupants en alguns països d’ingressos baixos i mitjans és que la despesa en educació de les famílies és més determinant en els cicles de Primària, al qual accedeixen la majoria d’estudiants pobres, que en els Terciaris, al qual accedeixen exclusivament els estudiants més rics”, conclou l’estudi. Davant aquesta situació, UNICEF insta aquests països a prioritzar la despesa educativa perquè afavoreixi el conjunt de la seva població infantil.
Un altre dels factors que aprofundeix en les desigualtats d’aquests països empobrits és la distribució territorial. Sovint, apunta l’estudi, els centres educatius de les regions més desfavorides tenen més alumnes per aula i “pateixen una distribució desigual i ineficaç d’alguns recursos educatius, com per exemple els llibres de text”.
En aquest sentit, cal no oblidar que actualment al món hi ha 52 milions de nens i nenes sense escolaritzar, ja sigui per seguretat, per motius religiosos o de gènere, per aïllament en zones rurals o perquè simplement les famílies no es poden permetre que els seus fills deixin de treballar.
L’estudi també recalca, tanmateix, que les desigualtats en educació no són patrimoni tan sols dels països pobres, i posa com a exemple els Estats Units. “L’abandonament escolar a Secundària dels joves de famílies amb menys recursos és cinc vegades més gran que el dels joves amb ingressos elevats”, constata UNICEF. De la mateixa manera, l’abandonament entre joves negres o d’origen llatinoamericà és el doble que la resta.
